A les acaballes del segle XIX, Hermen Anglada Camarasa (Barcelona, 1871 - Port de Pollença, 1959) es va instal·lar a París i gràcies a les Exposicions Universals va triomfar a escala internacional. La seva producció artística va canviar amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, ja que s’estableix al Port de Pollença. Allà es dedica a pintar paisatges mallorquins atorgant força als colors i a la llum i deixant el tema en segon pla. L’exposició del MNAC Anglada Camarasa. L’arxiu premeditat ens convida a conèixer aquest pintor des de les arrels del seu art. Els documents, les fotografies i les pintures queden distribuïdes entre prestatges mòbils plens de carpetes; com si ens trobéssim en una habitació d’arxiu.
El valor d'un arxiu
El pintor va conservar totes les cartes d’invitació, els catàlegs d’exposicions on va participar, les targetes de contacte, esbossos de les seves obres i un llarg etcètera. Tenir accés a aquests documents d’un artista de tal importància del segle XX ens demostra el valor fonamental d’un arxiu. Per exemple, ens dóna el privilegi de seguir el seu procés creatiu, que sovint se servia de la fotografia. L’emprava com a eina per captar instants de la realitat des de diferents punts de vista, i després fer-ne una síntesi amb la pintura. És el cas del famós quadre de la Granadina (1915), de què encara disposem de les fotografies de la model.
Tenir accés a aquests documents d’un artista de tal importància del segle XX ens demostra el valor fonamental d’un arxiu
El seu propi marxant
Anglada Camarasa va exercir com el seu propi marxant, i aquesta insòlita circumstància ens revela la part menys artística d’un artista; les gestions i els tràmits necessaris per tenir ingressos. És ben entretingut llegir les crítiques de les seves obres o les cartes que intercanviava el pintor amb autoritats artístiques de l’època, que li feien saber els seus èxits. Igual que és curiós veure el llistat d’obres que escollí ell mateix per si mai s’organitzava una exposició antològica, apuntant qui tenia cada peça i el valor de cada una. Un document et porta a l’altre i de mica en mica vas recopilant informació de diferents aspectes d’Anglada Camarasa que configuren una imatge de com podia ser.
L’exposició d’aquest arxiu delata la cara més antibohèmia del pintor per l’ordre i el control que el determinaven
Un pintor antibohemi
L’exposició d’aquest arxiu delata la cara més antibohèmia del pintor per l’ordre i el control que el determinaven. D’una banda, seguia un ordre meticulós en tot el que creava, un exemple és que va classificar les seves obres segons el tema representat. D’altra banda, tenia un gran control de tota la seva carrera artística. Aquesta exposició, comissariada per Pilar Cuerva i Eduard Vallès, ha estat possible gràcies a la donació de l’arxiu de l’artista realitzada per la seva família i es pot visitar fins al 7 de maig.