L'Audiència d'Osca ha desestimat els recursos interposats per la Generalitat i el MNAC contra la sentència dictada pel Jutjat de primera instància número 1 d'Osca, que declarava nul·les les compres de 97 obres d'art en litigi amb l'Aragó. Aquesta resolució de l'Audiència arriba la mateixa setmana que el ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, actuant com a conseller de Cultura en funcions, després de l'aplicació de l'article 155, va ordenar el compliment d'aquesta sentència del jutjat 1 d'Osca de l'abril del 2015 i que ara ha confirmat l'Audiència, que obligava al trasllat a l'Aragó de les 44 obres d'art que actualment es troben a l'equipament lleidatà.
Les 51 peces que estaven al MNAC ja es van traslladar a Sixena en compliment d'una sentència provisional i les altres dues es desconeix on són. Ara, les parts implicades tenen vint dies per interposar recursos de cassació i d'infracció processal a la mateixa Audiència d'Osca.
La titular del jutjat de primera instància 1 d'Osca va emetre una sentència l'abril del 2015 en què declarava nul·les les compravendes de les 97 obres en litigi efectuades pel Govern i pel Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a l'orde religiós del monestir de Sixena entre els anys 1983 i 1994. Aquesta sentència implicava el trasllat a l'Aragó d'aquests béns i la Generalitat va recórrer aquesta decisió a l'Audiència, que dos anys i mig després, s'acaba de pronunciar en contra dels interessos catalans.
Per l'advocat de Vilanova de Sixena, Jorge Español, aquesta sentència és "demolidora" i per tant demana a la Generalitat que reconegui que ha perdut el plet i que entregui a l'Aragó les obres que falten. Segons l'Audiència d'Osca, no han quedat acreditades les compravendes i no existeix tampoc cap document que acrediti que Catalunya va acabar de pagar a les monges de Valldoreix l'import de les suposades compravendes.
Pel que fa als arguments del Departament de Cultura i del MNAC per negar-se al trasllat respecte a la unitat de la col·lecció i al fet que les obres d'art estan catalogades per la Generalitat, l'Audiència conclou que, abans d'això, aquestes obres ja estaven catalogades per l'Estat des de l'any 1923, quan el Monestir de Vilanova de Sixena va ser declarat monument nacional. Per tant, continua l'escrit, tenien la consideració de béns d'interès cultural abans que fossin integrats al patrimoni català.
Precisament, continua la sentència, el fet d'haver estat declarat monument nacional, va passar automàticament a ser monument històric-artístic a partir de la llei del 13 de maig de 1933 i bé d'interès cultural segons la Llei de Patrimoni Històric espanyola. En aquest sentit, tot i que en els recursos catalans s'al·legava que els només estava reconegut així el Monestir com a edifici però no el seu contingut, la Sala hi discrepa. L'Audiència d'Osca entén que els béns en litigi tenien la mateixa consideració de monument nacional que l'edifici, ja que "el Monestir ha de considerar-se com un tot indivisible" i que "la protecció del patrimoni cultural adequada no és compatible amb la desintegració d'un conjunt monumental".