Esteu tips de trobar-vos anglicismes innecessaris? Jo també. Però heu de saber que el català ja incorporava anglicismes al segle XIX i principi del segle XX. Durant la segona mitat del segle XIX va estendre's la tecnologia del vapor, que va comportar la mecanització de la indústria tèxtil i l'aparició del tren. Aquesta tecnologia va ser inventada i desenvolupada pels anglesos. Com que a la Catalunya central, el Vallès i la zona d'Alcoi van dedicar-se a la producció tèxtil, i com que el tren va fer-se present arreu (la primera línia fèrria de la península Ibèrica va ser al Maresme, entre Barcelona i Mataró), molts elements tècnics d'aquests àmbits van arrelar en la societat catalanoparlant, i la seva denominació anglesa va entrar a la llengua catalana. (En el cas de Menorca fins i tot van penetrar força anglicismes al segle XVIII, quan l'illa era una colònia britànica, ja en vam parlar: els mots anglesos bow-window, shell i chalk anglesos van acabar sent els mots menorquins boínder, xel i xoc.)

Només mirant la nomenclatura del maquinam tèxtil d'aleshores es veu. D'aquella època són els ginys anomenats self-acting (que va sol) i spinning-jenny (amb el verb spin 'voltar'), que en català es van convertir, respectivament, en la selfactina (a Alcoi solfatina) i la jènua. (Val a dir que també hi ha algun mot pres del francès, com jacquard, que normativament s'escriu així però que a Alcoi va acabar sent el teler de xacar; vegeu el llibre d'en Josep Tormo Colomina El llenguatge tèxtil alcoià, 1995.)

La història d'algunes paraules fa alçar les celles

Els anglicismes del segle XIX o de principi del segle XX també són de l'agricultura. Una malaltia de la vinya es diu mildiu (pronunciat agut, malgrat que el diccionari normatiu escriu míldiu, pla); prové del terme anglès mildew, que significa 'floridura'. I si aneu al Delta veureu que, quan cullen un element de l'hort, el col·loquen en una caixa que anomenen basquet, és a dir, de l'anglès basket 'cistell' (i ho diuen agut, no pas pla, com sí que es diu l'esport d'encistellar pilotes en un cercle suspès amunt).

El món ferroviari ha deixat altres anglicismes, començant pels térmens raïl i tren (de train, tot i que l'anglès va agafar-ho del verb francès trainer, emparentat amb el català traginar 'portar amunt i avall'). El més curiós és com s'han anomenat tradicionalment al Maresme les travesses (les fustes que es posen travesseres sota els raïls; avui dia són peces de formigó): felipa. Segons Joan Coromines (en el seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, volum III, pàgina 937), aquest terme prové de l'anglès sleeper 'dormilega' (a partir del verb sleep 'dormir'), ja que és així com en anglès anomenaven la travessa (semblava que es posés a dormir a terra i que no es despertés ni que passés el tren). Els capatassos catalans devien adaptar-ho a selipa i la gent del Maresme va acabar dient-ne felipa; segons Coromines, aquest canvi va donar-se "no sense adaptar-ho al nom d'un rei odiós que el poble recordava", o sigui, Felip V.