El Consell Insular de Menorca, i el govern de les Illes Balears estan intentant aconseguir que l'arquitectura talaiòtica de l'illa sigui proclamada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Per això han creat l'organisme Menorca Talaiòtica, encarregat de divulgar pel món les especificitats del patrimoni menorquí, un dels més originals de la Mediterrània. En el marc d'aquesta iniciativa, ahir es va inaugurar al Museu Arqueològic de Catalunya l'exposició Arquitectura talaiòtica a la Prehistòria de Menorca, amb la presència del director general del Patrimoni Cultural, Júsep Boya, el conseller de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca, Miquel Àngel Maria Ballester i la directora general de cultura del Govern de les Illes Balears, Joana Català. L'exposició, que ja ha passat abans per Eivissa, Alcalá de Henares i València, es podrà veure a Barcelona fins el 6 de maig.

Exposició Arquitectura Talaiòtica a la prehistòria de Menorca. Foto: Museu d'Arqueologia de Catalunya.

Objectiu 2021

Fa anys que el Consell Insular de Menorca i el Govern Balear pretenen aconseguir que la cultura talaiòtica sigui inclosa al llistat del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. De fet, el 2013 ja es va incloure la candidatura de Menorca a la llista indicativa, i el 2015 el Ministeri d'Educació, Cultura i Esports del govern espanyol li va oferir el preceptiu vist-i-plau. Però els tràmits no van passar els primers llistons i la UNESCO va recomanar a Menorca Talaiòtica  que millorés l'expedient amb algunes recomanacions concretes. Des de fa uns dies Cipriano Marín s'ha encarregat de supervisar l'elaboració de la candidatura (ja havia treballat abans en la declaració de Menorca Reserva de la Biosfera). Es creu que el nou expedient, reformulat, es podrà lliurar a ICOMOS, l'organisme responsable del llistat de patrimoni mundial, a finals del 2019. Amb una mica de sort, la inscripció podria fer-se efectiva el 2021.

Taula de Torre Trencada. Foto: Nicolas G. Mertens.

Un paradís per a amics de la història

Menorca té documentats 1.500 jaciments prehistòrics en el seu territori, dos per cada quilòmetre quadrat, una densitat del tot excepcional. Però, a més a més, bona part dels jaciments estan associats a la cultura talaiòtica, una mostra cultural de gran originalitat en el marc de la Mediterrània. L'expressió més espectacular d'aquesta cultura són les grans construccions ciclòpies sense ús de morter, com les taules, les navetes, els talaiots... El Consell Insular de l'illa espera que la promoció del turisme cultural associat a la cultura talaiòtica pugui promoure un turisme d'un caire diferent a l'habitual que pugui oferir recursos durant la temporada d'hivern, en què el turisme de platja es paralitza.

Exposició Arquitectura Talaiòtica a la prehistòria de Menorca. Foto: Museu d'Arqueologia de Catalunya.

2.000 anys de cultura talaiòtica

L'exposició explica que les restes arqueològiques de l'illa es corresponen a diferents períodes històrics, i que hi ha diferències substancials entre les diferents mostres d'arquitectura. De fet, els comissaris de la mostra, Elena Sintes i Antoni Nicolau, apunten que allò que va començar a ser una arquitectura per a la mort, amb el temps, es va convertir en una arquitectura per a la vida. Al període inicial, entre el 2200 i el 1600 aC, el més característic de l'arquitectura talaiòtica eren els dòlmens (monuments funeraris), però a partir del 1600 ja comencen a imposar-se les navetes per viure-hi... Els monuments funeraris perdrien importància, i fins i tot algunes necròpolis acabarien instal·lant-se a coves. I el que havia començat com una cultura d'arrel local, cap al segle VI abans de la nostra era ja havia esdevingut una cultura estretament interrelacionada amb altres societats de la Mediterrània (als jaciments s'hi troben moltes peces vingudes de ben lluny).  L'anàlisi de les restes arquitectòniques ens condueix, també, a un coneixement de la forma de vida dels menorquins del passat. 

Naveta des Tudons. Foto: albireo386.

Aixovars funeraris, el millor

L'exposició treu el màxim partit de fotografies de gran qualitat de navetes, talaiots, taules... Diverses maquetes ajuden a oferir una perspectiva més completa de l'estructura. L'exposició combina les fotografies i maquetes amb il·lustracions en què es fa una reconstrucció històrica de les estructures en funcionament, i ajuden a imaginar com eren les societats talaiòtiques en la seva època. Al Museu d'Arqueologia s'hi exposen, també, materials procedents d'aixovars funeraris, no sempre originals: pintes, peces de ceràmica, puntes de llança, agulles, botons... Una magnífica cartografia ajuda a localitzar els jaciments i contribueix a mostrar la riquesa del patrimoni arqueològic menorquí.

 

Talaiot de Torellonet Vell. Foto: Albireo386.

Un tast

Aquesta és una exposició de petit format, que tan sols pretén donar una perspectiva general del que va ser la cultura talaiòtica, sense entrar-hi en profunditat. És una exposició no tant pensada per a arqueòlegs o per a admiradors dels talaiots, com per a gent sense coneixements previs sobre el tema. En aquest sentit, l'exposició acompleix molt bé la funció de divulgar el fenomen talaiòtic entre el públic profà. Ara bé, no és la gran exposició monogràfica que es mereixeria la cultura talaiòtica i que esperem que arribi amb la proclamació de l'arquitectura talaiòtica de Menorca com a Patrimoni de la Humanitat.

 

Foto de portada: poblat talaiòtic de Trepucó amb la seva taula. Foto: Dreizung, Wikipedia.