La veritat és que no m’ho esperava gens. El mires per fora i sembla un d’aquests llibres pensats només per fer diners, un d’aquests llibres d’autoajuda improbable, un d’aquests suposats best-seller prematurs. I després el títol, curt, eficaç. Fer diners. I penses, és clar, la millor manera de fer diners és la de Teodor de Mas, però en aquest suposat negoci només deu ser l’autor del llibre qui guanya diners. O qui en treu algun profit de l’intercanvi. I no, no, estàvem equivocats, jo i els meus prejudicis. Estic en condicions de dir que aquí qui surt guanyant és el lector. Que aquest senyor del qual no tenia cap notícia ha estat capaç d’escriure un llibre bo, boníssim, un llibre ben escrit, amè, honrat fins a límits sorprenents, poderosament seductor. Ple de seny i d’idees útils sobre aquest artefacte mental anomenat economia, del que molts diuen que en saben, però, a l’hora de la veritat, es comporten com una secta esotèrica. Fer diners no només m’ha seduït a mi, que sempre busco llibres ben escrits i que, almenys, no siguin un plom. Que no siguin una pèrdua de temps. Em diuen els del gremi de llibres que ja és el més venut dins de la seva categoria de llibre de no-ficció en llengua catalana.

El mires per fora i sembla un d’aquests llibres pensats només per fer diners, un d’aquests llibres d’autoajuda improbable, un d’aquests suposats best-seller prematurs

Ja d’entrada et deixa estupefacte aquest llibre. Perquè comença com Parla, memòria de Nabòkov, com Cien años de soledad de García Márquez, com Quinze generacions d’una família catalana de Martí de Riquer. Amb un arbre genealògic dels avantpassats de l’autor. Sí, el llibre explica una poderosa història familiar. O més aviat la història de la relació d’una família amb els diners, aquests esperits incorporis molt més poderosos que els fantasmes i les psicofonies. I que, en canvi, estan molt menys explicats que, posem per cas, els ovnis. Perquè te n’adonis, que tot està explicat allà, en l’arbre familiar, en els poderosos vincles del parentiu, en les lleis impertorbables de la genètica. I que l’economia pot ser dues coses principals i necessàries, una forma d’antropologia cultural, una manera entenedora d’entendre alguna cosa del món. I la segona cosa, que l’economia pot ser també una manera d’ordenar el pensament, d’escriure bé, d’entendre i de fer-se entendre. Fer diners és un indiscutible guany per al lector. No ven cap fórmula màgica ni és cap líquid capil·lar perquè et tornin a créixer els cabells. És també un llibre líric, entretingut, bonic de llegir, ferm en les seves conviccions i, sobretot, és un petit magatzem de bon humor, de sentit del ridícul, de bon seny. És un cant enamorat a la cultura, a la formació, a l’estudi, a la necessitat d’aprendre alguna cosa útil. I hi defensa amb convicció que la cultura, contra el que diuen els bucaners de l’economia, és la millor inversió possible. Que la formació, la cultura humanística, és indispensable per a esdevenir un individu, per no quedar diluït en la massa.

Fer diners és un indiscutible guany per al lector. No ven cap fórmula màgica ni és cap líquid capil·lar perquè et tornin a créixer els cabells

De fet, aquesta útil aproximació a l’economia domèstica a través dels impostos, els lingots d’or, els préstecs, l’estalvi, l’habitatge, el transport, les divises, les pensions, i un llarg etcètera de petites i grans qüestions, és un cant enamorat a l’individu i a l’individualisme. A la possibilitat, imprescindible per a les societats contemporànies, de construir-te a tu mateix, d’acord amb els teus propis criteris. D’assegurar la teva independència personal, la teva llibertat individual, la teva capacitat de decisió contra totes les fúries de l’infern. En definitiva, de viure una vida que valgui la pena de ser viscuda, sí, efectivament, d’això es tracta. De deixar de ser un número, un objecte en mans de forces inexplicables que no enteníem i que ens podien esberlar d’un cop sec. Aquest és un llibre important i necessari. Només li trobo un petit defecte. Llàstima que l’editorial l’hagi tractat tan malament. Que l’hagi editat amb paper dolent, que hagi revisat el text per sobre i no hagi ajudat l’autor a presentar-se amb millor cara. Com que vivim en una ciutat provinciana, en lloc de posar fil a l’agulla i d’acceptar les crítiques, sé que faran l’orni. L’avara povertà dei catalani és només això, estupidesa i mala economia. Estalviar on hauries de ser generós. Com ho és aquesta joia de llibre.