As bestas ha estat guardonada com a millor pel·lícula als Premis Goya 2023. Com estava previst per públic i crítica, la pel·lícula de Rodrigo Sorogoyen s'ha coronat amb l'estatueta més cotitzada de totes amb l'adaptació d'una fosca història real que es desenvolupa a la Galícia rural i que ha acabat la nit dels premis de l'Acadèmia com la cinta més més guardonada, amb 9 estatuetes de les 17 a les quals optava, entre elles la millor direcció, el millor guió original, el millor actor protagonista per Denis Menochet i el millor actor de repartiment per Luis Zahera. La proposta de Sorogoyen ha superat Alcarràs de Carla Simón, Modelo 77 d'Alberto Rodríguez, Cinco lobitos d'Alauda Ruiz de Azúa i La maternal de Pilar Palomero. Les estatuetes per As bestas se sumen als altres tres que ja acumula Sorogoyen per altres feines.
🟠 La història real darrere d''As Bestas', la pel·lícula favorita als Goya 2023
🟠 Guanyadors Premis Goya 2023: tota la llista de pel·lícules i artistes
La millor pel·lícula dels Premis Goya 2023 és As bestas
La proposta de Sorogoyen està basada en una història real que representa els conflictes del terrorisme rural a la Galícia profunda. El 1997, l'holandès Martin Verfondern va desaparèixer sense deixar rastre. Va arribar a la localitat de Petín (Ourense) el 1997 al costat de la seva dona, i encara que al principi tot anava bé, va acabar tenint algunes disputar amb els seus veïns. El motiu era que una companyia energètica els oferia diners per col·locar molins eòlics, però Verfondern s'hi va oposar. Al cap de quatre anys de la seva desaparició, es va confirmar que dos germans veïns l'havien assassinat. Rodrigo Sorogoyen i Isabel Peña, ambdós coguionistes de la pel·lícula, han recreat aquest drama amb pinzellades de thriller a través dels personatges de l'Antoine i l'Olga, una parella francesa fictícia interpretada per Denis Ménochet i Marina Foïs.
El palmarès d'As bestas abans dels Goya 2023
El reconeixement massiu als Goya no és l'únic que As bestas ha rebut al llarg de l'any. S'ha passejat per catifes vermelles de festivals internacionals, com el Festival de Tokyo, tornant amb les estatuetes de millor pel·lícula, millor director i millor actor (Ménochet) sota el braç, i estant també nominada als Premis César com a millor pel·lícula estrangera. Al Festival de Sant Sebastià es va emportar el guardó del públic com a millor film europeu, als Premios Forqué va aconseguir fer-se amb el títol de millor pel·lícula i millor actor, i als Premis Feroz també va complir la quota: millor pel·lícula drama, millor actor de repartiment (Zahera) i millor música. L'aplaudiment sistemàtic de la crítica li va servir per consolidar-se com una de les pel·lícules més rellevants de l'any, arribant a ser una de les possibles candidates per representar Espanya als Premis Oscar en la categoria de millor pel·lícula internacional, sent superada finalment per Alcarràs. Amb aquest Goya a millor pel·lícula, Rodrigo Sorogoyen ja suma un total de quatre estatuetes en la seva trajectòria: millor curtmetratge de ficció per Madre, millor guió original per El reino i també millor direcció per aquesta última.