És una de les estrelles del rock de la música clàssica. Una icona pop sostenint una batuta. Una de les poques figures dels grans liceus contemporanis reconeixible per al gran públic. És el veneçolà Gustavo Dudamel i la nit d'aquest divendres ha dirigit el segon dels dos concerts del cicle Clàssica a la Platja. Un recital en què, sota la seva supervisió, l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, aquesta nit amb la col·laboració de solistes de renom internacional com la violinista María Dueñas i el violoncel·lista Pablo Ferrández, ha formulat un programa dedicat exclusivament al compositor John Williams. I segurament aquí rau la grandesa, genialitat i popularitat de Dudamel, capaç d'apropar a tothom l'atractiu del simfonisme sense altivismes, si no a través, com en aquesta ocasió, de les partitures del que probablement és el més gran compositor de la història de Hollywood.
Un repte divertit
En una breu introducció, Dudamel, que aquesta setmana va rebre de l'Ajuntament de la capital catalana, la distinció d'Amic de Barcelona ha dit que "tocar la música de John Williams, a part d'un repte, és satisfactori i divertit, perquè no sols va fer música per a pel·lícules, va fer la banda sonora de les nostres vides", a què ha afegit que Williams és "un gran amic i una persona molt generosa", continua sent "la persona viva més nominada en els premis de l'Acadèmia del Cinema dels Estats Units, 52 vegades, de les quals ha guanyat 5 Oscar".
Tocar la música de John Williams, a part d'un repte, és satisfactori i divertit, perquè no sols va fer música per a pel·lícules, va fer la banda sonora de les nostres vides
Els primers compassos de l'espectacle els ha marcat la banda sonora de la pel·lícula Superman, rebuda amb entusiasme pels milers de persones que han tornat a omplir la platja de Sant Sebastià. La nit ha seguit amb partitures tan icòniques de l'univers de cel·luloide com Parc Juràssic, ET, l'extraterrestre, La Guerra de les Galàxies, Amistat, La llista de Schindler o el Hedwig's Theme de la pel·lícula Harry Potter i la pedra filosofal. Ens apropàvem al final del recital i Dudamel ha assenyalat: "Ara que s'ha fet de nit, i tot es posa més misteriós, assaltarem una altra de les grans bandes sonores de la història del cinema, Sayuri's Theme del film Memòries d'una geisha, i per a això comptem amb un meravellós violoncel·lista espanyol que està fent una gran carrera internacional, Pablo Ferrández". I aleshores la pantalla s'ha fos en negre, ha aparegut la llegenda The End, i tot han estat aplaudiments.