El 19 de juliol, fa 81 anys, estava previst que s'inaugurés a l'Estadi Olímpic de Barcelona (l'actual Estadi Lluís Companys) una gran trobada esportiva: l'Olimpíada Popular, que es presentava com un contrapés als Jocs Olímpics organitzats per Hitler a Berlín i que havia aplicat polítiques de discriminació racial contràries a l'esperit olímpic. 20.000 visitants havien arribat a Barcelona, tot un rècord per a l'època. S'havia previst una gran desfilada dels esportistes i de grups folklòrics a l'Estadi de Montjuïc i un parlament del president Lluís Companys. També s'havia programat un gran concert inaugural, que hauria d'haver dirigit Pau Casals. Però mentre feien el darrer assaig, es va rebre l'anunci de la revolta militar, i es va haver de suspendre. La matinada del 19 de juliol les columnes militars sortien de les seves casernes i avançaven cap al centre de la ciutat. Serien aturades per una conjunció entre forces sindicals, carrabiners i guàrdies civils. El 19 de juliol, Barcelona no va viure una festa. Els carrers es van emplenar de cadàvers.

Els Jocs que volia Barcelona

Barcelona havia estat candidata per als Jocs Olímpics del 1924 i del 1936. Però la decisió final sobre la seu de 1936 es va prendre poc després de la proclamació de la República. Tot i que el canvi de règim havia sigut, bàsicament, una celebració popular, els conservadors membres dels comitès olímpics, en bona part aristòcrates i burgesos, van preferir atorgar els Jocs a Berlín. I van mantenir la seva postura, tot i que Hitler va prendre el poder el 1933, i que va quedar clar que l'esdeveniment esportiu seria utilitzat pels nazis, en contra de l'esperit olímpic (la Carta Olímpica prohibeix qualsevol discriminació per motius racials o ètnics). Però no va haver-hi cap replantejament de la decisió, tot i que algunes federacions esportives van començar a qüestionar el paper d'aquests jocs.

Olimpíades de base

L'Olimpíada Popular es va organitzar gràcies a un fort treball de base, en què es van involucrar clubs esportius i associacions populars catalanes i de l'estranger. El programa combinava proves esportistes d'elit amb demostracions d'esport popular. Les despeses van anar a càrrec del Govern francès, el Govern espanyol i la Generalitat de Catalunya. L'esdeveniment va aconseguir reclutar més de 5.000 atletes, de 23 països. Entre ells hi destacaven els francesos. Catalunya tenia una delegació pròpia, com Euskadi i Galícia. També hi havia inscripcions del Marroc francès i del Marroc espanyol. I es va formar un equip integrat per esportistes jueus. Les inscripcions femenines eren molt altes. Es van programar competicions en 19 modalitats esportives: atletisme, futbol, rugbi, tennis, bàsquet, natació, handbol, ciclisme, ping-pong, boxa, lluita lliure, pilota basca, tir, rem, bitlles, beisbol, escacs, gimnàstica...  

Jesse Owens al podi de Berlín, el 1936. Bundesarchiv.

Trets contra jocs

Set membres del Clarion Cycling Club 1895 de Londres van viatjar a Barcelona el 1936, com a representants de la delegació britànica a l’Olimpíada. Dels set participants a l’Olimpíada, quatre d’ells van morir durant la guerra defensant els ideals republicans. No van ser els únics. Quan es va saber l'esclat de la revolta militar, alguns dels atletes van afegir-se a les forces d'esquerra que combatien els colpistes. A la plaça Catalunya, el mateix 19 de juliol, va morir-hi un atleta austríac, Mechter. Alguns atletes s'apuntarien a l'exèrcit republicà, convertint-se en el primer embrió de les Brigades Internacionals. La resta van ser repatriats cap a Marsella, en un vaixell, el 24 de juliol. Abans d'embarcar-se, malgrat tot, van organitzar una manifestació en favor de la República.