Ni per sobredosi ni per causes naturals: Sinéad O'Connor va morir a causa d'una malaltia pulmonar. Això és el que ha conclòs el certificat de defunció de la cantant irlandesa, que va ser trobada morta al seu domicili de Londres el 26 de juliol del 2023, fa just un any i amb només 56 anys. Ha estat el diari Irish Independent qui ha obtingut una còpia del document —facilitat per l'exmarit de la irlandesa, John Reynolds, i qui la va trobar— que revela que O'Connor va morir de malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC), conseqüència d'una "exacerbació de la malaltia pulmonar obstructiva crònica i asma bronquial juntament amb una infecció de baix grau de les vies respiratòries inferiors".
🟠 Les tres morts de Sinéad O'Connor
Quan es va trobar el cos de Sinéad O'Connor, no se sabien les causes del seu traspàs i les autoritats no van donar cap informació mèdica respecte a la seva mort, una cosa que es va començar a investigar immediatament. Va ser a començaments d'aquest any que una investigació forense va concloure que havia estat per "causes naturals". Així, en un comunicat, l'autoritat judicial va confirmar que la mort de la cantant va ser conseqüència de "causes naturals" i, per tant, el forense va deixar d'investigar la mort de l'artista. Quan va morir, a l'estiu passat, ja es va comunicar que la investigació duraria diverses setmanes, encara que finalment ha passat un any fins a conèixer la conclusió final. L'artista, una icona del panorama musical internacional a finals del segle XX, havia tingut anteriorment diversos intents de suïcidi.
La cantant i compositora irlandesa es va endinsar al món de la música el 1985 amb el grup TonTon Macoute, però el va deixar quan es va mudar a Londres, on va conèixer els membres d'U2 i The Edge, col·laborant amb la banda sonora de la pel·lícula Captive. El 1987 va publicar el seu primer àlbum, The Lion And The Cobra, que va aconseguir una nominació als Grammy. Més endavant, va gravar dos àlbums més, el segon d'ells una col·lecció de versions de jazz sota el títol Am I Not Your Girl?. L'èxit d'O'Connor a escala mundial, tanmateix, tardaria dos anys en arribar de la mà de Nothing Compares 2 U, cançó que acabaria incloent al seu disc I Do Not Want What I Haven't Got, un àlbum que va vendre milions de còpies per tot el món i que va ser premiat amb el Grammy al millor àlbum de música alternativa, convertint O'Connor en la primera artista que guanyava aquesta categoria de recent creació. En la seva prolífera carrera, la cantant va publicar un total de 10 àlbums d'estudi.
En 1992 va protagonitzar un episodi polèmic als Estats Units, quan va estripar una foto del papa Joan Pau II durant una aparició com a artista convidada al programa Saturday Night Live. L'artista va interpretar War de Bob Marley i va canviar la lletra original per denunciar l'abús infantil davant dels espectadors. A continuació, va mirar a càmera i va trencar una fotografia del Pontífex dient: "Lluita contra el veritable enemic". Aquesta escena va generar una onada d'odi envers O'Connor als Estats Units, que va arribar a rebre amenaces i cancel·lar concerts, i que va suposar el seu rebuig mundial.
En el moment de morir, feia anys que s'havia convertit a l'islamisme, i estava immersa en el dol per la mort per suïcidi del seu fill Shane, de només 17 anys. La mateixa Sinéad arrossegava diversos intents de suïcidi, havia estat diagnosticada el 2003 amb trastorn bipolar i el 2015 es va sotmetre a una histerectomia que va desembocar en estrès posttraumàtic complex i un trastorn límit de la personalitat, a més de confessar públicament patir una addicció a la marihuana durant més de 30 anys. D'això va parlar en la seva biografia Remembrances (2021, Libros del Kultrum) i al documental Nothing compares.