L'associació Arrels va néixer l'any 1981 de la mà d'un grup d'activistes amb l'objectiu de promoure la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya del Nord. Ho va fer en forma de la primera escola pública immersiva en català i una ràdio, també en català. 40 anys després l'entitat ha celebrat el seu aniversari amb un acte institucional al Palau dels Reis de Mallorca, on han presentat una exposició i un llibre '40 anys d'Arrels, 40 anys 'd'un país' que recull la història d'aquestes quatre dècades i el seu llegat com a "veu" del català a la Catalunya Nord. "És un model d'èxit que la gent vol agafar per eixamplar", assegura el president de l'entitat, Mateu Pons.

Una trentena d'activistes van impulsar fa quaranta anys una associació cultural amb l'objectiu de "participar en el redreçament lingüístic, cultural i nacional" per donar més "identitat catalana a la Catalunya del Nord". Arrels es va materialitzar a través d'una escola immersiva en català –i que l'any 1995 es va integrar al sistema públic- i una ràdio, que emet diàriament en català.

Quatre dècades

Per commemorar aquestes quatre dècades com a "veu" del català i la catalanitat a la Catalunya del Nord, l'entitat ha fet un llibre i una exposició que aquest diumenge s'ha presentat en un acte institucional a Perpinyà. '40 anys d'Arrels, 40 anys d'història d'un país", repassa alguns dels esdeveniments més importants que han passat des del 1981 amb imatges i documents gràfics. I ho fa a través de diversos arxius sonors de l'emissora nord-catalana.

"Hem acompanyat la història d'un país i, segurament, en aquestes últimes quatre dècades és quan més coses han passat. Pensem que la millor forma d'entendre la Catalunya Nord és explicar al públic la seva història", assegura el director de l'emissora, Albert Noguer. "Avui commemorem el treball d'aquests 40 anys per promoure i defensar la llengua i la cultura catalanes, però també per fer veure el que es fa a la Catalunya del Nord tant a la gent d'aquí com a la gent del sud", afegeix el president de l'entitat, Mateu Pons.

Més prestigi però menys ús social

Fa 40 anys, quan es va fundar l'associació, la situació era diferent, però algunes coses "no han canviat". "Abans no hi havia cap mitjà en llengua catalana ni cap escola immersiva en llengua catalana. És un model d'èxit", assegura Pons. Un dels seus fundadors, Pere Manzanares, però, recorda que l'entitat va haver de superar molts entrebancs i que, tot i que el nivell de "prestigi" del català a nord ha augmentat, el seu "ús social ha continuat baixant".

"Ara el que ens cal és utilitzar aquest prestigi i fer-lo servir de palanca per fer pujar aquesta quota", ha afegit. Noguer comparteix aquesta anàlisi. "Cal reconèixer que l'ús social ha baixat però des de fa quaranta anys cada dia a la radio ens troben gent i joves que responen en català", remarca.

Imatge principal: Acte d'Arrels