The brutalist arriba a les sales de cinema aquest divendres i no serà una estrena qualsevol, perquè The brutalist és més que una pel·lícula. Ho diu, parafrasejant a la seva manera Agustí Montal quan va assegurar que "el Barça és més que un club", el seu protagonista, Adrien Brody, i ho confirmen els premis obtinguts, com el Globus d’Or, sovint considerat l’avantsala dels Oscars. Brody destaca que el seu nou treball, pel qual es preveu que torni a aspirar a la preuada estatueta, és "una bella metàfora" sobre el futur, sobre esperances i somnis que no són "ni tan rectes ni tan verticals". En aquestes paraules s'endevina "la poesia" de la pel·lícula. "Una poesia que ja era present en l’escriptura, en els matisos de la narració", declara. "És una obra d’art perquè la pel·lícula tracta temes humans. Les experiències dels migrants es poden relacionar amb les experiències de milions de persones", afegeix l’actor, de 51 anys, ja guanyador d’un Oscar per El pianista.
Un viatge immersiu que no oblidaràs
La favorita per l'Oscar, amb permís de Emilia Pérez, la seva gran rival a priori, narra el periple d’un arquitecte hongarès fictici, anomenat Laszlo Toth, que arriba als Estats Units fugint dels nazis. El seu viatge és un començar de zero enmig d’un panorama ple de pobresa, oblit, menyspreu, hipocresia i fins i tot addiccions. La seva vida canviarà, primer, quan un empresari multimilionari, interpretat per Guy Pearce, li ofereix la construcció d’un monumental centre cívic a l’estat de Pensilvània i, més tard, quan la seva dona es reuneixi amb ell després d’haver aconseguit escapar d’una Europa devastada. Aquests dos esdeveniments ompliran Toth de conflictes interiors i exteriors.
Senzillament faig les pel·lícules que m’agrada veure. La fragmentació en dues parts es va concebre al cinema dels anys 50, així que sentia que havia de crear una eina adequada per transportar els espectadors a aquella època
A aquests "somnis" en risc del migrant, s’hi suma, com a temàtica essencial, "la dinàmica de la relació entre l’artista i l’empresari, una dinàmica molt específica que existeix en el món de l’art i en el món del cinema, especialment en el cinema independent", apunta el director de la cinta, Brady Corbet, actor amb una trajectòria on destaquen films com Thirteen o Funny Games, i que va fer el salt a la direcció el 2015 amb The Childhood of a Leader. Dinàmica basada en el poder, un altre gran tema humà. Toth s’enfronta al ric Harrison Van Buren (Guy Pearce). A The brutalist, aquesta dinàmica es mostra des de diferents angles, a través de diversos conflictes: entre l’artista i el mecenes, entre el migrant hongarès als Estats Units i el ciutadà nascut al país, o entre el treballador i el seu patró.
Aquesta pel·lícula és èpica, un viatge profundament immersiu, que si la veus no l’oblidaràs
Explica Corbet, de 36 anys, que la seva pel·lícula beu del cinema dels anys 50 del segle passat, de films de Nicholas Ray o d’Emeric Pressburger. És "un melodrama" amb tots els ingredients del seu estil característic. Inclosa la durada, de gairebé 4 hores, i amb un interludi de 15 minuts inserit al metratge. "Senzillament, faig les pel·lícules que m’agrada veure. La fragmentació en dues parts es va concebre al cinema dels anys 50, així que sentia que havia de crear una eina adequada per transportar els espectadors a aquella època", explica. I entre aquestes eines, també el format VistaVision, popularitzat precisament a mitjan segle passat. The brutalist està rodada tal com Corbet volia que fos: pur cinema de textura clàssica. A Brody li va fascinar l’estil des del primer moment: "El que Brady Corbet ha aconseguit és demostrar que es pot fer, que pots crear una cosa tremenda amb un gran valor cinematogràfic. Aquesta pel·lícula és èpica, un viatge profundament immersiu, que si la veus no l’oblidaràs". "I ha demostrat", prossegueix l'actor, "que hi ha un desig per aquest tipus de cinema, un anhel entre l’audiència d’estímuls intel·lectuals i emocionals, de personatges rics i amb defectes".