El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) presenta una exposició, amb fons propis i alguns préstecs, per explicar els orígens de l'art i, alhora, per donar una nova lectura als fons del propi centre, especialment els dedicats a l'art rupestre llevantí. Es tracta d'Art Primer. Artistes de la prehistòria, una exposició que té una part important centrada en les pintures rupestres, i que inclou fins i tot alguns fragments de pintures rupestres de gran valor, així com algunes reproduccions. Però també es fixa en d'altres tipus d'art. Així ens trobem amb eines decorades, amb instruments musicals (flautes i xiulets), amb venus... i uns vídeos, elaborats expressament, mostren els diferents tipus de vida dels humans de la Mediterrània al llarg de la Prehistòria. L'exposició ha estat comissariada per Inés Domingo, investigadora ICREA de la UB, i per Antoni Palomo, conservador del Museu d'Arqueologia de Catalunya. L'exposició, que s'inaugura aquest dijous, es podrà veure a la seu de Montjuïc del Museu, fins al 28 de juny.

Valorar l'art llevantí

El director del museu, Jusèp Boya, ha explicat que aquesta exposició vol celebrar el 20è aniversari de la inclusió de l'art llevantí (practicat a Catalunya, el País Valencià, Múrcia, Castella la Manxa i l'Aragó) als llistats del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Per altra banda, ha volgut destacar que el MAC ha inventariat, restaurat i digitalitzat una gran col·lecció de calcs de pintura llevantina que tenien al seu fons (alguns de més d'un segle d'antiguitat, que corresponen en alguna ocasió a pintures perdudes). Els visitants de l'exposició seran els primers en poder veure'ls, en gran format, però està previst que aviat es puguin consultar online. Boya ha explicat que aquesta exposició respon a la voluntat del museu d'"informar, explicar, sorprendre i emocionar" i assegura que estan buscant "noves formes d'explicar l'arqueologia".

Reproducció de part de l'Abric V del Cingle de la Mola Remígia (nucli de la Gassulla, Ares del Maestrat, Castelló). Aquarel·la amb retocs de llapis d'Henri Breuil, de 1935. MAC-Barcelona.

El debat neandertal

En els darrers temps s'han multiplicat les troballes científiques sobre els neandertals. Els que fins fa poc s'havien vist com éssers vagament semblants a nosaltres però incapaços de les nostres "realitzacions", ara comencen a ser vistos amb altres ulls. I això també afecta a la percepció de la seva capacitat artística. L'exposició s'obre amb referències al que sabem dels neandertals i recorda que van ser els primers en dibuixar símbols, que no sabem interpretar, a les parets o sobre recipients. Els comissaris es plantegen si les mans que pintaven els neandertals, usant les seves pròpies mans com a negatiu, projectant tinta amb un tub, poden ser considerades obres d'art. Si és així, els inicis de l'art es retardarien molt i se situarien en fa 60.000 anys. I això que, com deixa clar Inés Domingo, cada dia se saben coses noves i hi ha algunes pràctiques artístiques, com la pintura corporal, que no deixen registre arqueològic. De fet, se sap que fa 200.000 anys els neandertals usaven pigments. Però no sabem perquè. És possible que els homes haguessin començat a ser artistes molt abans del que pensàvem.

Plaqueta gravada (cérvola). Sant Gregori, Falset, Priorat. Magdalenià superior final (12703-11704 BP). Museu de Reus.

L'art paleolític

Un segon àmbit de l'exposició se centra en el que s'ha anomenat "art paleolític") o fins i tot "art dels animals", que es correspon al període 36.000-11.700 abans del present). És un art, com el seu nom indica, caracteritzat per les pintures zoològiques, però els arqueòlegs no estan segurs dels seus motius, i aclareixen que no pinten tot allò que menjaven, sinó que tan sols reproduïen les peces de caça major. Normalment, dibuixaven peces aïllades, i la presència humana era escassa (tot i que hi havia nombrosos objectes decorats amb formes de genitals). L'exposició inclou peces en pedra, en os o en petxines (algunes d'elles molt delicades, que han d'estar en unes condicions de conservació molt especials). El que més sorprèn als arqueòlegs és la diversitat de mostres i de tècniques artístiques emprades al període, mostra de la creativitat d'aquests llunyans avantpassats.

Llum esculpit sobre pedra sorrenca, usat per il·luminar les coves. Solvieux, Saint-Louis-en-l'Ille, França, Magdalenià (20.000-13700 BP). Musée de Préhistoire des Eyzies-de-Tayac.

L'art llevantí

Però el centre d'aquesta exposició és, sens dubte, l'art llevantí, que s'inclou dins l'art narratiu aparegut fa aproximadament 10.000 anys a la costa mediterrània. L'espai s'inicia amb una introducció a la realitat d'aquest període que compta amb uns objectes d'excepció, procedents del jaciment de la Draga (a Banyoles), com és un magnífic arc per a nen de fa 7.500 anys, però també uns braçalets o una excepcional vèrtebra d'una persona morta per fletxes (de fet, la vèrtebra conserva la punta de fletxa enganxada). L'exposició vol mostrar els debats presents al món dels experts en l'art llevantí. De fet, si bé s'apunta que podria ser un art d'agricultors (en aquesta transformació global de la humanitat i del paisatge que va ser la revolució neolítica) també es deixa constància que alguns especialistes apunten que es podria tractar d'un art de caçadors recol·lectors. Del que no hi ha dubte és que va ser un art molt revolucionari: perquè implicava reproduir escenes senceres, perquè posava la figura humana en primer pla, i perquè dibuixava les figures d'una forma molt especial (i amb color molt diferents als del s de les pintures rupestres del Paleolític). Inés Domingo apunta que a uns mateixos llocs, generalment petits abrics, hi trobem una gran acumulació de pintures, fins i tot de diferents estils. Això fa pensar que hi havia alguns indrets amb una especial significació, espiritual o artística, on es feien les pintures.

Vas ceràmic de l'Orant. Cova de l'Or de Beniarrés (Alacant). Neolític antic cardial (7500-7200 BP). Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo Moltó (Alcoi).

Una bona via per aprendre

Aquesta exposició és una magnífica ocasió per apropar-se a la prehistòria i als interrogants sobre l'origen de l'art. Potser l'únic problema que té és l'intent d'abastar molt: tan sols amb l'interrogant sobre els orígens de l'art, o amb la qüestió de l'art llevantí ja es podia organitzar una mostra de gran interés. Però el fet d'agrupar diversos temes, amb el fil comú de l'art, pot ajudar a atreure a un públic més generalista, com l'escolar. Més enllà d'això, aquesta exposició té grans encerts, com el fet d'explicar algunes polèmiques que resten obertes, cosa que ajuda a entendre al públic generalista el procés de creació de coneixement científic. També és molt suggerent la interpretació de l'art prehistòric en clau de gènere. La veritat és que tenim molt poca informació sobre qui pintava, preparava pigments o concebia els dibuixos durant la Prehistòria. Potser mai no ho podrem saber. Però hi ha dades, per exemple, les etnogràfiques referents a comunitats caçadores-recol·lectores, que apunten que les dones podrien tenir més rellevància del que es pensava en la creació artística. I és un encert haver exposat reproduccions d'algunes peces emblemàtiques de l'art del període (com les cèlebres Venus). Al públic veure una peça a mida real i en tres dimensions li pot ajudar a pensar aquest art. En els temps que corren l'obsessió pels originals és més fetitxisme que coneixement. L'exposició inclou l'Arqueolab, un espai de jocs i experimentació on es faran activitats per descobrir l'art llevantí mitjançant mètodes interactius. I per als que la visita els sembli poc, sempre poden aprendre més a fons tot seguint la Ruta de l'Art Rupestre, que agrupa alguns dels principals jaciments de Catalunya.

 

Foto de portada: Arquer de la Valltorta. Fragment de pintura rupestre arrancat de la Cova dels Cavalls, Tírig, Castelló. Mesolític / Neolític (8200-4500 BP). Museu de Cervera (dipositat al Museu de la Valltorta).