Aquest dijous ha començat una nova edició, la 31, del festival Sónar. Tres dies de música experimental, balls i felicitat elevada al màxim exponent. Aquests són els apunts mentals de la jornada inaugural que he pres per escriure una crònica que no sé si mai arribaré a redactar.
Apunts per a la crònica de la primera jornada del Sónar
-El primer mal de cap del dia, només aixecar-me, ha estat la vestimenta. Avui comença el Sónar i no hi pots anar de qualsevol manera. Allà tothom és jove, modern i guapo.
-Al metro, de la redacció cap a la Fira de Montjuïc, els reconeixes. Entre les moltes persones que habiten al vagó, els pots identificar. Són la família Sónar. Se'ls nota a la cara. Ho veus per com vesteixen. Ho dedueixes perquè... són joves, moderns i guapos.
-Són quarts de quatre. Al Village punxa Rumbler. Ho admeto, no sé qui és. Ho reconec, quan vagi a dormir hauré oblidat completament la seva existència.
-El Sónar és el festival que més mola de tots els que es fan i desfan a Barcelona. Però la cervesa és tan cara com a tota la resta: 6 euros.
-Al Sonar sempre pateixo de dislèxia escènica, vaja que em confonc amb els escenaris. Volia veure la Meritxell de Soto al SonarPark i he acabat veient la Bikôkô al SonarHall. No sé si he guanyat o he perdut, però la barcelonina establerta a Londres m'ha més que agradat amb el seu neo-soul de rítmica africana. Vull tornar-la a veure.
-El Sónar és un camp de smileys. Tothom somriu, sempre. El Sónar és felicitat.
-Primera flipamenta, C.O.U. Tot i que el paio que seu al meu costat a l'auditori del Complex +D on actuen s'ha dormit (crec que fins i tot ronca, deu ser que és a hora de la migdiada i deu haver dormit poc) el supergrup català es marca un bolo molt més que notable de psicodèlia lisèrgica i sideral. Tant de bo el projecte vagi a més.
-A les 16h no hi ha cua als lavabos davant del Sónar Park. A les 18h la cosa ja es complica. A les 20h més val que puguis aguantar-te la pixera.
-Veig PabloPablo i no puc evitar veure el seu pare quan cantava allò de "Todo lo fotografiamos, Minuciosamente registramos, Nuestras vidas al segundo, Pero no me quejo, Porque acabo de encontrar aquella foto, Del día en que estrenaste el mundo, oh, oh, mmm". Al meu costat se'l miren un grup de nois embadalits. Un afirma que "és una meravella, és una delícia". No seré hiperbòlic en els meus elogis, però tampoc els portaré gaire la contrària.
-Poca gent famosa m'he creuat avui per Montjuïc. De menys a més: Guillem Roma (no sé què fa aquí), Ramon Mirabet (no sé què fa aquí), Oriol Pla (ell pot estar on li doni la gana).
-Judeline: la Rosalía ha fet molt de bé, també ha fet molt de mal. Interpreteu-ho com vulgueu. La Juieta és més bona i aquest any hauria d'haver estat al cartell.
-El Sónar és el festival més transversal i aquesta és una de les seves principals virtuts: tothom, des d'adolescents amb aspiracions a cantants de trap vivint el seu primer gran festival, a avis amb ganes d'experiències extraordinàries, és benvingut
-Consell, si us avorriu torneu al SonarVillage, hi estarà punxant algú que no coneixeu, però que durant una estona es convertirà en el vostre artista favorit de sempre. La meva particular revelació d'aquesta primera jornada ha estat Olof Dreijer & Diva Cruz. Ell va ser 50% de The Knife. Ella una percussionista colombiana que és pura eufòria i adrenalina. Junts exploren els límits de la confluència entre el techno i el house amb les percussions llatines. Brutals.
-En aquesta primera jornada, el Sónar de dia fa olor de marihuana. Molta olor de mariahuana.
-¥ØU$UK€ ¥UK1MAT$U no només té el nom més cool de tot el cartell de Sónar, sinó que protagonitza la sessió més excitant i estimulant de la primera jornada.
-Una noia em dóna un cigarro i somriu. El seu amic em diu: "Així és la vida". Jo li contesto: "Així és el Sónar". I després, tot i que cada any em prometo que no ho faré, em perdo, em perd, em per, em pe, em p... Fins demà.