Tothom parla d'aquesta pel·lícula, i és natural: la mort del papa Francesc als 88 anys l'ha tornat a catapultar a les sales i s'ha disparat gairebé un 300% a les plataformes. El motiu? Explicar els entrellats que s'amaguen darrere de la mort d'un pontífex i l'elecció del seu successor amb un argument ple de suspens, tensió i draps bruts. La producció nord-americana va captivar el públic i la crítica, va arrasar a la taquilla i va atrapar l'espectador, a més d'aconseguir un Oscar a millor guió adaptat —d'un total de vuit nominacions a l'Acadèmia de Hollywood— i ser un dels films més valorats de la temporada de premis, triomfant també als Globus d'Or i els Bafta.
La pel·lícula en qüestió no és cap altra que Cónclave, que es va estrenar a la tardor passada i de seguida va absorbir l'interès de l'audiència de tot el món en immiscir-se en els passadissos del Vaticà en un dels moments més crítics de la seva gestió. I és que la mort de qualsevol papa i la performance eclesiàstica que es deriva del seu traspàs està envoltada de litúrgies, tradicions i secretismes. Des del que passa en el moment de la seva última expiració, com es trasllada el seu cos, com viuen els cardenals durant el conclave, de quina manera es teixeixen les aliances entre faccions i com es procedeix a la votació per elegir nou cap de la Santa Seu.
On veure Cónclave, la pel·lícula guanyadora d'un Oscar
En aquest thriller papal destaca no només l'argument, sinó també els aspectes cinematogràfics que l'envolten, des de l'equip tècnic fins a l'artístic. Dirigida pel realitzador alemany Edward Berger (Sin novedad en el frente, Your Honor), al capdavant del repartiment hi ha dos prestigiosos i veterans intèrprets: el britànic Ralph Fiennes (El pacient anglès, The King's Man) i la italiana Isabella Rossellini (Terciopelo azul) van ser nominats als premis de Hollywood pels seus estel·lars treballs. L'argument navega entre la ficció i la recreació fidedigna, i encara que alguns dels seus factors serien impossibles en el procés real d'elecció del nou papa i no concordarien amb la realitat, està ben documentada i reforçada per l'assessorament d'experts en protocol eclesiàstic. No obstant això, agafa llicències creatives a favor de la dramatització i l'estilisme.
Segurament, el més interessant de Cónclave és que sap utilitzar els mecanismes de la ficció per posar el focus en la institució més antiga de la nostra societat. Això permet generar debats, sacsejar consciències i fer-se preguntes sobre l'Església, el seu funcionament i la seva gestió, tenint en compte el nivell de secretisme de què ha fet gala durant segles. La mort del papa Francesc, igual que el pontífex fictici del film, ha generat un creixement exponencial de l'interès per entendre com funciona aquest procés d'elecció històric. De fet, en les primeres 24 hores de la mort de Bergoglio, el consum de la pel·lícula va augmentar en el catàleg un 86% a Espanya, un 181% a Itàlia, un 196% al Regne Unit, un 349% a Polònia i fins i tot un 1117% a Alemanya, segons Rakuten TV. A Espanya, pot veure's de lloguer a Filmin, Prime Video, Apple TV, Movistar Plus o Rakuten TV.
Netflix també té una pel·lícula de temàtica vaticana imprescindible
Una altra pel·lícula amb temàtica vaticana és Los dos papas, estrenada a Netflix el 2019 i amb Anthony Hopkins i Jonathan Pryce com a duo protagonista. El film, que també ha augmentat les seves reproduccions després de la mort de Francesc, està basat precisament en els personatges reals i relata una de les transicions de poder més insòlites dels últims anys: la retirada de Benet XVI (Hopkins) i l'elecció de Francesc (Pryce). Les visualitzacions es van disparar un 417% des de diumenge (290.000 minuts de visualització) fins dilluns (1,5 milions de minuts), segons Rakuten TV.