El Berguedà té una importància cabdal a la biografia d’Aurora Bertrana. No només hi va viure amb el seu marit, hi va estiuejar amb la família i hi va viure després de tornar de l’exili, sinó que també hi va morir i, per tant, hi descansa eternament. Pels Bertrana, pare i filla, Berga va ser una mena de refugi, de paradís perdut, en repòs en unes vides gens fàcils.

A Berga fugint dels fantasmes

L’escriptor i pintor Prudenci Bertrana (1867-1941) va passar un primer estiu a Berga l’any 1931, atret pel que li havia explicat el seu jove amic Àngel Pons. Abans d'arribar-hi, ja estava ben relacionat amb personalitats berguedanes com Ramon Vinyes “el sabio catalán” de Gabriel García Márquez. Per a l'escriptor, canviar el lloc d'estiueig habitual a Puigcerdà per Berga era una manera de superar la mort de la seva filla Cèlia –abans ja se li havien mort un noi i una noia– i d’allunyar-se d’una ciutat de Barcelona que el desplaia absolutament, animal de bosc com era, aficionat a la caça i la vida en contacte amb la natura.

De tota manera, condemnat a treballar per tirar endavant la família, l’autor de Josafat va publicar durant el primer estiu a Berga vuit articles a La Veu de Catalunya, sota el títol Impressions estivals. També va agafar els estris de pintura i va retratar els paisatges amb el pinzell.

De Tahití al Bergadà

Aurora Bertrana, però, s’havia avançat al seu pare en la descoberta de la comarca. Casada amb l’enginyer francès Denys Choffat, la parella acabava de tornar d’un llarg viatge a la Polinèsia, ja que el marit havia estat encarregat de muntar-hi una central elèctrica a Papeete, Tahití. L’any 1930, Choffat va començar a treballar a la Cimentera Asland de Castellar de N’Hug, i la parella resideix una temporada a la Pobla de Lillet.

L'estiu de 1931, pare i filla, amb la resta de la família, s’instal·len a Can Xamena. Aurora acabava de publicar Paradisos oceànics i despuntava com a escriptora de viatges i dona moderna i viatgera en una II República acabada d’arribar. Al novembre de 1931, Bertrana escriu a la revista D’ací i d’allà, l’article “Muntanyes bergadanes”.

A l'article, Bertrana escriu: "Els matins, em plaïa muntar per un carreró estret, desnivellat (de mal nom "El trenca cames") que mena a la carretera de Queralt. M'enfilava al castell de Sant Ferran, pobre d'arquitectura, però ric de perspectives. [...] A sota meu, Berga, silenciosa i tranquil·la, s'estava recolzada a la muntanya, voltada d'arbres, matisada de feixes. Perspectiva de teulats grisencs, d'on m'arribava alguna cançó apagada i ingènua. Els ulls començaven d'amarar-se de visions muntanyenques. Al meu davant, vers migjorn, es perfilaven Montserrat i Sant Llorenç de Munt. A Llevant, les primeres muntanyes de Cerdanya, el Santuari de La Quart, Montseny, i més a prop, les Canals de Sant Miquel".

La bellesa del cementiri 

Després d’una estada a la Nou, Vilada va ser el refugi de la família Bertrana durant els estius dels anys trenta, i on van passar bona part de la Guerra Civil. Després d’un llarg i penós exili –la guerra havia trencat el matrimoni, ja que Choffat s’havia passat als feixistes–, Aurora Bertrana retornà al Berguedà tot just arribada a Catalunya. A Les Eres de Guardiolans hi va trobar la tranquil·litat necessària per a escriure les seves novel·les i memòries i uns quants amics fidels. De vegades força esquerpa, preferia el contacte amb la gent de pagès que no pas els lletraferits i intel·lectuals, tot i que va mantenir amistat amb mossèn Josep Armengou. 

Aurora Bertrana, que havia destacat la bellesa del cementiri de Berga al seu articles "Muntanyes bergadanes" –"amb el seu arbrat frondós té una graciosa melangia"–, va morir a la ciutat el 3 de setembre i hi està soterrada.