Problemes, com melics, cadascú té el seu, els seus; i cadascú, esclar, se'l mira sense miraments. La catalana Bad Gyal ha decidit mostrar els propis al món i el resultat, d'una banda emprenya, que ploramiques es pot arribar a ser per una cosa que ell mateix s'hi ha capbussat, i per un altre preocupa: fins a quin punt la indústria musical és una maquinària podrida a la qual importa ben poc per on passen emocionalment els seus talents. La joia és ambivalent, com la mateixa Alba Farelo, es capbussa en la merda i neda sobre el luxe. Per a mostra aquest rellotge Cartier, oh là là, que li genera contradicció (trucada a la seva mare inclosa). Dels empipaments espaterrants de la catalana en el seu assalt a la fama –quina mala llet gasta de vegades– a Versace. En un chás. Només vol fer música, diu l'estrella del dancehall. Com si no sabés que els cims a què aspira no es poden escalar sense mosquetons de diamant, sense el millor equip, el més gran i, conseqüentment,el més pervers. Dona-li la mà a una multi i et posarà les ungles en un Happy Nails deluxe. A risc, això sí, que després te les arrenqui.
Només vol fer música, diu l'estrella del dancehall. Com si no sabés que els cims a què aspira no es poden escalar sense mosquetons de diamant, sense el millor equip, el més gran i, conseqüentment, el més pervers
Estrella amb esgarrapades
El metratge almenys fuig de vestir la seva protagonista de plusquamperfet, d'estrella sense esgarrapades. Sí que ven bé el seu caràcter, com acostumen últimament els llargs musicals, Esta ambición desmedida de C. Tangana; sí, desmesurada eina de màrqueting. És ambiciosa i capritxosa a parts iguals. Però és Bad Gyal, la que vesteix i calça. I la que té aubergis planetaris com Fiebre. Tampoc el metratge no és Homecoming (2019) de Beyoncé, on la diva és model de maneig, estendard de capitania. És innegable que té alguna cosa de curiós veure –càmera en mà, molt moviment, molta intimitat a les escenes, àudios de Whatsapp– com és això d'ascendir a la fama. Arribar fins i tot a la indústria americana! Encara que de primeres sembli un veritable fàstic, una cosa que més que gaudir cal aguantar, si allà es queden, alguna cosa tindrà: la carrera de Bad Gyal ha donat un gir indubtable, des d'aquells vídeos casolans al Raval fins a l'estrella urbana d'avui. El preu a pagar per això? No l'acabem de saber.
La carrera de Bad Gyal ha donat un gir indubtable, des d'aquells vídeos casolans al Raval fins a l'estrella urbana d'avui. El preu a pagar per això? No l'acabem de saber
El film no s'endinsa del tot en què ha perdut (només neda per la superfície de la seva salut mental, del seu cos ultrapressionat, aquests entrenaments!), se centra especialment en per què no li deixen ser més en segons quins moments, multis, dolentes! És de suposar que cada artista que ocupa charts i portades ha de tenir un documental semblant a aquest. Ella ha tingut la gosadia de portar-lo als cinemes –uns dies, després descansarà en plataformes– després de la seva estrena a l'In-Edit i, sobretot, de deixar-nos entreveure què és ser artista 24/7. Últimament, rere un gran disc, hi ha un docu... normalet. Programes de TV, revistes especialitzades, xarxes i també cinema: la maquinària de promo 360º per explicar a un artista no s'atura. Cadascun té un melic. I, alguns, fins i tot un documental.