La Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona acull la 3a edició de la Setmana de l'Antropologia, organitzada per l'Institut Català d'Antropologia (ICA), que se celebrarà des del dilluns 12 fins al dissabte 17. I han volgut començar aquest esdeveniment acadèmic amb una taula rodona sobre "Independència i identitat cultural a Catalunya: una mirada des de l'antropologia social". Mònica Martínez, membre de la junta de l'ICA i professora de la UB, ha presentat aquesta taula i ha volgut deixar clar que aquest és "el primer intent de debatre des de l'antropologia sobre un procés que ha interessat arreu". Malgrat que l'antropologia sol treballar a un altre ritme, Martínez ha afirmat que era necessari fer aquest debat, i fer-lo ara, perquè "vivim moments convulsos" en què hi ha hagut retallades importants de les llibertats. Martínez ha assegurat que davant aquesta situació l'antropologia s'ha de posar a treballar, perquè "el silenci no és la solució a res". La taula rodona ha provocat molta expectació, hi ha reunit més de 150 persones.

Jo vinc d'una tradició en què l'esquerra no és incompatible amb el nacionalisme: la de Lumumba, Ben Barka, Fidel Castro i tants d'altres

L'antropologia com a eina

Els ponents han reivindicat la utilitat de l'antropologia com a eina d'anàlisi de la situació actual. Isidoro Moreno, catedràtic jubilat de la Universitat de Sevilla, ha defensat que davant la globalització hi ha un revifar de les identitats culturals, siguin nacionals, ètniques, de gènere... I afirma que en aquest context el problema no és "el de Catalunya", sinó que el problema és d'Espanya. Manuel Delgado, professor d'Antropologia a la UB, ha recordat que l'antropologia, fa dècades, va fer una aposta molt clara per la plurinacionalitat espanyola, i que ja molt abans alguns antropòlegs s'havien oposat al colonialisme, a principis de segle XX. Enfront d'aquells que diuen que el nacionalisme és incompatible amb l'esquerra, Delgado ha afirmat que "jo vinc d'una tradició en què l'esquerra no és incompatible amb el nacionalisme: la de Lumumba, Ben Barka, Fidel Castro i tants d'altres". I ha recordat que bona part dels 40 morts del 6 d'octubre de 1934 van ser comunistes.

El d'Espanya és un model esgotat, no només pel cas de Catalunya, sinó esgotat-esgotat

L'herència del franquisme

Isidoro Moreno ha afirmat que l'origen del problema es troba en la mateixa segona restauració monàrquica, a la mort de Franco. Recorda que la cúpula del PSOE i del PC van estar d'acord a desactivar les seves propostes en el text constitucional, "del més intolerant nacionalisme d'Estat espanyol". Un text que, segons Moreno, "necessàriament havia de generar reaccions". Moreno afirma que es tracta "d'un model esgotat, no només pel cas de Catalunya, sinó esgotat-esgotat". Delgado ha insistit en els arguments de Moreno: "El règim borbònic actual és un hereu directe del franquisme. I cada cop li resulta més difícil dissimular-ho". Delgado afegeix que ara l'enemic és directament el feixisme: "Em fot que a algú li retreguin en un judici el que hagi dit 'no passaran' perquè això em sona massa". L'antropòleg de la UB ha confessat que tot i que per a alguns sectors d'esquerra la sortida sigui el federalisme, ara per ara la teoria federal és la més improbable. "Entre els nacionalistes i els nacionales em quedo amb els nacionalistes", afirma Delgado, tot i que apunta "que no es creu gaire l'independentisme" perquè apunta que cal un canvi més de societat que d'Estat i té por que "a la fi, si arriba la independència, que acabin manant els mateixos i ens decebin". 

Mai no ens donaran el dret a votar. Mai no hi haurà urnes

Contra la burgesia nacionalista

"Els nacionalistes catalans han estat els lacais de Madrid", explica Delgado, i afegeix que "no sap què els ha passat perquè hagin vist la llum i s'estranyin ara que l'Estat espanyol sigui repressor". Afirma que hi ha una responsabilitat dels dirigents independentistes en el fracàs del mes d'octubre: "Crec que ens van enviar a casa, no perquè tinguessin por dels morts, sinó perquè tenien por dels vius, perquè no ho tenien controlat". Delgado, que afirma que és independentista i antinacionalista, creu que l'única oportunitat que hi ha per a la independència és una revolta generalitzada quan arribin les sentències, perquè té molt clar que "mai no ens donaran el dret a votar. Mai no hi haurà urnes". "La independència només es pot aconseguir aconseguint-la", afirma, i aposta per acabar "amb el procés interminable" al carrer, que és on tot va començar.

Hi ha antropòlegs que estan a favor de l'alliberament de tots els pobles excepte el seu

Menys clar del que es podria suposar

Històricament hi ha hagut molts antropòlegs que s'han solidaritzat amb els pobles oprimits. Però Manuel Delgado ha volgut deixar clar que en el cas català el suport de l'antropologia espanyola no és tan clar. Algunes organitzacions de la Federació d'Associacions d'Antropologia d'Espanya es van negar a signar un manifest després de l'1 d'octubre en suport al poble català. Delgado ha conclòs que "hi ha antropòlegs que estan a favor de l'alliberament de tots els pobles excepte el seu". Montserrat Clua ha destacat que l'antropologia espanyola, fora de Catalunya, no s'ha preocupat gens per la identitat nacional: "Ara em venen a visitar antropòlegs estrangers perquè els ajudi a documentar-se sobre el nacionalisme, però de la resta d'Espanya no ve ningú". Clua ha reivindicat, a més a més, que des de l'antropologia cal estudiar el vot unionista, un món que des de les ciències socials s'ha deixat de banda del tot i que es desconeix molt.