Ha estat una nit renyida i fins a l'últim moment ha estat gairebé impossible aclarir tots els dubtes, perquè el gir de guió s'ha concentrat en l'última hora de la gala. Però Anora ha tocat la campaneta de la glòria dels Oscars i s'ha coronat com la millor pel·lícula, deixant enrere la resta de cintes i portant el cinema independent a dalt de tot. S'ha emportat 5 dels 6 guardons a què optava, i la sorpresa també ha arribat quan Mikey Madison ha superat Demi Moore i li ha arrabassat la seva redempció a la indústria, portant a la pantalla gran la història d'una stripper que té una aventura fugaç i gairebé clandestina amb el fill d'un oligarca rus. Encara hi ha més: ha sumat altres premis cobejats —millor direcció per a un magnífic Sean Baker, guió original i edició—, i ha acabat la nit com la més premiada. La segueix The Brutalist, amb Adrien Brody aconseguint la seva segona estatueta, que també ha aconseguit erigir-se amb la fotografia i la banda sonora, mentre que el biopic de Bob Dylan se n'ha anat amb les mans buides.
🟠 Guanyadors dels Oscars 2025: tota la llista de pel·lícules i artistes
Han estat uns premis molt disseminats i repartits, amb moltes de les pel·lícules nominades rascant algun guardó. La gran favorita, Emilia Pérez, s'ha conformat amb dues estatuetes de les tretze nominacions amb què partia, amb una Karla Sofía Gascón totalment desapareguda de la gala. Ni tan sols s'ha passejat per la catifa vermella després de dies de polèmiques i buits institucionals. Que Emilia Pérez no tenia possibilitats era gairebé una obvietat des que els infortunis de la seva actriu principal en van fer trontollar la candidatura. El fenomen ha fet aigües, però s'ha salvat gràcies a El mal (millor cançó) i Zoe Saldaña, que s'ha emportat l'estatueta com a millor actriu de repartiment, malgrat ser l'autèntica protagonista de la pel·lícula. Tot mentre Kieran Culkin ha deixat de ser el germà de Macaulay per convertir-se en guanyador de l'Oscar per A real pain. En el discurs ha mencionat la seva dona. "Em vas prometre que tindríem quatre fills si el guanyava", ha bromejat.
Els rumors deien que Timothée Chalamet podia fer el sorpasso, però era clar que Adrien Brody era el guanyador de l'Oscar des del principi. Ha guanyat la seva segona estatueta com a millor actor, dues dècades després d'estrenar-se amb El pianista, curiosament també posant-se a la pell d'un home jueu. En aquesta ocasió, en la d'un arquitecte que trepitja terra americana després de l'Holocaust. Amb un filosòfic parlament vital i d'agraïment —ha sonat la música que marca el temps superat i ha demanat que la paressin—, ha reflexionat sobre la perspectiva que dona el temps i els perills de l'odi. "Estic convençut, i prego, per un món més sa i inclusiu; i si el passat ens recorda i ens ensenya alguna cosa, és a no passar les coses per alt".
"Soc l'orgullosa filla de pares immigrants, soc la primera d'origen dominicà a guanyar l'Oscar i sé que no seré l'última, i m'alegro d'haver aconseguit el premi parlant en espanyol", ha dit Saldaña, que ha tingut unes paraules d'agraïment per a Jacques Audiard i tot el repartiment, encara que sense nomenar expressament Gascón. La reivindicació racial també l'ha remarcada Paul Tazewell, premi a millor vestuari per Wicked, cinta que ha fet doblet amb disseny de producció. "Soc el primer home negre que s'endú l'Oscar per aquesta categoria", ha volgut recordar. Per la seva banda, Dune: Part dos també ha sumat dues categories tècniques —so i efectes visuals— mentre que el thriller papal que hi ha a Conclave, que els últims dies havia agafat molta força, ha recollit el de guió adaptat. I La substància, finalment, s'ha hagut de conformar amb el millor maquillatge i perruqueria.
Les proclames polítiques s'han anat agregant a la cerimònia, encara que amb comptagotes. El millor documental ha estat per a No other land, radiografia de l'ocupació de Gaza per part d'Israel, que documenta l'erradicació a càmera lenta dels pobles de la regió. Els seus creadors no s'han acoquinat en pujar a l'estrada. "Espero que la meva filla no hagi de viure el que estic vivint jo", ha dit Basel Adra. "La destrucció de Gaza ha d'acabar sense que hi hagi supremacia ètnica, amb drets per a tots dos pobles; i la política exterior d'aquest país (EUA) ajuda a bloquejar aquest camí", ha afegit Yuval Abraham. També hi ha hagut algun suport contra la guerra. "Ajuda per a Ucraïna", ha cridat Daryl Hannah abans de lliurar la millor edició, i Peter Straughan ha lluït un pin amb la bandera ucraïnesa en recollir el premi a millor guió adaptat per Conclave.
La gala s'ha celebrat només uns dies després de conèixer l'estranya mort de Gene Hackman, que va ser trobat sense vida juntament amb la seva dona i el seu gos a casa seva. Ha estat Morgan Freeman l'encarregat d'homenatjar-lo just abans de posar en marxa l'In Memoriam de cada any que recorda els que ja no hi són, com Maggie Smith, Donald Sutherland, Gena Rowlands o David Lynch. "Era una persona que elevava la feina dels altres", ha dit Freeman del seu amic, amb qui va treballar a la pel·lícula Sota sospita l'any 2000.
I si alguna cosa sap fer Hollywood a la perfecció és pintar-ho tot d'un glamur exuberant i performar qualsevol dramatisme a favor del relat. No ha fet la sensació que a fora del teatre s'acumulessin munts de cendra i runa a conseqüència dels fatídics incendis que han fuetejat la zona, excepte pel fet d'inaugurar la gala amb unes imatges del que va passar i per haver convidat els bombers del comtat a pujar a l'escenari. El duet Ariana Grande i Cynthia Erivo han regalat el seu doll de veu a la causa amb un medley emocionant, amb un Conan O'Brien afilat apostant-ho tot a l'acudit i disparant contra les polèmiques —no se n'ha salvat la IA utilitzada a The Brutalist ni els tuits polèmics de Gascón— i fins i tot fent conya de la insensatesa de Donald Trump en renyar Volodímir Zelenski per no portar vestit formal en la seva trobada, fent tàndem amb Adam Sandler.
El presentador potser ha estat el més amè d'una gala bastant anodina, massa semblant a les dels últims anys, i que només ha mantingut el suspens per les ganes de voler saber el nom dels guanyadors en una votació absolutament disseminada. No hi ha hagut cap moment especialment rellevant, però els Oscars han tornat a posar sobre la taula la importància de portar grans i petites històries a la pantalla gran, algunes perquè surtin de la foscor, altres perquè puguin brillar amb relats transgressors i rebels que també han de tenir-hi cabuda.