L’autora Auður Ava Ólafsdóttir va néixer el 1958 a Reykjavík. Einar Már Guðmundsson va fer-ho l’any 1954, també a Reykjavík. Més tard, el 1962, el qui es coneix pel nom de Sjón, també en la mateixa ciutat. Són tres dels noms més coneguts de les lletres islandeses i tots ells s’han publicat els darrers dos anys en català. En el cas d'Ólafsdóttir, Club Editor ha publicat Edèn i La veritat sobre la llum. Guðmundsson ha sortit publicat a Nits blanques amb Àngels de l'univers, com Sjón, del qual en podem llegir Skugga-Baldur. Per tant, podem dir que en dos anys s’ha revertit una tendència: ara podem llegir amb normalitat els grans autors contemporanis de la literatura islandesa en català. I això és motiu de celebració.
Parlar de la literatura islandesa pot semblar un tema d’erudits. En qualsevol cas, els lectors en català ara poden diferenciar la literatura de l’islandès de la del danès, el suec o el noruec. A aquest fet s’hi ha sumat que Auður Ava Ólafsdóttir ha visitat Barcelona aquests dies i que, per tant, ha aprofitat per parlar més concretament de la darrera novel·la, Edèn. En aquesta obra, que és una forma híbrida, a mig camí d’una narració diguem-li, convencional, de la vida de l’Alba, s’hi entrellacen pensaments, reflexions i imatges poètiques. La llengua té un paper molt poderós, però no només el llenguatge que usa, també la reflexió sobre el poder del significat de les paraules. Així com la designació dels noms. En el llibre, molt a l’inici, un somni és revelador i dona sentit a les reflexions de la protagonista. Les descripcions oníriques i fantàstiques fan dubtar de la realitat en tot moment, amb unes descripcions de vegades més o menys precises. Un tret molt característic també d’Àngels de l’univers d'Einar Már Guðmundsson, reconegut com el pare de la literatura islandesa per la mateixa Ólafsdóttir. La força dels somnis o el dubte que també genera la realitat són esquemes formals coincidents en tots dos llibres. Això, en canvi, no és comú a Terres mortes, el títol de Núria Bendicho, autora i editora, que va encarregar-se de mantenir un diàleg amb Ólafsdóttir en el marc de la Biennal de Pensament.
El paper de la llengua i la natura, en canvi, són eixos centrals dels dos llibres, de Bendicho i Ólafsdóttir. Recordo, en un tuit, que Bendicho parlava del seu llibre com una nota a peu de pàgina d’un text de William Faulkner. Hagués estat curiós quina nota a peu de pàgina hagués pogut escriure Ólafsdóttir, però el que està clar és que parlem de dues autores d’una prosa marcada per l’estil. M’atreveixo a dir que Ólafsdóttir i Guðmundsson estan totalment connectats amb la literatura d'August Strindberg. Per tant, si tractem de fer una genealogia, el camí de Faulkner a Bendicho és molt interessant (perquè hi ha molts peatges pel mig, penso d’entrada amb Rodoreda, però en podria dir molts d’altres), però el salt de Strindberg als islandesos és més curt. Aquest fet és notable, aquest lligam explica moltes coses. Però la sensibilitat d’Ólafsdóttir ha connectat de forma meravellosa amb el públic català, com Bendicho. Com dues literatures d’arrel tan allunyades poden connectar tan profundament? La literatura sempre té un component de sorpresa.
En les dues literatures hi ha llengua i naturalesa, és a dir, els paisatges estan plantejats com un tot. Per a Ólafsdóttir, i també per Bendicho, la natura és l’aprenentatge més directe que tenim els éssers humans. I doncs, quina funció ocupa el llenguatge? Aquesta és una qüestió essencial i interessant, que fa ressonar aquests llibres amb algunes de les qüestions que ressonen en la literatura d’avui en dia. Ara que hem descobert que la literatura islandesa és aquí al costat, no deixa d’impactar la proximitat de les dues obres pel que fa a mecanismes formals i per temàtiques. Potser és fruit de la globalització dels discursos, o potser perquè la hiperconnexió en què vivim fa que tothom es pugui llegir més ràpidament. I com sabem, escriure és llegir i haver llegit, i digerir les lectures. El més impressionant és com 3.000 km són tan a prop. Per cert, Núria Bendicho s’estrena com a editora d’una col·lecció. Serà la Mississipi i publicarà obres que narren el sud dels Estats Units. Seguirem amb moltes ganes aquesta nova aventura, que ben segur que captivarà als lectors catalans que poden viatjar d’Islàndia al sud dels Estats Units seguint les passes de l'autora de Barcelona.
