Anna Gómez Bach és arqueòloga. És professora al departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves recerques han girat principalment entorn del Neolític a diverses zones: al nord-est de la Península, a Síria, a Turquia i a l'Iraq. Juntament amb Miquel Molist ha estat comissària de l'exposició Primers pagesos BCN, una espectacular mostra que ha rebut 23.000 visitants en els quatre mesos que ha estat funcionant i que davant les peticions dels visitants, probablement es prorroga fins al febrer.

 

Com és que Barcelona acaba de descobrir ara el Neolític?
Se sabien moltes coses de la Barcelona romana, perquè era fàcil veure'n runes. Però no es coneixia el Neolític perquè no hi havia material arqueològic a la vista. I com que no es veia, era molt difícil d'imaginar. Això va començar a canviar fa un quart de segle. L'excavació urbana més important va ser la del 1990, a la caserna del carrer Sant Pau, que va permetre documentar moltes coses: la necròpoli, els fogars... I va arribar en un bon moment, quan l'arqueologia es professionalitzava. I això va permetre fer estudis seriosos i molt potents. En els darrers anys s'han fet excavacions de forma sistemàtica, amb un protocol molt estricte, i això ha permès acumular un volum d'informació ingent. Hem passat de no saber res del Neolític barceloní a tenir un dels conjunts amb més restes humanes de tota la Península.

Per què no s'havien trobat jaciments neolítics abans?
Els jaciments neolítics solen estar a molta profunditat, a 5 metres per sota del nivell actual. Per això, si no hi ha una obra molt especial que necessiti fonaments molt profunds, és difícil trobar restes neolítiques. Sospitem que ha d'haver-hi molts més jaciments a algunes zones: al Raval, a la zona del Mont Taber (prop de la plaça Sant Jaume)... Ara bé, ens han sortit restes inesperades, com les de la Sagrera. Allà, en fer les obres de l'AVE, es va trobar un gran hipogeu del 5.000 aC, on hi havia un gran nombre d'individus enterrats junts, potser com a conseqüència d'una epidèmia.

Quin era l'objectiu d'organitzar l'exposició Primers pagesos BCN?
Els arqueòlegs han treballat molt en els darrers anys sobre el Neolític, però han fet treballs acadèmics, molt fragmentaris. No hi havia un treball de síntesi. Amb aquesta exposició es presenta una compilació de tot allò que hem après sobre els homes del Neolític en els darrers 25 anys. Però, a més a més, amb aquesta acció s'ha restaurat un conjunt de materials que si no fos per una exposició d'aquestes característiques, no s'hauria restaurat.

Qui van ser els primers pagesos de Barcelona?
Eren uns homes que s'integraven en petites comunitats disperses pel territori: usaven el foc per guanyar espais forestals per dedicar-los al conreu o a la pastura. Conreaven blat, ordi, llenties i pèsols, i tenien ramats de bous, d'ovelles i cabres. Practicaven l'agricultura, però circulaven pel territori: no passaven molt de temps a un mateix lloc. No s'allunyaven del mar, s'instal·laven prop de les llacunes i de la platja, perquè usaven molts recursos marins: hem trobat als seus jaciments petxines i dents de dorada, i hem localitzat pesos que usaven per tensar les xarxes de pesca. Sabem que aquests "primers barcelonins" estaven connectats amb altres pobles de la Mediterrània, perquè compartien tecnologies amb ells, com la ceràmica.

Quin és el primer individu de què tenim notícia?
Les restes humanes més antigues s'han trobat a la plaça Vila de Madrid i es corresponen a una dona que va morir fa 7.500 anys. No es descarta que pugui haver-hi restes més antigues. Però sabem que a partir del 5.500 aC l'home no ha deixat aquesta zona. Barcelona mai no ha deixat d'estar habitada.

Al cartell de l'exposició hi figura el rostre d'un humà del Neolític. Com sabeu com era aquesta dona?
Es tracta d'unes restes trobades a la caserna de Sant Pau, d'uns 7.000 anys d'antiguitat. Vam triar algunes de les restes que estaven en millor estat. Vam fer-li un TAC, i amb les mesures obtingudes un metge especialista va aconseguir fer una reconstrucció del seu cap. No podem saber com portava el cabell, però la forma del rostre era molt similar a aquesta.

Com eren aquests homes del Neolític?
Tenien una alçada només una mica inferior a la nostra. Per les restes físiques que hem trobat, sabem que realitzaven molta activitat física. La seva mitjana d'edat arribava als 45 anys, tot i que hi havia molta mortalitat infantil. A diferència dels homes del Paleolític, que tenien unes dents fantàstiques, els homes del Neolític tenien molts problemes de boca: a molts els faltaven dents, tenien càries... El consum de cereals va provocar un empitjorament de la salut dental. També patien d'artritis, de tumors...

En sabem alguna cosa de les seves pràctiques mèdiques?
Sabem que a algunes persones els practicaven trepanacions. Els foradaven el crani amb un punxó i els operaven el cervell. Tenien tècniques prou avançades, perquè hi ha gent a la qual se li van practicar fins a tres trepanacions i va sobreviure. Però no estem segurs de si ho feien amb finalitats mèdiques o amb objectius purament rituals. Per altra banda, sabem que prenien cura d'individus que tenien problemes greus de salut i que en principi no podrien haver sobreviscut per ells mateixos.

Quines tècniques useu els arqueòlegs per analitzar les restes del passat?
La disciplina arqueològica avança molt ràpid. Va a remolc de la química, de la biologia i d'altres ciències, però progressa molt. En aquests moments rep una influència molt forta de la genètica. Gràcies als estudis genètics hem pogut constatar que, des del Paleolític, l'espècie humana s'ha bellugat molt. Sembla que és una constant entre els humans. No sabem exactament el perquè, però els humans es mouen, d'una banda a l'altra.

A més de les anàlisis genètiques, quines altres tècniques useu?
També s'usen tecnologies científiques per reconstruir com eren els paisatges del passat: s'ha aconseguit definir l'antiga línia de costa de Barcelona, que era diferent de l'actual. I mitjançant la química podem reconstruir la dieta del Neolític a través de les restes adherides als recipients. Es pot saber si aquells homes bevien llet a través dels greixos presents a les ceràmiques.  A través de l'anàlisi dels isòtops dels esquelets humans hem verificat que consumien quantitats importants de peix.

Què és el que més t'agradaria saber dels homes del Neolític que no has aconseguit esbrinar?
M’agradaria entendre les seves estratègies. Quan s’estaven movent cap a alguna banda, o quan construïen una casa, com ho decidien? Quin concepte del grup tenien? Com prenien decisions pensant en el futur? Com s’articulaven les seves relacions socials i econòmiques? Ens queden moltes coses per saber sobre ells.