Fa un any que Johan Cruyff va morir. És l’home que va capgirar els destins del Barça i va transformar-lo en el millor club de futbol del món dels últims 25 anys, cosa fàcil de demostrar amb fets i dades. Aquest divendres era dia per commemorar-ho i no era demanar massa que es notés en el tractament de l’aniversari a la premsa esportiva de casa nostra. Si més no pel motiu segurament espuri que Cruyff ha ajudat a vendre diaris esportius com ningú mai ho ha fet, qüestió que podria ser tema de tesi doctoral i tot.

A les edicions de paper dels diaris esportius catalans, la cosa ha anat així. Tres pàgines i cap esment en portada a El Mundo Deportivo. Sis pàgines a L’Esportiu (abans El 9 Esportiu) i tema principal de portada, amb un emfàtic “Llegat etern”. A Sport, un quadern de vuit pàgines que es promociona en primera, al costat de la capçalera. Aquests dos últims s’han guarnit amb la mateixa gràcia: Any I D.C. (es veia a venir).

I a les webs? A migdia d’aquest divendres, El Mundo Deportivo, cinc pantalles per sota de la principal, afegia un clip de vídeo de 1’09” de durada. Era tot el que hi havia sobre en Johan, fora de la columna de Tarzán Migueli i una referència a fer una estàtua a Cruyff al final del tot d’una altra columna signada per l’exdirector de comunicació del Barça. Cap indicació especial. Res.

L’Esportiu, encara obria amb l’home i el mite a mitja tarda. Dos pantalles per sota reproduïa les mateixes peces publicades al diari de paper, barrejades amb les altres notícies del dia.

Sport aplegava els mateixos continguts de l’especial imprès a la tercera pantalla, amb un tractament diferenciat de la resta, que es el que fas quan vols singularitzar alguna o algunes peces, como volent dir que és especial, etcètera.

La quantitat indica alguna cosa? Sí. És una conseqüència de la valoració que cada diari fa de la transcendència de l’esdeveniment i explica la importància i el reconeixement (o no) que se li dona. La tria del tema de la columna indica alguna cosa? També. Explica què tens pel cap, què vols destacar. Certament, Cruyff és de tots, encara que només alguns ho diguin amb els fets. Aquest divendres, sembla que alguns tenien la voluntat de rememorar Cruyff i la seva herència amb més o menys solemnitat i encert. Altres fa l’efecte que més aviat el volien tornar a enterrar.