El CaixaFòrum Barcelona s'ha llançat a explorar les avantguardes, i ho ha fet amb la col·laboració de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) que ha cedit una tria del seu ric fons de peces de principis de segle XX (un període poc representat als museus de l'Estat). L'exposició Les avantguardes històriques, 1914-1945. Construint nous mons. Col·lecció IVAM. compta amb peces icòniques d'alguns dels artistes més emblemàtics d'aquest període: Max Ernst, Josep Renau, Julio González, Paul Klee, Francis Picabia, George Grosz, Joaquín Torres-García, Tristan Tzara, Man Ray, André Breton, Joan Miró... Aquesta exposició, que apropa les avantguardes al públic barceloní, s'inaugurarà aquest dimecres i es podrà veure fins el 15 de setembre.

Una exposició per a un art... i per a un temps

Les avantguardes històriques és "una exposició més enllà dels ismes, que pretén explicar com era la complexa societat d'aquell període", ha explicat Josep Salvador, comissari de la mostra. Per això han volgut incloure diferents formes artístiques, que ajudessin a fer entendre com havien estat aquells anys de la primera meitat de segle, amb dos grans guerres, una gran revolució i nombroses transformacions tecnològiques i socials. Una mostra que vol anar més enllà de destacar l'obra de grans genis. "Es tracta d'una exposició col·lectiva sobre un art col·lectiu, en què hi participaven artistes de diferents branques, editors, crítics...", ha explicat Salvador. Front a la majoria de les exposicions sobre les avanguardes, que presenten l'art contemporani com un fenomen aïllat, Salvador s'ha esforçat en connectar-lo amb la dinàmica política del moment, amb la vida quotidiana, amb la literatura i fins i tot amb la cultura de masses. Amb una clara voluntat: contextualitzar l'art de l'època en la societat que el consumia.

Cinc àmbits

Josep Salvador ha volgut trencar amb l'esquema habitual d'una exposició cronològica, o dividida per corrents artístics, i opta per estructurar el fons exposat en camps temàtics. L'exposició s'articula en cinc grans àmbits. "El misteri de les formes" analitza l'abstracció i estableix connexions entre diferents pràctiques artístiques. "El dinamisme espacial" parteix de com el cubisme va alterar la percepció de les ombres. "La transformació de la vida quotidiana" és l'espai en què més es connecta el canvi artístic amb els canvis socials, amb una atenció especial per a la revolució soviètica i el seu cartellisme. "Cossos somniats" experimenta les connexions entre l'art i l'inconscient. I "Experiències fragmentàries" es dedica a estudiar el paper de la pràctica artística en el món d'aquella època.

Els millors

Algunes de les obres mítiques d'aquest període es poden veure al CaixaFòrum, com els discos òptics de Marcel Duchamp o els poemes visuals de Marinetti. També cal destacar els emblemàtics collage de Georg Grosz o les pintures de Francis Picabia. En l'àmbit de la fotografia, cal destacar algunes obres de Man Ray. S'hi poden trobar també obres d'autor local,  com el llibre Hi havia una petita garsa de Joan Miró, els cartells de Renau del període de la República, una impressionant escultura de Julio González o una fotografia de Pere Català Pich. Amb perspectiva catalana, també és impressionant el muntatge de Joan Heartfield (un dels artistes més ben representats a la mostra, juntament amb Kurt Schwitters) sobre la capital catalana durant la guerra civil espanyola. 

Pel·lícules i objectes industrials

Tot i que Les avantguardes històriques és una exposició mitjana, amb poc més d'un centenar de peces, ofereix un corpus molt ampli de coneixements, i per això combina fotografia, disseny, escultura... El comissari està convençut que "al segle XX l'art ja no és el que es presenta a les acadèmies", i que d'això n'estaven molt convençuts els avantguardistes, i per això hi ha incorporat cartells, revistes, portades de llibres... També inclou 4 pel·lícules icòniques del període, perquè vol reflectir l'impacte de les avantguardes amb la cultura de masses: entre elles, els Temps moderns de Chaplin i El cuirassat Potemkin d'Eisenstein. I s'hi mostra un conjunt absolutament sorprenent de 18 objectes de disseny industrial, procedents de la magnífica Col·lecció Alfaro Hoffman, que ajuden a entendre la vida quotidiana en aquell període.

Les avantguardes de l'ahir i l'art de l'avui

Ignasi Miró, director de l'àrea de Cultura de la Caixa, ha explicat el què volia fer el CaixaFòrum en programar aquesta exposició: "Hem volgut demostrar que les avantguardes artístiques de principis del segle XX han tingut un fort impacte sobre l'art actual". José Miguel G. Cortés, director de l'IVAM, ha celebrat l'exposició, tot al·legant que "poques oportunitats tenim de veure aquestes obres reunides aquí, al CaixaFòrum, "un espai on hem crescut molts aprenent moltes coses". Ha proposat continuar les col·laboracions entre la Caixa i l'IVAM, i també ha convidat els barcelonins a visitar València per veure l'IVAM. Valentí Farràs, director del CaixaFòrum, ha explicat que aquest centre ha preparat activitats educatives, però com que durant l'estiu les escoles estan tancades, l'ofereixen a esplais i casals d'estiu.

Impacte de les avantguardes

Construint nous mons, 1914-1945, ofereix un recorregut per algunes obres d'art emblemàtiques del període, i ens ofereix interessants connexions entre artistes, corrents i tècniques. S'hauria agraït una major contextualització que ajudés al visitant a trobar les relacions existents entre les obres exposades. Però malgrat tot, és una possibilitat d'apropar-se a uns artistes excepcionals i, alhora, d'entendre tot un període històric a partir de l'art.