Continuar descobrint Federico García Lorca, més que un dret, és un deure. I que continuïn apareixent documents inesperats escrits per ell contribueix a no oblidar el poeta granadí, afusellat pel feixisme franquista i el cos del qual continua reposant en alguna cuneta desconeguda. Una carta inèdita de García Lorca s'ha trobat en una col·lecció privada a Barcelona, precisament en la col·lecció López-Triquell, segons una investigació publicada per Víctor Fernández a La Razón. El document va ser escrit durant la seva estada a l'Argentina en un dels millors moments literaris de l'autor de Yerma o Bodas de sangre, i formarà part d'una exposició que es presentarà aquesta setmana a Casa Amèrica, a Madrid. Portarà el títol Vanguardias literarias transatlánticas del siglo XX, i repassarà alguns noms destacats de la literatura llatinoamericana del segle passat, així com de les lletres espanyoles, amb especial atenció en la Generació del 27.
Segons detalla Fernández, a la breu carta, redactada en paper amb segell de l'Hotel Castelar, residència de Lorca durant el seu periple a Buenos Aires, García Lorca es disculpa davant d'una tal Delia M. de Capdevila, en la qual cosa sembla una nota que en el seu moment va acompanyar un ram de flors. "Sra. Delia M. de Capdevila: Rebi vostè senyora amb aquestes flors el meu sentiment i les meves disculpes per l'ocorregut ahir. Així ho espero de la seva gentilesa i desitjo que ens trobem en una altra ocasió. Saludo el seu espòs i perdoni a aquest poeta que besa les seves mans. Federico García Lorca". Pel que pot saber-se, la M. del cognom de l'emissora correspon al cognom Morcillo, donant-se per fet que Delia fa referència a la dona d'Arturo Capdevila, reconegut poeta, dramaturg, advocat i historiador argentí. No obstant això, de moment no hi ha constància de resposta ni de cap altra missiva entre Lorca i Delia o Capdevila.
Sense el cos de Lorca
Federico García Lorca (Fuente Vaqueros, Granada, 5 de juny de 1898 - camí de Víznar a Alfacar, Granada, 18 d'agost de 1936) va ser un poeta, dramaturg i prosista adscrit a la Generació del 27, segurament el de més influència i popularitat de la literatura espanyola del segle XX, i com a dramaturg se'l considera un dels autors cimera del teatre espanyol del segle XX. Autor d'obres com Mariana Pineda, La zapatera prodigiosa, Retablillo de Don Cristóbal, Bodas de sangre, Yerma, Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores o La casa de Bernarda Alba, va ser afusellat al camí de Víznar a Alfacar pel bàndol franquista un mes després del cop d'Estat que va provocar l'inici de la guerra civil espanyola. Segons l'escriptor hispanista Ian Gibson, estudiós de Lorca, el van acusar de "ser espia dels russos, estar en contacte amb aquests per ràdio, haver estat secretari de Fernando de los Ríos i de ser homosexual". El seu cos mai no ha estat recuperat.