CaixaForum mostra, fins el 26 de març, Art i cinema. 120 anys d'intercanvis, una exposició organitzada en col·laboració amb La Cinemathèque Française. Es tracta d'una mostra que explora la relació entre el cinema i les altres arts, principalment la pintura, al llarg del temps. D'aquesta forma, l'Obra Social "la Caixa" profunditza en una activitat no gaire habitual en museus i galeries: realitzar exposicions sobre el cinema, una de les formes artístiques emblemàtiques del segle XX, amb massa freqúència exclosa de les reflexions artístiques.
Projecció d'un fragment d'Un chien andalou. Art i cinema. Obra Social "la Caixa".
Una relació d'anada i tornada
El comissari de l'exposició, Dominique Païni, explica que, si en un primer moment el cinema es va inspirar en la pintura, i principalment amb l'impressionisme, les relacions entre ambdues arts van anar evolucionant i posteriorment va ser la pintura la que va agafar préstecs del cinema. Per això Païni presenta aquesta exposició com una triple exploració temàtica: la historia del pintura, la història de les arts plàstiques, i la història de les relacions entre ambdues. L'exposició proposa un diàleg entre pel·lícules i obres artístiques del mateix període. S'organitza cronològicament, en nou períodes que van del segle XIX a l'actualitat. Païni ha volgut deixar clar que el cinema ha jugat un paper clau en les avantguardes artístiques. I que, avui en dia, en l'era digital, la relació entre cinema i art encara és més estreta, perquè amb les noves tecnologies l'artista pot oferir a l'espectador noves realitats desvinculades per la realitat. I, a més a més, el videoart es consolida com una nova opció creativa que usa les tècniques cinematogràfiques per anar més enllà del cinema.
August et Louis Lumière. Arrivée d'un train à la ciotat, 1895. © Institut Lumière.
Els grans
L'exposició no pot deixar de reflexionar sobre el paper d'alguns noms mítics del cinema i les arts: dedica un gran espai a Charles Chaplin, que va convertir-se en un mite de les arts plàstiques. I, òbviament, menciona Dalí, i les seves col·laboracions amb Luis Buñuel i amb Alfred Hitchcock (i alguna, menys coneguda, amb Harpo Marx). Però també explora d'altres relacions mútues menys conegudes: des dels mateixos orígens del cinema trobem la influència de Monet en els germans Lumière. Apollinaire va ser la persona va introduir a França l'obra de Charlie Chaplin, qui esdevindria un autèntic mite per artistes com Marc Chagall. I Firtz Lang i Robert Wiene van superar les fronteres entre el cinema i l'art amb les seves pel·lícules expressionistes, que aprofitaven la tasca dels artistes plàstics de l'expressionisme. Les influències mútues entre art i cinema eren òbvies en Jean Cocteau, ja que ell mateix era director de cinema, poeta, novel·lista, músic, artista gràfic i entrenador de boxa. Jean-Luc Godard aprofita l'ambient artístic del París dels anys seixanta per realitzar les seves pel·lícules... I Andy Warhol va fer alguna incursió, també, en el món del cinema. L'exposició, en canvi, no dedica gaire atenció als darrers 36 anys, tot i que destaca algunes obres clau d'aquest període: L'home elefant, de David Lynch, les fotografies de Cindy Sherman, els collages de Paul Sharits fets amb fragments de cintes, els muntatges de Tadzio, basats en la condensació de tots els fotogrames d'una pel·lícula en una sola diapositiva...
Paul Sharits. Filmstrip collage, 1972. Pellicule film Collection La Cinémathèque française. Reproduced with the permission of the Estate of Paul Sharits.
Altres activitats
El gener, el CaixaForum presenta un cicle de conferències sobre les relacions entre art i cinema, amb xerrades de Joan M. Miguet, Magdalena Brotons, Fernando Castro, Ingrid Guardiola... Al març hi haurà un cicle de cinema centrat, també, en temàtiques artístiques: serà presentat per Àlex Gorina. A més a més, hi ha un programa de visites comentades: per al públic en general, per a grups escolars, per a famílies... Fins i tot s'organitzen visites amb cafè tertúlia i hi ha un espai infantil, amb activitats pensades especialment per explicar alguns elements de l'exposició als infants.
Eadweard Muybridge. Animal locomotion : males (pelvis cloth).Pl. n°9 : walking , 1887.
Repte superat
No era fàcil organitzar una exposició d'aquest tipus. Si bé la idea era interessant, no era senzill conjuntar dos tipus de materials que tenen una forma de visualitzar-se força diferent i que volien presentar-se en paral·lel. Però Dominique Païni se n'ha sortit amb notable èxit i ha aconseguit una exposició molt ben estructurada, que amb l'espai disponible ofereix una visió panoràmica prou clara i rica de les relacions entre arts i cinema. Malgrat tot, Art i Cinema no és una exposició fàcil, perquè molts dels materials no tenen sentit per sí mateixos, sinó en la seva contextualització. És una exposició en què el públic estarà obligat a mirar contínuament els panells, a consultar l'audioguia... Per això és recomanable optar per una visita comentada, on el personal de CaixaForum, generalment molt preparat, ajudarà al visitant en el seu recorregut. És recomanable, per visitar aquesta exposició, reservar-se una bona estona. Incorpora molts fragments de pel·lícules, molt breus, però que són imprescindibles per a una perfecte comprensió de l'exposició. Una exposició que ofereix una visió fresca i nova del cinema i de l'art, però cal visitar amb calma, sense presses.
Foto de portada: Charles Chaplin. Modern Times, 1936. Modern Times © Roy Export SAS.