El 26 de febrer s'inaugurarà l'Any Carner al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Serà l'obertura oficial d'unes celebracions per commemorar els 50 anys de la mort d'aquest intel·lectual i que es perllongaran fins al mes de juny de 2021. Amb aquest esdeveniment, segons Jaume Coll, comissari de l'Any Carner i marmessor i editor de l'obra de Josep Carner, es vol retre honors a un "gegant de la nostra societat". "El que coneixem d'ell només és la punta de l'iceberg de la seva obra", per això ha insistit en l'oportunitat d'aquesta commemoració. Un acte especialment necessari perquè la darrera estada de Carner a Catalunya, poc abans de la seva mort, va ser complicada i traumàtica. La programació encara no està enllestida, perquè es preveu afegir-hi noves activitats, però es pot anar consultant a través de la pàgina web de l'esdeveniment.
Una vida en tres etapes
Coll ha decidit segmentar l'Any en tres àmbits, corresponents a les tres etapes de la vida de l'autor: l'etapa barcelonina, la marxa a l'exili voluntari, primer, i, després, l'exili forçat. Coll ha destacat, en l'etapa barcelonina, el paper de Carner com a poeta i com a activista cultural (a través de la seva tasca com a editor i com a director de publicacions, però també com a col·laborador de Prat de la Riba). La segona etapa va estar caracteritzada per la seva incorporació al cos consular i per la seva marxa del país. Segons Coll en aquesta decisió va ser clau la desaparició del seu protector i el matrimoni de Carner. A l'estranger aquest escriptor s'impregnarà de nous paisatges, a Gènova, a Costa Rica, a Le Havre, a Hendaia, a Brussel·les, a Madrid, a París, a Beirut... A la seva estada al Líban, per exemple, es va deixar fascinar pel desert; i això seria clau per a la publicació de Nabí. Però, a més a més, va entrar en contactes amb autors de diferents parts del món (Coll ha destacat les seves connexions amb Paul Valéry)... El 1939 la seva vida entraria en una tercera fase: Carner, amb tot d'intel·lectuals, va marxar de França cap a Mèxic D.F. Més tard, amb la seva segona muller belga, s'establiria a Bèlgica, com a professor de la Universitat Lliure de Brussel·les. Coll assegura que durant aquest Any Carner també es parlarà del darrer retorn del poeta a Catalunya, poc abans de la seva mort, amb les seves facultats molt disminuïdes: "un episodi trist de la seva vida".
El Carner literari
Jaume Coll ha explicat que han volgut en l'Any Carner reflectir tots els aspectes d'aquest autor. Hi haurà un espai per a totes les seves aficions, com el teatre, però sobretot es prendrà molta atenció a la música. Coll ha recordat que molts compositors catalans, alguns de gran talla, han musicat els seus poemes. Al Palau de la Música hi haurà un triple homenatge a Carné, que culminarà el 6 de juny de 2021 amb una representació d'El giravolt de maig (d'Eduard Tolrà, amb música de Carner), amb direcció del mestre Ros-Marbà. En la commemoració de la mort es farà una lectura de poemes de Carner al cementiri de Montjuïc. Del 9 a l'11 de febrer de 2021 es celebrarà un gran congrés sobre Carner organitzat conjuntament per les dotze universitats dels Països Catalans que tenen estudis humanístics, amb una doble seu a l'Institut d'Estudis Catalans i a la Universitat de Barcelona. Paral·lelament, la Biblioteca de Catalunya organitzarà una exposició sobre Carner, amb uns 170 títols publicats (entre obra pròpia, traduccions i pròlegs. Coll ha assegurat que, malgrat tot, el més important és que durant els anys 2020 i 2021 hi haurà noves reedicions de l'obra de Carner que permetran continuar divulgant l'obra de l'autor. Entre d'altres, apareixeran nous toms de l'obra completa de Carner, que està publicant Edicions 62.
Foto: ACN
Una càtedra per a Carner
Mariàngela Vilallonga ha apuntat que un dels projectes estrella d'aquest Any Carner és que l'IEC lideri una càtedra Carner adscrita a la Universitat de Barcelona, amb finançament privat, per perpetuar el llegat d'aquest autor i permetre la formació de nous experts en la seva obra. Però aquest projecte encara està pendent de poder materialitzar-lo. L'IEC organitzarà també una exposició sobre aquest autor, considerat un dels puntals de la institució. I, a nivell simbòlic, es batejarà un ferrocarril de la Generalitat de Catalunya amb el nom "Josep Carner" amb el que es pretén difondre l'esdeveniment i donar-li continuïtat (de fet, el 1907 Carner havia dedicat un poema als ferrocarrils, que en aquell moment no arribaven ni a Sant Cugat). Coll ha promés que també s'intentaran fer actes sobre Carner a totes les poblacions on el poeta havia presentat obres seves als Jocs Florals.
Protagonisme belga
La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha volgut reivindicar Carner com molt més que el "príncep dels poetes": apunta que a més a més va ser periodista polític, traductor, diplomàtic, crític, membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans... Per això ha animat a continuar estudiant la seva obra. Oriol-Ponsatí Murlà, director de l'Institució de les Lletres Catalanes, ha promés una "commemoració nacional" gràcies a les complicitats amb moltes entitats, amb moltes institucions i amb molts particulars, establertes pel comissari Jaume Coll. Fins i tot ha anunciat diversos actes a Brussel·les, ciutat de la mort de Carné i localitat molt simbòlica per als catalans en les situació actual.
Foto de portada: Josep Carner el 1970, a la seva arribada a Barcelona