Enguany se celebren els 100 anys de la mort de l'escriptora Dolors Monserdà (1845-1919), autora de La fabricanta i activista que va defensar els drets de les dones i dels pobres. Amb motiu d'aquest centenari, la Generalitat, a través de l'Institut Català de les Dones, ha impulsat la celebració de l'Any Dolors Monserdà, que girarà entorn de tres eixos: la literatura, el feminisme i l'acció social. Avui s'ha presentat a la festa aquesta commemoració i s'ha fet una crida a individus, institucions i entitats privades a sumar-se a l'activitat.
El 2019 de Monserdà
L'Any Dolors Monserdà serà comissariat per la poeta Marta Pessarrodona. Per ara s'ha anunciat que l'acte central de la commemoració es farà al Palau de la Generalitat el 8 d'octubre. Una exposició itinerant durà la seva figura per diverses localitats de Catalunya. Un recorregut guiat per Barcelona ens portarà pels escenaris de la vida de l'escriptora. Un seminari acadèmic, el 22 d'octubre, aprofundirà en la figura d'aquesta autora. I per donar a conèixer el personatge entre els més joves s'impulsarà una campanya a xarxes i es difondrà un vídeo divulgatiu sobre el personatge. El programa encara no està tancat, però es preveuen activitats en col·laboració amb entitats culturals de tota mena, des del MNAC fins l'Arxiu Nacional de Catalunya (òbviament, també hi participaran les biblioteques).
Una dona polifacètica
Dolors Monserdà Vidal (que algunes vegades signava com a Dolors Monserdà de Macià) era filla d'un relligador de llibres i es va criar en un ambient intel·lectual, tenint contacte amb molts pensadors de l'època, però no va poder fer estudis superiors, perquè a l'època la universitat estava vetada per a les dones. Va començar a escriure poesia en castellà, quan era molt jove, i va participar als Jocs Florals en diverses edicions. El 1876 va presentar la seva primera obra en català: Teresa. Fou la primera dona que va publicar una obra en català. Va passar per la poesia, el teatre i la novel·la, i també va involucrar-se en el periodisme. Però creia que la novel·la era una eina molt potent per transformar la societat, i per això la va convertir en una de les seves prioritats (entre els seus llibres de narrativa, caldria destacar La fabricanta). Monserdà va denunciar la situació de les dones, amb obres com Estudi feminista (1909), però alhora va pressionar per millorar la situació dels obrers. Va ser una precursora del consum responsable en crear una "llista blanca" d'empreses que no explotaven les seves obreres, perquè les senyores burgeses triessin fer despeses en negocis nets. Monserdà va moure's entre l'alta societat (era sogra de Puig i Cadafalch), però alhora va mostrar sempre ànsies de grans reformes socials.
Reeditar Monserdà, la prioritat
Oriol Punsatí-Murlà, director de la Institució de les Lletres Catalanes, ha destacat el caràcter transversal de la commemoració de l'Any Dolors Monserdà, que es basa en la mateixa "personalitat complexa i completa" de l'homenatjada. Punsatí-Murlà ha afirmat que seria un error valorar Monserdà tan sols com a escriptora, tan sols com a feminista, o tan sols com a defensora dels drets dels obrers. I ha insistit que una de les prioritats hauria de ser tornar a reeditar l'obra de Monserdà per fer arribar el seu pensament als lectors actuals (ja que actualment els seus llibres no es troben a les llibreries catalanes).
Foto de portada: Dolors Monserdà. Quadre de Lluïsa Vidal conservat al MNAC.