Han aparegut molts llibres sobre la travessa marítima dels refugiats en els darrers anys. Entre ells hi ha nombroses novel·les. Moltes d'elles bastant previsibles. L'arxipèlag del Gos, de Philippe Claudel (Angle Editorial, amb traducció de Jordi Martín; hi ha traducció al castellà de Salamandra) és una novel·la que té una trama basada en el drama dels refugiats, però que l'aborda des d'una perspectiva prou original i permet explorar noves dimensions d'aquest problema. Philippe Claudel, que ja s'havia mostrat molt preocupat per aquest tema en una entrevista amb Joan Safont a La Llança, acaba relacionant el drama de la Mediterrània amb les foscors més insondables de l'ànima humana.
Philippe Claudel. Foto: Roser Ninot. Cedida per Salamandra.
Univers claustrofòbic
Una illa sense nom a l'arxipèlag del Gos, un conjunt de petites illes situades a la Mediterrània, és l'escenari d'aquesta novel·la. Un lloc deixat de la mà de Déu, on gairebé no hi ha diners, ni feines, ni serveis... Un lloc que espera desesperadament que arribi el mannà del turisme, que els salvi de la misèria. I sobre el que plana, amenaçadora, l'ombra d'un volcà que de tant en tant retruny i adverteix als illencs. Només uns centenars de persones viuen en aquest petit reducte pesquer, connectat tan sols amb la resta del país per un ferry i pels vaixells de pesca. Aquest microcosmos és utilitzat per Claudel per recrear un univers de misèries morals, enveges i tensions. Tots els mals i vicis de l'univers, els que ja diseccionaven els clàssics grecs, es poden trobar a aquesta petita illa dirigida per un alcalde amb actituds mafioses. L'arxipèlag del Gos té punts de thriller, però Claudel no pretén tant explicar un cas criminal i resoldre'l, com explorar els secrets que amaguen els homes, genèricament.
Inesperat
Un matí els que passegen per la platja de l'única illa habitada de l'arxipèlag troben tres cadàvers, que semblen ser de migrants ofegats a la Mediterrània. Aquest és el principi d'un llibre basat en fets que, dissortadament, continuen succeïnt ara en un mar convertit en cementiri. Però a partir d'aquí els fets se surten del guió. I els tres cadàvers acaben formant part de la vida del poble. Res no succeeix com es podia preveure. Els morts funcionen com el detonant que desencadena tots els conflictes socials de l'illa. Tot el que tenen de tèrbol i de miserable els illencs esclata a causa de la troballa. L'illa no tornarà a ser la mateixa a partir del moment en què decideixen què fer amb aquests morts. La podridura de la societat és molt més ràpida i aguda que la dels cossos.
L'arxipèlag on vivim tots
L'arxipèlag del Gos és una gran metàfora del món actual. Més que una novel·la sobre migrants, és una novel·la que a partir del tema dels refugiats s'interroga sobre temes que afecten a tots els humans: l'exclusió, la responsabilitat, la culpabilitat, la connivència, el silenci, la complicitat, la memòria, el perdó, el pas del temps,... Una novel·la que ens obliga a preguntar-nos sobre qui som, què volem i fins on estem disposats a arribar. Una novel·la que ens remet al món que ens envolta i que, si ho pensem bé, no és gens tranquil·litzador. Tots vivim, en certa mesura, a l'arxipèlag del Gos. Claudel no pretén deixar ningú tranquil i si alguna cosa fa aquesta novel·la, és sacsejar consciències.