Si els demano que es defineixin, responen que BALMA són Bernat Mola i Gerard Gamundi, dos amics i companys de pis al·lèrgics als gats. Curiós, perquè justament han personificat el concepte del seu disc de debut, Soft Bakala, en un mixo clubber. Es treuen les puces de sobre i diuen que la culpa és del Joan Manel, el seu dissenyador gràfic. "Ara ja no en podem sortir perquè té tot el sentit del món: els gats encarnen allò soft, perquè són adorables; però també allò Bakala, perquè són nocturns i amb unes ungles molts punkis". Emo-bakalao per ànimes sensibles que empalmen les nits amb els matins anant d'after. Si cerques la pròxima aventura que ho petarà fort a casa nostra, l'acabés de descobrir: BAL-MA! Hu-ha!
Va, comencem directes i pel que realment importa... Cal més festa en català?
Sí, cal més varietat en la festa catalana. A hores d’ara és evident la transició que ha fet la indústria de la música en català, eixamplant i incloent una varietat de gèneres que fins ara no existien en la nostra llengua. De totes maneres, encara hi ha projectes genuïns i amb valor artístic que s’han de donar a conèixer. Nosaltres ens sentim part d’aquests projectes que exploren noves sonoritats amb la nostra llengua i també volem la nostra part del pastís. Fem música electrònica en català i, amb la cullera a la mà i sense complexos, creiem que podem tenir èxit dins i fora del nostre territori. BALMA encaixa tant en una festa major, com en una sala o un festival. El nostre directe l’entenem com un híbrid entre l’univers del club i un format de banda més convencional, perquè cantem i toquem instruments en directe, però també portem maquinetes amb què enllacem cançons i afegim efectes o samples. Personalment, també ens agrada la festa, però segurament ens trobaràs abans a un concert o fent una cervesa a l’Ateneu de Les Corts que no pas a una discoteca.
Fem música electrònica en català i, amb la cullera a la mà i sense complexos, creiem que podem tenir èxit dins i fora del nostre territori
Us vau conèixer d'una manera, si més no, diferent.
En unes colònies de música a l’Espluga de Francolí el 2011. D’aquí ve el nom: Balma és un sinònim d’Espluga, i dona nom a les coves que es creen a les roques. En la nostra amistat sempre ens ha acompanyat la música, però el projecte surt a la llum l’estiu de 2022, quan vam publicar el single X083 i vam decidir que preferíem posar-nos un nom de duo enlloc d’anar firmant les cançons per separat.
El títol del disc, Soft Bakala, no deixa gaire a la imaginació respecte a la vostra proposta.
El concepte Soft Bakala uneix les dues facetes principals de la nostra música: per una banda, l’electrònica i el ball, i, per l’altra, la sensibilitat de les lletres que parlen de relacions humanes i afers quotidians, principalment. Malgrat que li hem posat ‘Bakala’ al disc, els nostres referents musicals no han sigut purament la música màquina, que més aviat és una actitud estètica. A nivell d’influències, a vegades ens costa posar pocs referents, perquè escoltem música força variada. Però segur que han tingut alguna cosa a veure amb la música que fem Daft Punk, The Blaze, Brutalismus, Paul Kalkbrenner, Eric Prydz, Bob Sinclair, Aphex Twin, The Weekend, Mac Miller…
Si tinguéssiu una makina del temps, aniríeu de pet cap la València de finals dels 80 i fins a mitjans del 90?
No! Aniríem al pati de l’escola a menjar l’entrepà de tonyina i escoltar Infinity a l’mp3 descarregada de l’Emule. Jugaríem a ping-pong amb els amics i intentaríem instal·lar-nos el virtual Dj per fer veure que som el David Guetta (riures). De la Ruta del Bakalao ens atrau el fenomen social i l’esclat artístic del seu inici i època daurada, segurament únic al món i irrepetible. Històricament, va ser l’inici del fenomen clubbing a l’Estat Espanyol. I estèticament ens agrada molt tota la part gràfica de les discoteques: rètols, entrades, disseny dels interiors… i l’estilisme, que en aquell moment era molt modern.
A casa nostra, tot allò va tenir una continuïtat amb l’escena de macrodiscoteques com Pont Aeri, Chasis, Scorpia... Us heu amarat, també, de tota aquella escena?
La veritat és que en la continuació del fenomen no hi tenim tant d’interès, i informant-nos sobre la Ruta Destroy posem més en valor altres moments. De totes maneres, també li piquem l’ullet i colem algun “abracadabra” a les cançons.
Ara que estan de tornada, una col·laboració amb Pastis i Buenri...
Nosaltres anem més baixos de BPMs, però on hem de firmar? (riures). Si volen fer quelcom en català que ens truquin, que som productors i segur que ens entenem. Al final, la música makina va néixer als Països Catalans, seria un bon homenatge.
Col·laborar amb Pastis i Buenri? La música makina va néixer als Països Catalans, seria un bon homenatge
Parlant de col·laboracions, al disc n’hi ha unes quantes. Potser la més especial és 1a Nit d’Estiu amb Ven’nus (que també apareix a Prou que m’agrada), que a més té referències a tota aquella escena que parlàvem...
Amb la Ven’nus ens vam conèixer a l’Heliogàbal i un dia ens va proposar que li produíssim una cançó del seu EP Post-mullet. Després que se’ns trenqués l’ordinador i haver de tornar a produir i gravar des de zero Si m’has seguit, li vam ensenyar la demo de Prou que m’agrada i va animar-se a cantar-la amb nosaltres. A partir d’aquí s’ha convertit en una persona molt important per al projecte, amb la que compartim moltes estones i encara tenim alguna coseta entre mans.
Al disc també ens trobem amb la Ouineta, Bernarda, Nomad Groove...
Amb el Bernarda i el Nomad Groove les col·laboracions han nascut des de l’amistat i l’admiració per la música que fan. A la Marta (Ouineta), en canvi, no la coneixíem abans de fer la cançó, però ens agradava molt el seu projecte. Li vam escriure per Instagram aquest estiu passat i vam poder gravar la cançó a l’estudi el Refugi. Ens ho vam passar molt bé gravant amb ella. Treballar amb altres artistes ens diverteix, ho gaudim molt. A més, sempre és una bona oportunitat per veure altres formes de treballar la música.
Amb qui firmaríeu col·laborar?
Amb Orxata Sound System.
Déu n’hi do quin 2024, no?
El 2024 ha sigut l’any en què hem posat més hores al projecte, l’any que hem decidit donar-li un espai més gran dins la nostra vida i treballar professionalment altres àmbits més enllà del musical. Mirant enrere, hem viscut coses xules aquest any, com el Primavera Sound, l’Eufònic, concerts a l’Apolo… Però ara estem centrats en el futur i volem que el projecte creixi per poder-ne estar encara més satisfets i poder-ne viure.
Fa un parell de setmanes vau presentar el disc a la Sala Laut i es va quedar gent al carrer.
Va ser una nit molt especial, ja que vam presentar el nostre disc en directe amb totes les col·laboracions. Ha estat el concert que més hem treballat i preparat fins ara: portàvem un show de llums xulíssim gràcies a Guillem Font (Oscila), visuals dissenyats per Alba Tormo i comptàvem amb l'ajuda del Blai Juanet per millorar la posada en escena i la presentació del directe. També ens agradaria posar en valor la feina de l’Aina Melià (estilisme), l’Aina Canyelles (direcció creativa) i el Berner Maynés i la Clara Nadal (management). Vam fer soldout una setmana abans del concert, estàvem molt il·lusionats i alhora també nerviosos pensant en com seria l'experiència i com reaccionaria el públic. Al final tot va sortir rodat, l’energia va ser increïble i la gent cantava les cançons, cosa que ens va emocionar molt. Va ser una nit que segur que recordarem sempre.