Les terres de l'Ebre han acollit les dues últimes setmanes una nova edició, la 10, del festival Eufònic.
Certamen dedicat a les expressions més suggerents de les arts sonores, visuals i digital-performatives, el seu cartell és una caixa màgica en què ressonen algunes de les propostes més fascinants dels marges creatius actuals.
Ens hem perdut pel Delta per descobrir els 8 artistes més excitants de la programació d'enguany.
No es pot decodificar l'actual moviment queer a Barcelona sense citar l'artista no binària AL-V. En l'estrictament creatiu, la seva proposta es construeix a partir de l'electrònica més arriscada i experimental i una estètica potent propulsada per una escenografia d'alta càrrega poètica i simbòlica.
AL-V ha protagonitzat un dels concerts més destacats de l'Eufònic 2021. Foto: Raúl Naro
Fans d'Arca, el seu EP (non quero morrer) se situarà directament entre les vostres referències favorites de la temporada.
El Mercat Nou de Sant Carles de la Ràpita va rendir-se a les declinacions sonores i visuals d'Arquea Coiectivo, tàndem conformat per Patricia Usero (AKA Puntalaberinto) i l’artista Marzia Matarese.
Arquea Colectivo: electrònica bacteriològica. Foto: Raúl Naro
La seva és una fascinant aventura artística-científica en què la música interactua amb la biologia; o formulat d'altra manera: els bacteris -les arqueobacteris són organismes microscòpics, de grandària entre 0,1 micres a més de 15 micres, que poden tenir flagels, amb les seves cèl·lules embolicades amb una coberta (paret cel·lular) amb lípids de membrana resultant, així, molt diferents de les altres formes de vida, com els bacteris o els eucariotes, fet que els confereix alta resistència a les condicions extremes- es propulsen amb el batec dels beats i les llums del col·lectiu.
[banner-AMP_0]
D'acord, Bonitx (Edu Rubix) ja és unx vellx conegudx del Revers del Nacional.cat, amor a primera vista per unx delxs màximes exponents del gènere no binari a casa nostra que a l'Eufònic es va acabar de convertir en passió incondicional.
Edu Rubix... Bonitx és: glam rock i pop sintetitzat no binari. Foto: Raúl Naro
Amb figures com David Bowie, Marc Bolan, Marc Almond o el primer Miguel Bosé com a referents ineludibles, les seves cançons es modulen entre el glam rock i el pop sinteritzat. Melodies totals per donar vida a un homònim àlbum de debut que és pura fantasia.
Nom del tot comú per a una proposta que destaca per sobre de la mitjana.
Des de Vigo, ciutat que és una incontinent font de talent musical, arriba Dani, la nova diva del pop estatal seduint i brillant com llapís de llavis amb purpurina.
dani, la nova diva del pop... mil·lenista. Foto: Raúl Naro.
veinte, el seu àlbum de debut és una relectura en clau mil·lenista del pop dels setanta. Tornades incontestables envernissades d'electrònica juganera i bedroom pop.
[banner-AMP_1]
Des de Falset, camises d'estampats impossibles, mirada blue steel, i veu que és un orgasme per a les oïdes, Josep Xorto, des de ja el nostre crooner de capçalera.
Josep Xorto: los del sud us mataran a tots amb hits d'italodisco. Foto: Raúl Naro
Fill putatiu del so Austrohungaro: Astrud, Hidrogenesse... Les seves composicions, irresistibles píndoles de new wave, italodisco i synthpop haurien de sonar tot el dia a totes les ràdios.
Uns altres vells amics de la casa que no podem deixar de reivindicar. Las Bajas Pasiones són punk, son hip hop, son electrònica i son, des de la festa i la diversió, orgull, compromís i reivindicació.
Las Bajas Pasiones: punk, hip hop i molt d'orgull. Foto: Raúl Naro
A l'Eufònic van presentar el seu últim disc Bichx Rarx. I amb ells va acabar el festival (però no la festa...).
[banner-AMP_2]
El Quartet Brossa, formació de quartet de viola, violoncel i violins, és una de les expressions més disruptives i aventures de la nostra música de cambra. Un col·lectiu sempre predisposat a buscar els límits de les formes establertes.
Quartet Brossa amb Playmodes: música de cambra evanescent. Foto: Raúl Naro
Aquest passat cap de setmana han visitat les terres de l'Ebre en associació amb de Playmodes, un de les propostes visuals creatives més inquietes del país, laboratori artístic en constant recerca del nexe entre llum i so.
A l'Eufònic l'experiment consistia a interpretar en directe, partitures gràfiques generades a través de funcions d'aleatorietat i probabilística per part d'algoritmes digitals. Al·lucinant.
El trio madrileny VVV [Trippin' You] s'autoqualifica com a neobakala, i només per aquesta etiqueta tripant ja es mereixen tots els nostres respectes.
De fet, ara que la ruta del bakalao celebra el seu trenta aniversari, l'Eufònic ha posat de manifest que els fills (i fins i tot potser algun net) d'un dels moviments socioculturals més importants viscuts a l'Espanya contemporània, reivindiquen el llegat dels seus pares.
VVV [Trippin' You]: els fills de Chimo Bayo reclamen el seu lloc. Foto: Raúl Naro
Punk al ritme de l'electrònica més contundent (en unes coordenades no gaire llunyanes del que vénen fent des de fa un temps els britànics Enter Shikari) perquè balleu fins que la sintètica deixi de fer efecte. Hu-ha!