Anohni canvia de gènere amb Hopelessness
Ja la coneixeu. Anohni era Antony Hegarty, la veu (celestial) d’Antony and the Johnsons. Retrobada ara com a dona, la cantant britànica acaba de publicar el seu nou treball d’estudi (el seu primer disc en solitari), aquesta desesperança amb què trenca sis anys de silenci editorial.
Nou punt de partida vital acompanyat d’una nova orientació creativa. Si en les seves darreres obres i aventures Anohni s’havia aproximat més decididament a la música de cambra (formes cultes, però, des de sempre presents en el seu llenguatge artístic), amb Hopelessness Anohni s’entrega a les estructures electròniques, firmant així el seu àlbum més contemporani i actual.
Cedint la producció del disc a dos prohoms de la cultura de club com Hudson Mohawke i Oneohtrix Point Never; rere el seu embolcall sintètic Hopelessness, treball excel·lent on brillen peces com “Drone Bomb Me”, “4 Degrees” o “Watch Me”, títols des de ja mateix entre el més destacat del seu repertori, amaga un hàlit angelicalment colpidor. Vaja, un altre disc d’aquells d’Anohni de plorar de maco que és.
Anohni. Hopelessness. Rough Trade/Popstock! Indie pop, electrònica.