Ara que soc mare, me n'adono del privilegi que tinc de viure al costat d'una ciutat com Barcelona. Més enllà de les activitats infantils de cada poble o ciutat, la capital catalana fa una aposta decidida per dignificar la cultura als més menuts i apropar-la des de que són ben, ben petits. Tant és així que Barcelona et permet anar de concert amb ells quan tan sols tenen un any. I no cal ser uns alternatius i anar amb ells al Cruïla amb uns auriculars protectors per a les seves orelles. L'opció de pensar en ells, i després amb nosaltres, ens permet no renunciar a la bona música, però adaptat al context, els horaris i el contingut que els nostres fills i filles es mereixen. El darrer exemple, més enllà del teatre, el trobem en l'aposta decidida que fa l'Auditori amb el seu 'MA, ME, MI... Mozart!'. El repte que tenia per endavant era si el meu fill, de 17 mesos, seria capaç d'aguantar poc més de 45 minuts en una cadira i atent. I la resposta és un sí rotund. I no pas perquè el meu fill sigui un nen prodigi o hagi sortit un cultureta... No soc d'aquella mena de mares que es dediquen a escampar als quatre vents que "el seu nen és el millor", sinó que el mèrit és dels grans artistes que lideren aquest espectacle.

Posada en escena de deu

Sis músics amb un instrument de cada família: veu, acordió, clarinet baix, violí, flugel i instruments de corda pinçada, interpreten Mozart. Els arranjaments s'han fet jugant amb la seva música i amb estils, ritmes, climes i harmonies més properes als nostres dies. I permeteu-me que doni el nom i cognoms de tots ells perquè s'ho mereixen des del punt de vista pedagògic, com conceben l'espectacle, però també de l'altíssim nivell que tenen tots ells tocant la guitarra, l'acordió o el violí: Eduard Iniesta, direcció musical i arrenjaments; Pablo Paz, direcció escènica; Pau Domènech, clarinet baix; Roman Gottwald, acordió, violí i serra; Eduard Iniesta, instruments de corda pinçada; Joan Aguiar, violí i percussió; Ivó Oller, flugel i trompeta; Laura Mejía, veu. Sincerament, no vull entrar en rivalitats, tot el contrari. Però cal posar en valor que Barcelona, pels petits, és molt més que anar a veure cada Nadal 'El petit príncep'. Aquest té una carta de presentació molt més mediàtica, d'entrada pels qui ho lideren. I ho entenc i ho defenso, però hem de fer-ho compatible en donar també el mateix protagonisme a les altres propostes culturals.

Amb aquest espectacle, els grans acabem de confirmar que aquell anunci de televisió o aquella cançó que cantàvem de petits com el 'Cada dia al dematí', corresponen a Mozart, ens ajuda a contextualitzar. I la canalla s'ho passa bé mentre aprèn altres valors i se submergeix en la cultura que una societat desenvolupada ens premia: anar al teatre, seure, gaudir del que ens regalen a les nostres orelles.... I valorar que, més enllà d'una punyetera tauleta d'ordinador, també existeix un entreteniment que cuida millor les nostres retines. 'MA, ME, MI... Mozart!' és un concert que té l’objectiu d’apropar l’obra d’aquest compositor als infants. El seu repertori, els arranjaments realitzats, i la seva orientació pedagògica, permet treballar aspectes musicals: pulsació,ritme,improvisació... Així com diferents efectes de la producció de la veu,coneixement d’instruments poc comuns en la música clàssica,així com característiques de l’època i apropament a la vida de Mozart. Tots aquests aspectes el fa obert a diferents edats de públic. Les obres que escoltareu no són amb la versió original, però són una porta oberta per una banda, a jugar amb la música del compositor, i a la vegada una motivació per realitzar a posteriori, una audició de les seves versions originals.