Avui s'ha presentat, a l'Arxiu Històric de la Ciutat, el web Atlas de Barcelona, una iniciativa de Ramon Soley que compila 740 gravats sobre la ciutat de Barcelona, elaborats des del segle XVI fins al 1900. Es tracta bàsicament de plànols i vistes diverses de la ciutat, alguns amb un clar objectiu militar (com els mapes de les fortificacions), d'altres amb intencions urbanístiques (com els plànols destinats a la construcció de l'Eixample) i la resta amb una finalitat estètica o il·lustrativa. Algunes d'aquestes imatges s'han vist en moltes ocasions, però n'hi ha d'altres de ben curioses i molt poc conegudes. La web permet ampliar molt les imatges per tal de poder veure'n els més mínims detalls. Una eina indispensable per als afeccionats a la història de la ciutat, i una meravella per als barcelonins curiosos, que podran tenir una visió rica i diversa del passat de Barcelona.

Barcelona a Georg Braun i Frans Hogenberg, Civitates Orbis Terrarum, 1572. 

Referents diversos

No totes les imatges que es compilen tenen Barcelona com a motiu central. N'hi ha un conjunt, per exemple, que representa Santa Eulàlia amb la ciutat de fons, tan sols perfilada (n'hi ha de similars amb una Verge de la Mercè en primer pla, i també amb la Verge dels Desemparats, amb santa Madrona, amb santa Agnès...). I, en realitat, no en tots els documents impera el realisme. Un gran nombre d'imatges representen la ciutat de forma bastant simbòlica: increïblement agitada en alguns casos, i sorprenentment bucòlica en d'altres (com les vistes dels jardins dels caputxins de Sarrià de Ligier, del 1806).

Bombardeig de la ciutat des de Montjuïc el 1842. Domènech Estruch.

Una ciutat violenta

Una part important de les imatges ens ofereixen episodis de violència i trenquen amb la mitologia del "tradicional pacifisme" dels catalans. Hi ha gairebé una cinquantena de documents referents al setge de 1714, entre vistes de la ciutat i mapes. Molts d'ells reflecteixen l'extraordinari nivell de violència dels combats, com els gravats de Jacques Langlois o de Jacques Rigaud. També hi ha alguns gravats notables de la presa de Barcelona per les tropes franceses el 1697 i de la Guerra del Francès. Les revoltes populars del segle XIX ocupen una part destacada d'aquest fons digital: hi ha diversos gravats dedicats als bombardejos de Barcelona de 1842 i a la revolta de la Jamància de 1843. Resulten impressionants les imatges dels veïns llançant tot tipus d'objectes als dragons de cavalleria que patrullen pels carrers el 1842, les de la rendició de la tropa de la caserna de les Rambles a la població que els assetja en aquestes dates, o l'espectacular assalt a la seu central de la Inquisició per les masses barcelonines.

Barcelona, proclamació de la República, el 21 de febrer de 1873, de Pellicer.

Viatge al passat

L'Atlas de Barcelona representa un viatge fascinant per la Barcelona del passat, que ens duu, inevitablement, a episodis gairebé desconeguts: l'agricultura al voltant de la ciutat, els episodis de resistència popular, els espais de festa a l'entorn del centre, la vida marítima, les advocacions religioses... Però alhora, aquesta web ens duu a interrogar-nos pels imaginaris de la ciutat: en aquests gravats Barcelona se'ns pot presentar com un reducte de fe o com un cau de subversius, com una ciutat amb una dinàmica població de pescadors i obrers, o com un racó burgès. Una Barcelona que en ocasions apareix com una ciutat repleta de gitanos; en d'altres, aquests són substituïts per negres, o per capellans. Una ciutat en ocasions absolutament ordenada i quadriculada i en d'altres moments convertida en un caòtic laberint. Probablement, totes aquestes Barcelones han conviscut, i han estat més vives al cervell dels autors de les imatges que en la realitat dels seus habitants. Però, en qualsevol cas, obrir aquesta web, i perdre-s'hi, és una magnífica forma de veure i viure Barcelona.

 

Imatge de portada: Barcelona, gravat del 1720 de Joseph Friedrich Leopold.