"Fa il·lusió. D'alguna manera és com una responsabilitat afegida, però és una gran alegria poder tocar al Primavera Sound i, a més, obrir-lo. És una passada". Antònim és el projecte d'electrònica bucòlica de Ton Lloret i Maxi Ruiz (Ferenc, Ruizpantaleón), dues figures de llarg recorregut de la nostra escena musical. A finals del passat 2022 van publicar Llarg camí, vuit temes que voregen com fulles tardorenques caient de l'arbre, entre les formes del folk i l'indietrònica. En una programació on ens agradaria veure més artistes catalans, aquesta parella procedent de Lleida, el Ton, de Barcelona, el Maxi, que ha acabat confluint al Montseny; seran els responsables d'obrir i posar les primeres notes que sonin demà al Parc del Fórum en la nova edició del festival Primavera Sound. Parlem amb en Ton Lloret sobre (i entre altres moltes coses) la responsabilitat de ser els primers a tocar en un dels festivals de música més rellevants del món.
El vostre so és com molt crepuscular, però tocareu a dos quarts de cinc!
Per donar una mica més d'energia, del nostre repertori hem triat les cançons... més animades. Però, la nostra proposta artística sempre ha estat així (riu).
Tots dos veniu de llargues trajectòries musicals, participant de diversos projectes.
Jo soc de Lleida i allà vaig començar a tocar amb un grup de garatge, psicodèlia, folk i rock, molt connectat amb l'escena sixties. Ens dèiem Unexpected. Vam arribar a girar per Anglaterra i vam editar un single amb la discogràfica Subterfuge. Després vaig formar part de La Rabia del Milenio. I partir d'aquí he seguit fent coses tota la vida.
A Lleida hi ha una escena sixties i mod molt potent.
Jo la vaig viure de ple amb la Casa de la Bomba (mític local lleidatà que pren el seu nom d'una cançó de Brighton 64, grup referent de l'escena mod catalana). També hi ha un segell discogràfic molt potent, Guerssen Records, dedicat a reeditar discos dels seixanta. El porta el Toni Gorgues, que, justament era el cantant d'Unexpected. Aquest va ser l'inici de la meva vida musical.
Aquest Llarg camí que dóna títol al vostre disc amb Antònim, fa referència a aquesta trajectòria de gairebé tres dècades que tots dos heu viscut per arribar fins aquí?
La lletra del tema no tracta sobre aquest camí nostre, però sí que la vam triar com a títol del disc, perquè reflectia aquest camí que, certament, ens ha portat a formar un projecte com Antònim i gravar un disc com Llarg camí.
Com van confluir els vostres camins?
A través d'amics comuns. Com tants d'altres al confinament, durant la pandèmia vaig gravar un disc. Aquesta va ser la gènesi d'Antònim, amb mi a casa gravant cançons. Un cop acabades de gravar, jo sol amb la meva guitarra, vaig estar buscant algú que m'ajudès a afegir producció al disc. Una amiga em va parlar del Maxi, un músic i productor que venia del món de l'electrònica i que havia treballat amb grups com Dorian. És un paio amb un bagatge brutal. Ens vam conèixer, va escoltar el disc i li va semblar que podia ser interessant treballar plegats.
Ha sigut una simbiosi perfecta, jo aportant les pistes amb guitarra i veu, i ell afegint tota la producció electrònica
Vau fer match.
Tal qual. Li vaig passar les cançons tal com jo les havia gravat i es va enrampar. De les 12 cançons que havia fet durant la pandèmia, finalment es van quedar les 8 que formen Llarg camí. Ha sigut una simbiosi perfecta, jo aportant les pistes amb guitarra i veu, i ell afegint tota la producció electrònica.
Tot i que tu també tens tot un recorregut dins la música electrònica.
Sí. En el passat havia tingut un projecte amb DJ Atún, un productor molt vinculat al cercle del LEM, la música experimental i el samplering. Tinc un gust molt eclèctic i sempre m'han interessat molts tipus de música, i l'electrònica, també, per descomptat.
Després de trajectòries tan llargues, arriba el moment en què la música es gaudeix d'una manera diferent?
Vas aprofundint i vas aprenent. Vas coneixent i dominant més d'aspectes, i això ajuda a gaudir de la música d'una manera més profunda. Ets més conscient dels referents, del que estàs fent, de cap on vols anar. Al llarg dels anys, he fet discos d'electrònica experimental, de pop amb alguna pinzellada d'electrònica, de pop sixties, de pop més comercial. Ara tinc una relació profunda, intensa i cada vegada més rica amb el fet de produir, compondre i arranjar.
Parlaves de referents, quins han estat els que han marcat la creació de Llarg camí?
Des d'un inici, en Maxi, que ha sigut qui ha exercit més decididament la figura de productor, ha portat el projecte cap a una electrònica de ritmes analògics i una sensibilitat més primerenca. Uns sons que han encaixat perfectament amb la meva manera de fer cançons.
Estàvem al mig del bosc, en una explotació forestal, en una situació molt tranquil·la, aïllats
Heu donat vida a aquest disc al Montseny. Com influeix l'entorn a la creació?
En Maxi és molt urbanita, però poc abans de la pandèmia va llogar una casa al Montseny. I allà es va quedar. Pel que l'estudi i la seva base d'operacions la tenia al Montseny. En part, aquest Llarg camí, també han sigut molts viatges al Montseny, a produir i regravar alguna cosa. Jo pujava els caps de setmana. Estàvem al mig del bosc, en una explotació forestal, en una situació molt tranquil·la, aïllats. Això ens permetia la possibilitat de concentrar-nos, no teníem cap mena de distraccions, aportant-nos aquest marc visual del Montseny, una energia especial que s'ha filtrat al disc.
Tu ets de Lleida i no has amagat el teu accent a l'hora de cantar. No has intentat neutralitzar res. Això ha aportat al disc una bellesa especial.
Ho he fet amb tota la naturalitat del món, però també valorant aquest tret dialectal que considero superinteressant i maco i que aporta una musicalitat i un matís diferent del català central. El català em sembla una llengua fantàstica per compondre.
Ho he fet amb tota la naturalitat del món, però també valorant aquest tret dialectal que considero superinteressant i maco i que aporta una musicalitat i una matis diferent del català central
Però fins ara, principalment havies compost en anglès.
El meu disc anterior era, majoritàriament en anglès, però també hi havia alguna cosa en castellà i alguna coseta en català. Va passar que, durant els concerts que anava fent jo sol, vaig anar traduint les cançons al català. A poc a poc, em vaig adonar que no tenia sentit cantar en anglès. Quan vaig començar a escriure Llarg camí, les lletres ja estaven totes pensades en català.
T'has redescobert com a autor, creant en català?
He escrit des d'una veritat més honesta. Aquestes cançons tenen una sensibilitat poètica molt més real.
He escrit des d'una veritat més honesta. Aquestes cançons tenen una sensibilitat poètica molt més real
Antònim és un projecte d'un únic disc?
La idea és continuar fent coses plegats. Tenim mig acabat un nou EP en què ens hem inspirat en la cúmbia rebajada. Les nostres cançons, de cumbia tenen poc, però sí que hi ha aquella essència llatina, a què nosaltres hem afegit una mica de psicodèlica. Ara l'estem acabant de mesclar, i espero que es publiqui en cosa d'un mes. Al concert de demà, tocarem un parell d'aquestes cançons noves.
I després del concert us quedareu pel festival?
I tant. Si no a totes, he anat a gairebé totes les edicions del Primavera Sound. Per això em fa tanta il·lusió poder-hi tocar. Soc carn de Primavera total. M'agrada anar a descobrir música. Recordo un dia que vaig anar sol i vaig fer 20.000 passes anant d'escenari en escenari. Vaig veure, crec que van ser, 18 concerts, moltes coses que no coneixia.