L'Armada espanyola ha emés una carta en defensa de la figura de l'almirall Cervera, arran les crítiques d'Ada Colau a aquest militar i de la retirada del carrer que duia el seu nom, substituït per "Pepe Rubianes". L'almirall cap de l'Estat Major de l'Armada considera "decebedor el tracte i el qualificat donat" per l'alcaldessa de Barcelona (qui s'havia referit a l'almirall com a "fatxa"). La carta, signada pel cap d'Estat Major de l'Armada, Teodoro López, assegura: "Si es repassa el dilatat i brillant full de serveis de D. Pascual Cervera Topete, no hi ha dubte que poden trobar-s'hi evidents signes de lleialtat, valor i sacrifici pel servei a Espanya".
Defensa corporativista
No deixa de ser sorprenent que l'Armada, com a institució, realitzi unes declaracions oficials d'aquest caire. Però la carta especifica que "l'Armada, com a institució secular, les tradicions de la qual han estat forjades a través d'una llarga història, té l'obligació de vetllar pel bon nom i l'honor dels seus membres". A la carta es parla de les actuacions colonialistes de Pascual Cervera a les Filipines com a "defensa de la pàtria". López destaca que Cervera havia lluitat "contra la lluita cantonal", assegura que tenia "un pensament certament liberal per a la seva època" (tot i ser senador vitalici dels conservadors) i recorda que va rebre l'homenatge dels seus enemics. La carta acaba afirmant: "Per a l'Armada va ser decebedor el tracte i el qualificatiu donat a l'almirall Cervera per l'autoritat municipal de Barcelona, ciutat de gran tradició marinera i molt vinculada a l'Armada, amb la que sempre ha mantingut una relació d'afecte i cooperació propera".
Un militar colonialista
Cervera va participar en diverses campanyes colonials: va lluitar a la guerra de l'Àfrica, on Espanya va imposar-se als marroquins en una guerra provocada per justificar les apetències imperialistes de l'Estat. Va estar més tard a Cuba, on cap al 1869 es va dedicar a tasques de control de les "guerrilles cubanes" (és a dir, els partidaris de la independència). El 1893 va ser nomenat senador pel partit liberal (tot i que el 1899 es passaria als conservadors, i arribaria a ser designat per ells senador vitalici). Va ser molt criticat per la seva actuació a Cuba (de fet, els historiadors militars solen tenir molt mal concepte d'ell). Quan va tornar a Espanya se'l volia jutjar com a responsable del desastre, però a la fi el cas es va arxivar i Cervera va acabar per ocupar diversos càrrecs de la Marina. Malgrat totes les crítiques, el 1942 se li va atorgar el nom d'un carrer de la Barceloneta. Tal vegada tenia a veure que el seu nebot, Juan Cervera Valderrama, va ser el cap de l'Estat Major Central de l'Armada franquista durant la Guerra Civil. La família Cervera, encara ara, continua fent una forta defensa del seu avantpassat, amb el suport de mitjans conservadors i de la mateixa Armada.