Quan esclata la Guerra Civil el juliol del 1936, el jove orfe Benet Nomdedéu, de només onze anys, es queda a l’escolania de Montserrat mentre els altres monjos i escolanets abandonen la muntanya. Sense un altre lloc on anar, en Benet és acollit per Carles Gerhard, el comissari de Montserrat, i la seva família. L’abadia es transforma en hospital, impremta, centre cultural i lloc de refugi per ordre del govern de la Generalitat de Catalunya. A mesura que la guerra avança, en Benet es converteix en testimoni de nombroses històries dins l’abadia: des de les activitats del doctor Josep Trueta i del poeta soldat Manuel Altolaguirre fins als moviments secrets de fra Areso. A través dels seus ulls, assistim al pas de figures rellevants com el president Lluís Companys, l’artista Bella Dorita i el tenor Emili Vendrell. Amb l’ajuda de fra Cervera, el monjo més veterà, en Benet comença a entendre els esdeveniments que l’envolten, al mateix temps que es desplega la seva pròpia història de creixement, aventures, amors i descobriments. Aquesta és la sinopsis inicial de La muntanya del tresor (Columna), la nova novel·la de Martí Gironell, que ens apropa a un capítol poc conegut però vital de la nostra història i ens mostra com Montserrat va esdevenir un refugi providencial per a la supervivència d’un dels símbols més estimats de Catalunya. El llibre arribarà a les llibreries el proper 23 d'octubre.
Tres pàgines de La muntanya del tresor
De sobte, el destacament es va començar a dispersar pel recinte, i mentre uns quants mossos s’apostaven dalt de la barana, al mur que tanca la plaça de Santa Maria, esperant, uns altres es van dedicar a penjar uns cartells per tot arreu.
—«Edifici apropiat per la Generalitat per al servei de les institucions del poble» —va llegir en Benet en veu alta.
No feia ni mitja hora que els Mossos havien pres possessió del monestir quan van arribar dos camions folrats amb matalassos i carregats d’homes vestits de paisà. En van baixar uns quants, la majoria amb un mo- cador al cap per protegir-se del sol, que cremava aquell juliol. Anaven armats amb escopetes, pistoles, duien cartutxeres creuades al pit i a l’espatlla, i algun branda- va aquella mateixa bandera negra i vermella que onejava al campanar i en algun teulat de Monistrol. Quatre ho- mes van començar a descarregar bidons de benzina d’un dels camions.
Pots seguir llegint aquest fragment de La muntanya del tresor aquí.