És l'escriptora que col·leccionava paraules. La mallorquina Antònia Vicens (Santanyí, 1941) ha rebut el 54è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de la mà del president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, en un emotiu vespre al Palau de la Música Catalana. "Som multitud els que hem narrat segles d'història i compromís, explicant les gestes d'aquest poble perquè vosaltres tingueu l'orgull de ser catalans i universals", ha reivindicat la novel·lista en el seu discurs de recepció del guardó, que li reconeix tota una vida d'estimar i cuidar la llengua catalana.
"Orgull de ser catalans i universals". Aquesta és la idea principal que ha transmès Vicens, tot demanant-nos: "No sucumbiu, no us arronseu a amenaces insidioses". "Durant les hores baixes, dies grisos, la nit més blanca, no oblideu que hi som i que contra la força de les paraules, el poder de la poesia i el saber dels nostres morts, ningú no hi podrà fer res", ha manifestat. I és que, directament o indirecta, el vespre ha estat marcat per la delicada situació del català. A les aules i al carrer, a Catalunya i a la resta dels Països Catalans.
La defensa del català i el feminisme
En aquest missatge ha insistit també Antich, que ha fet una crida a "articular una estratègia en defensa del català i per l'enfortiment del seu ús social en tots els àmbits de la vida col·lectiva". "Al sistema educatiu i al lleure, a l'empresa i al comerç, a l'audiovisual i als nous formats, i en la lluita contra les desigualtats", ha enumerat, abans d'entregar el premi a l'escriptora mallorquina. I ho ha fet dirigint-se a tothom qui està implicat en la defensa de la llengua: la societat civil dels Països Catalans, a les seves institucions, als partits polítics i als grups parlamentaris del catalanisme històric, que representen el 85% del Parlament de Catalunya. En definitiva, que "per a Òmnium, l'audiovisual i el model d'escola catalana són vitals, i estem compromesos a lliurar batalla en aquests dos fronts estratègics per al país i la seva gent".
La defensa del català no és l'única idea que s'ha reivindicat a la gala, que coincideix amb l'aniversari del naixement de la sempre reivindicativa Montserrat Roig. Llavors, com no podia ser d'altra manera, el feminisme també ha estat present l'entrega del 54è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. És per això que el president d'Òmnium ha fet autocrítica davant del fet que només vuit dones han rebut el guardó. "Tenim la voluntat d'esmenar aquesta invisibilització històrica de les dones escriptores amb les quals hem après a mirar el nom. Des del 2016, de set premis, cinc dones. Falta molt camí per recórrer, però la via és aquesta", ha expressat. Vicens ha entrat dins d'aquest encara reduït grup.
Un vespre emotiu
El vespre ha estat emotiu, tant per l'espectacle que ha recorregut la vida de l'escriptora com per les seves paraules. "Moltes gràcies. A tothom, amigues i amics. Estic molt emocionada després de veure aquest acte sobre la meva vida. M'han caigut llàgrimes perquè m'hi he reconegut. M'he passat la vida aferrada a les paraules. Tinc una fal·lera que mai em deixa voler deixar de trobar les paraules a les constants humiliacions, a les llengües menystingudes i minoritzades, i a les nacions sense Estat i a les guerres que mai acaben", ha conclòs Vicens, a l'hora de rebre el 54è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. De fet, és el primer guardó que entrega Antich d'ençà que és president d'Òmnium Cultural.
⭐️ La gala del 54è #PremidHonor inclou un passeig per la vida i l'obra d'Antònia Vicens a través d'un espectacle creat especialment per a l'ocasió, dirigit per Israel Solà i interpretat per les actrius @CatTugores, @estherlopz i la ballarina Anna Serra pic.twitter.com/tgpLEQD9Ae
— Òmnium Cultural (@omnium) June 13, 2022
A l'acte d'entrega del premi hi ha assistit una àmplia representació de les principals autoritats del país i dels partits polítics catalanistes. Des del president de la Generalitat, Pere Aragonès, fins a la presidenta del Govern balear, Francina Armengol, passant per la presidenta del Parlament, Laura Borràs; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; i diferents personalitats del món cultural, sindicats, organitzacions juvenils i de les principals entitats de la societat civil.