Libros de la Vorágine ha publicat Les meves aventures com a espia. Si el títol ja és sorprenent, encara ho és més que el seu autor sigui Robert Baden-Powell, fundador del moviment escolta i tinent general de l'exèrcit britànic. L'editor ha tingut l'encert de publicar aquesta obra amb un extens pròleg, que contextualitza magníficament el text, de Juan Carlos Castillón. Unes quantes notes, oportunament col·locades, contribueixen a clarificar alguns aspectes del text, que va ser publicat originalment el 1915.
Mentida
Abans que res, cal aclarir que Les meves aventures... és un llibre fantasiós, per no dir una completa mentida. Els autors que han estudiat la figura de Baden-Powell a través dels seus diaris i de la documentació oficial britànica no han trobat ni rastre d'algunes de les anècdotes que explica en el seu llibre. Algunes de les aventures amb que Baden-Powell vol impressionar el lector i demostrar la seva sagacitat són poc creïbles i freguen l'infantilisme. Però, de fet, el més rellevant no és si les anècdotes són certes o no, sinó el missatge que hi ha al darrera d'aquest llibre.
De l'espionatge a l'escoltisme i viceversa
A Les meves aventures com a espia, Baden-Powell clarifica que "És difícil dir, en temps de guerra, on s'acaba exactament el treball d'un espia i on comença el d'un explorador" (i en anglès, el terme que s'usa per explorador és el mateix que s'usa per escolta: "scout"). De fet, Baden-Powell, abans d'escriure el seu llibre més emblemàtic, Scouting for boys (Escoltisme per a nois), ja havia publicat Guia d'exploració per a sots-oficials i soldats, i part dels materials d'aquest llibre els va reaprofitar per a l'obra sobre escoltisme. És clar, que els escoltes quan fan les seves activitats, aprenen a ser disciplinats, a amagar-se, a buscar pistes, a plantar tendes, a bastir infraestructures: de fet, aprenen a ser soldats, o espies. No és casual que alguns exèrcits triessin els reclutes que havien passat pels escoltes i els fessin caporals.
Un sportman britànic
En una ocasió, Mark David Kaufman va qualificar Les meves aventures com a espia com "l'obra més quixotesca de Baden Powell". Això no és poc, tenint en compte la visió del món del militar anglès i les seves altres publicacions, començant pel quixotesc Escoltisme per a nois. En la conclusió de Les meves aventures... Baden-Powell fa una apologia del "toc romàntic i excitant que converteix l'espionatge en el fascinant esport que en realitat és". Allò que més sorprèn, és que aquest llibre va ser reescrit durant la primera guerra mundial, mentre els soldats morien, entre vòmits, ofegats pels gasos d'iperita. Res a veure amb la visió de la guerra i de l'espionatge que dóna Baden-Powell. Però de fet, a la guerra dels bòers, que el cap escolta glorifica a Escoltisme per a nois, els anglesos ja havien fet un gran invent: els camps de concentració, on hi tancaven les famílies bòers. Res a veure amb la cavallerositat britànica que defensava Baden-Powell.
Per l'escoltisme cap a l'imperi
Baden-Powell era un militar colonial: havia lluitat a Kandahar, a l'Afganistan, a les guerres zulús de Sud-Àfrica, a la campanya ashanti, a la Costa d'Or, a la segona guerra ndebele, a Zimbabwe, a la segona guerra bòer, a Sud-Àfrica... I quan es va jubilar es va retirar a Nyeri, a Kenya. Per a ell, l'escoltisme era una forma de preparar els joves per a la tasca imperial (de fet, l'uniforme escolta s'inspira en el vestuari de la frontera de l'Oest americà). L'escoltisme volia ser una forma d'impregnar els joves de característiques "virils" (companyonia, lleialtat, patriotisme), i alhora de moralitzar-los (allunyar-los del joc, de l'alcohol, del tabac...). Es tractava d'aixecar una joventut forta, capaç de llançar-se a la missió de conquerir el món. I així ho reconeixien els caps escoltes en aquella època. I, a les colònies, volien crear una joventut autòctona lleial als colonialistes, que fes de mitjancera entre la població local i els colonitzadors.
La xenofòbia de Baden-Powell
A l 'obra de Baden-Powell s'hi traspua una certa xenofòbia: qualsevol home estranger és sospitós de ser un espia. El cap dels escoltes sobrevalorava la presència d'espies estrangers a la Gran Bretanya i no confiava en ningú que estigués fora del seu país. Ara bé, a Les aventures..., a més de mostrar la seva xenofòbia, fa gala del seu profund classisme. En algun punt afirma que als alemanys l'espionatge els hagués anat molt millor a la primera guerra mundial, si "haguessin fet servir homes d'una educació i una posició social més elevada". A Les meves aventures com a espia, Baden-Powell no fa referència a les dones. En realitat, diuen que el cap escolta era molt misogin, i que es referia sempre a les "estúpides dones". Tot i que va casar-se tardanament, sempre va preferir la companyia dels nois joves a la de les dones. Això sí, era profundament antihomosexual, como ho han estat la majoria de les organitzacions escoltes fins a dates molt recents.
El tret per la culata
Baden-Powell, inflat de patriotisme, argumenta a Les meves aventures com a espia que el britànic "no té, per regla general, un caràcter corruptible". Però la Gran Bretanya va protagonitzar un dels majors escàndols d'espionatge de la guerra freda. Cinc estudiants de la universitat de Cambridge, procedents destacades famílies, van servir als soviètics com a espies; un d'ells, Kim Philby va arribar a ser alt càrrec del servei d'espionatge britànic, i va esdevenir l'agent de més alt nivell infiltrat mai pels soviètics. Per edat i per extracció social, és fàcil que Philby hagués llegit el llibre de Baden-Powell. Tal vegada va ser el cap escolta qui el va inspirar.
L'anticomunisme escolta
I això que el moviment escolta, a la Gran Bretanya, va intentar plantar cara per tots els mitjans a l'esquerranisme. Des de la Internacional Comunista va haver-hi molts esforços per infiltrar-se als grups juvenils, ja que era conscient del poder mobilitzador d'aquests. Ja als anys 1920 els serveis secrets anglesos van vigilar estrictament el moviment escolta. L'alerta va durar, com a mínim, fins als anys 1950. El 1954, un jove escolta de 19 anys, Paul Garlad, va ser oficialment expulsat dels escoltes anglesos, tan sols per militar a les Joventuts Comunistes; el cas va despertar molta polèmica, perquè Garland sempre havia exhibit un comportament exemplar com a escolta. I mentre els escoltes eren fervents anticomunistes, els comunistes eren antiescoltes: el moviment escolta va ser prohibit a tots els països de l'Est d'Europa, a la Xina, a Corea del Nord i a Cuba, on es van crear organismes juvenils dependents del govern, tot i que inspirats en els escoltes (com ho havia fet Hitler amb les Joventuts Hitlerianes, Mussolini amb els Balilla o Franco amb el Frente de Juventudes).
El nostre home d'acció
A Catalunya les idees de Baden-Powell van introduir-se ben aviat a través de l'historiador i antropòleg Josep Maria Batista i Roca, que s'havia format a Anglaterra. Batista fundà el 1927 els Minyons de Muntanya, sota el model dels escoltes. Era un home d'acció, com Baden-Powell. Però mentre Baden-Powell servia a Sa Majestat britànica a ultramar, Batista i Roca va integrar-se a la clandestina Organització Militar Catalana, que pretenia combatre per les armes la dictadura de Primo de Rivera i alliberar Catalunya. No hi havia tanta diferència en el plantejament dels Minyons Escoltes i els de l'Organització: Batista i Roca volia que els escoltes fossin "homes de tremp i de caràcter, amb l'ardidesa i l'empenta coratjosa que cal per fer progressar totes les activitats i manifestacions col·lectives" (com els "terroristes" de l'Organització). Molts Minyons van lluitar a la guerra civil amb els republicans. Del 1939 al 1976 Batista i Roca va haver d'exilar-se, i va anar a la Gran Bretanya, un país que admirava. Però no va perdre els vincles amb l'escoltisme català, reduït a la semiclandestinitat pel règim franquista. Batista i Roca va morir el 1978 i poc després se'l va acusar d'haver promogut l'Èxercit Popular Català d'Alliberament (EPOCA), un grup armat per defensar la independència de Catalunya.