Vivim una època daurada per les main pop girles. Artistes femenines en solitari que arrasen amb un bon grapat de hits, una personalitat única i trets estètics identificable dintre del panorama global, i que responen als signes dels temps que vivim. Des de Beyoncé, amb la seva reinterpretació de la cultura americana, a Taylor Swift prenent la corona a la indústria, amb el tour mundial més gran de la història, passant pel celebrat àlbum club de Charli XCX, i el seu verd slime prenent internet, l’eternal sunshine d'Ariana Grande o el moment Expresso de Sabrina Carpenter. Totes elles poderossíssimes dones que en qüestió de segons pengen el cartell de tot venut allà on van. El present les adora. Però si n'hi ha una que ha sabut retratar a la perfecció l'experiència femenina Z, i totes les contradiccions que comporta entrar a la vida adulta, ha estat Olivia Rodrigo.
Olivia Rodrigo ha sabut retratar a la perfecció l'experiència femenina Z, i totes les contradiccions que comporta entrar a la vida adulta
Un espectacle BRUTAL
Per això mateix, quan l’autora de drivers license va anunciar el primer concert de la seva carrera a Barcelona, els seus fans no van dubtar a donar-li entre 80 i 120 euros -un preu que fa un parell d’anys ens semblaria ridículament desorbitat per a una gira d’un segon àlbum- per assegurar-se l’oportunitat de deixar-se la veu amb ella. Dit i fet. Entrades exhaurides. El 18 de juny, data en la qual l'Olivia Isabel Rodrigo trepitjaria l’escenari del Palau Sant Jordi amb el seu Guts World Tour, tot Montjuïc s'ha omplert de noies vestides amb looks similars als de l’artista: faldilles curtes negres, lluentons, molt de color lila, malva, violeta; samarretes de tirants blanques amb missatges com “get him back”, “social suicide”, “I know my age and I act like it” o “f*ck it, it’s fine”, i una il·lusió efervescent per anar a cridar, en comunitat, contra tots aquells que els han trencat el cor, no han cregut en elles o, simplement, contra un món que pot ser BRUTAL.
Acompanyant-la, una banda formada únicament per dones. Una mena de reapropiació dels shows energètics de guitarres, herència de figures com Hayley Williams de Paramore o Avril Lavigne
Amb puntualitat rigorosa, després d’un compte enrere orquestrat per uns visuals d’unes espelmes que componien la paraula GUTS, Olivia Rodrigo ha aparegut a l’escenari al so de guitarres rogents. Una estrella Disney? Una estrella pop? Una estrella del rock? Sigui com sigui, estàvem a punt de veure l’actuació d’una performer estel·lar. Sense marge, i enmig d’una ovació ensordidora de benvinguda, l’americana ha començat a entonar l’accelerada bad idea, right?, seguida de ballad of a homeschooled girl. Vestida amb el primer dels cinc looks de la nit: faldilla i top brillant platejat, ha començat a obrir-se en canal. Anava forta des del principi. Primer Vampire, el single de presentació del seu segon disc, i després drivers license, amb el pont inconfusible que la va projectar a la fama tant radiofònica com online. Quatre cançons seguides en les quals el públic no ha parat de cantar. Ho ha donat tot. És possible que si ella hagués callat, hauríem pogut mantenir el concert des de la pista. I aquesta energia ha estat la que ha perdurat tota la nit. Acompanyant-la, una banda formada únicament per dones. Una mena de reapropiació dels shows energètics de guitarres, herència de figures com les de Hayley Williams de Paramore o Avril Lavigne. Cal destacar que quan Rodrigo ha presentat cadascuna de les integrants, i la baixista ha entonat el Seven Nation Army de The White Stripes, el públic, format bàsicament per gals & gays i els seus pares, ha entonat el lolololololo més futbolístic que us pugueu imaginar. Si no hi érem abans, no era per falta de ganes, sinó d’espai. El show ha continuat amb un nou canvi de look i el combo de teenage dream, pretty isn't pretty, love is embarrassing, making the bed. Sinceritat de l’artista i entrega del públic a parts iguals. La virtut més gran de les seves lletres, és posar en paraules allò que moltes han sentit o estan sentint, m’malgrat sigui vergonyós. Una alenada d’aire fresc en tota regla.
La virtut més gran de les seves lletres, és posar en paraules allò que moltes han sentit o estan sentint, malgrat sigui vergonyós. Una alenada d’aire fresc en tota regla
Una descàrrega elèctrica de joventut
El moment més espectacular del show ha arribat quan, pujada damunt d’una lluna amb estètica de bola de discoteca, a l'estil del que en el seu dia feia Florence Welch, ha sobrevolat tota la pista cantant logical i enough for you. Passàvem ja l'equador del concert, però el públic, lluny d'anar-se domesticant, ha seguit entregant-se amb total devoció. No ha estat un concert per a la nostàlgia, sinó per viure en un present emocional candent. Si mai has estat una noia amb el cor trencat, sempre seràs una mica una noia amb el cor trencat. És per això que temes com happier o favourite crime han estat cantats amb la intensitat i la pausa que mereixen. Inclús la impotència i la ràbia han sonat millor que mai amb jealousy, jealousy.
No ha estat un concert per a la nostàlgia, sinó per viure en un present emocional candent. Si mai has estat una noia amb el cor trencat, sempre seràs una mica una noia amb el cor trencat
Olivia Rodrigo ha demostrat en tot moment naturalitat a l'escenari. De nena actriu a estrella del rock. Cada pas que ha donat desprenia aquella seguretat que et donen els vint-i-pocs i tota una vida al davant. Un compromís absolut amb tot allò que es viu i es desitja. Tant hi feia si es tractava del dolor de ser substituïda a deja vu, o del mal irreparable d’una relació manipulativa a the grudge, ella ens mostrava les seves entranyes perquè també fossin les nostres. Arribats al final del concert, ha estat el moment de posar totes les cartes sobre la taula. Pop-punk herència de Simple Plan, noise-pop, lletres que recorden la Lily Allen i una reinterpretació de Joan Didion amb brutal, obsessed i all american bitch. Quan Olivia Rodrigo ha cantat I know my age and i act like it, ho dit de cor. Érem davant d’una artista que volia assaborir el seu present, que no tenia pressa per créixer i gaudia de cadascun dels seus errors com si fossin irrepetibles. Una descàrrega elèctrica de joventut i de passió per allò que se sent. Per sort, la nit no ha acabat aquí. En un esclat d'eufòria, de confeti d’estrelles, d’alliberació i de ganes de dir ja t’ho faràs, bon vent i barca nova a qui t’ha partit el cor, ha encadenat good 4 u i get him back!. Un tancament espectacular per a una nit on, en aproximadament una hora i tres quarts, les contradiccions i la possibilitat de ser la teva versió més sincerament adolescent ho estat tot.