Havien arribat a la final diverses paraules, entre les quals DANA, gordofobia, mena, woke i narcolancha, i aquest dijous finalment hem conegut la guanyadora: DANA. Aquesta és la paraula de l'any (en castellà) segons la FundéuRAE, l'acrònim de Depressió Aïllada en Nivells Alts i homenatge al meteoròleg ja traspassat Francisco García Dana que va arribar per reemplaçar l'expressió equivalent gota freda (gota fría, en espanyol) per l'alarma que generava en els informes meteorològics. Però la paraula també ha quedat associada amb la catàstrofe, després dels devastadors efectes en el País Valencià.
Parlar d'una DANA ens transporta a les greus inundacions de comarques valencianes com l'Horta Sud, que van deixar més de 220 morts, milers de damnificats i enormes pèrdues econòmiques, a més d'una polèmica política que implica la Generalitat Valenciana i el govern espanyol per la responsabilitat en la gestió de l'emergència. Tanmateix, la paraula no implica necessàriament pluges torrencials: portaveus de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) han recordat a Efe que una DANA pot tenir efectes molt diversos, que inclouen onades de calor i l'arribada de pols africana en suspensió.
Què és una DANA?
Al cap i a la fi, una DANA és només una massa d'aire fred instal·lat en les capes altes de l'atmosfera que, en un moment concret, és envoltada per aire més càlid i queda aïllada de la circulació atmosfèrica: el fort contrast de temperatures propicia la formació de cúmuls nuvolosos que desencadenen precipitacions intenses i localitzades. Com el seu nom indica, s'ubica en nivells atmosfèrics alts, de manera que no és el mateix que una borrasca —que s'associa amb baixes pressions presents en tots els nivells de la troposfera i sol portar fronts associats—. És a dir, que les pluges de les borrasques solen ser més moderades i allargades en el temps, no pas tan violentes i perilloses com la d'una DANA.
La creixent notorietat del terme a l'estat espanyol ha fet plantejar la possibilitat de posar noms a cada DANA que colpeja, sobretot, l'est de la península —tal com ja es fa amb les borrasques—. Ara bé, la paraula és molt menys importants allà on més parlants del castellà hi ha: a l'Amèrica hispanoparlant estan més preocupats pels huracans o fenòmens atmosfèrics provocats per El Niño (aigües superficials més càlides de l'habitual a l'oceà Pacífic) o La Niña (aigües més fredes de l'habitual). El cas és que enguany la fundació promoguda per la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) i l'Agència Efe han considerat que DANA és la paraula amb més impacte en els mitjans de comunicació i en el debat social del món hispanoparlant, després d'haver estat candidata l'any 2019. En aquesta ocasió, s'ha imposat a altres onze termes molt presents en l'actualitat informativa del 2024 com fango, woke, inquiokupa o mena.