Hi ha novel·les que traspassen, i segurament la nova proposta de Javier Zamora n'és un exemple aclaparador. Amb Solito (Edicions del Periscopi, traducció al català de Marta Marfany), l'autor d'El Salvador s'embruta les mans amb la seva pròpia experiència per signar un relat íntim, profund i devastador que s'emmarca en els marges de les veritats universals, i que ha estat considerat com un dels millors llibres del 2023 per mitjans com el New York Times o el The Washington Post. Quan tenia nou anys, l'escriptor va emigrar als EUA per retrobar-se amb els seus pares, exiliats a causa de la guerra civil que va assolar El Salvador entre el 1980 i el 1992. No és la primera vegada que Zamora investiga cap endins per narrar la seva vivència; ja ho va fer amb el seu primer llibre de poesia, Unaccompanied. Ara, però, amb aquest nou llibre teixeix les seves pròpies memòries per parlar d'un trajecte que havia de durar dues setmanes i va acabar allargant-se fins als dos mesos, amb el desert com a teló de fons i la por com a absoluta protagonista. Solito és el trauma de la immigració com no ens l’havien explicat mai. A Revers us avancem el primer capítol d'aquesta sorprenent història, que es publica aquest 29 de gener.
Capítol u. La Herradura, El Salvador. 16 de març del 1999
Viatge. Els pares van començar a fer servir aquesta paraula deu fer més o menys un any: «Un dia faràs un viatge per venir amb nosaltres. Com una aventura. Com fa en Simba abans de tornar a casa». Si fa o no fa a la mateixa època em van enviar Aladí, Jurassic Park i El rei lleó, i també un reproductor vhs Panasonic quan vaig fer vuit anys.«Viatge», diuen ara mentre parlo amb ells al forn de pa, des d’on els truquem l’abuelita Neli, l’avi i jo; a casa no tenim telèfon, però sí que tenim una tele en color, una nevera nova de trinca i una peixera.
—Javiercito! —fa l’abuelita Neli movent la mà cap a mi. Sempre m’ha dit així. Em sembla que el meu sobrenom, Chepito, li recorda massa Don Chepe, que és com li diuen a l’avi al poble.
—Els papes diuen que aviat aniràs amb ells —diu l’abuelita, i somriu, ensenyant les dues dents d’or de dalt.
Pots seguir llegint el primer capítol de Solito aquí.