El Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) ha presentat avui a la premsa Barcelona flashback. Kit d'història en 100 objectes, una innovadora proposta museogràfica amb la que es pretén donar a conèixer el passat de la ciutat amb un petit conjunt de peces. Joan Roca i Albert, director del MUHBA, ha volgut presentar aquest projecte amb tot el seu equip, com a demostració que es tracta d'un pla col·lectiu. El seu objectiu és oferir una mirada de la ciutat que pugui arribar a tothom. "Barcelona no s'explica enlloc, ni a les escoles, ni per als nouvinguts, ni per als ciutadans de tota la vida, que l'haurien de reconèixer, ni per als turistes"... "No hi ha una síntesi intensa de la ciutat", afegeix. Barcelona flashback, doncs, seria una "aposta de futur" que podria servir, amb llenguatges adaptats per a diferents col·lectius, per a l'educació, per a la ciutadania i per al turisme. Seria un lloc per "aprendre a pensar" la ciutat. Aquesta exposició es podrà veure gratuïtament, a la Casa Padellàs, a partir del proper dijous.
Visió de conjunt
La idea no pot ser més ambiciosa; de fet, el MUHBA l'ha coordinat amb diversos museus europeus que pretenen, també, oferir una visió global de les seves respectives ciutats. Vol no tan sols oferir una exposició, sinó tot un "mètode de lectura històrica" que hauria de servir perquè cadascun analitzi barris, carrers i situacions urbanes. L'objectiu seria que el visitant pogués sortir-ne amb una visió de conjunt de la ciutat, però no la visió de conjunt que decideix el museu, sinó la que ell n'extregui lliurement d'allò que veu. L'exposició, segons Roca, vol ser "un instrument per viure la ciutat", argumenta, "no volem tant oferir el peix, sinó la canya". A més a més, es presenta com un projecte col·lectiu, amb les aportacions, no només de tot l'equip del Museu, sinó també dels ciutadans, que han tant aportat peces, com temes de discussió (i es vol que en continuïn aportant). Roca presumeix que Barcelona flashback "no és el projecte d'un museòleg o d'un historiador". I com a exemple de la participació popular en el projecte, Roca mostra l'anomenada "Venus de Barcelona", una petita figura trobada per una família humil de Sant Andreu, que es creia que era romana però que al final es va descobrir que era de Sant Andreu. Roca afirma que els antics propietaris de l'estàtua mantenen un cert vincle amb ella, perquè hi havien jugat de petits.
Del discurs a les peces
Les 100 peces van acompanyades de petites preguntes, que plantegen temes candents de l'historiografia catalana. A cada sala, a més a més, hi ha plànols que relacionen l'evolució de la ciutat amb la de l'entorn europeu, per contextualitzar el seu procés històric. Hi ha des d'una torxa olímpica, fins a un cartell fet a mà per la FAI, però també estàtues, rètols publicitaris, pintures de diferents escenaris urbans en èpoques diverses... Hi ha peces emblemàtiques, com el cartell de Vinçon al Passeig de Gràcia, i d'altres que poden semblar més anodines com un gat mecànic xinès de la bona sort. La més sorprenent, sens dubte: el rellotge flamenc del segle XVI que va marcar el ritme de la ciutat durant molt de temps. Complementen l'exposició un vídeo, sobre les arquitectures barcelonines, i diversos esquemes, molt ben elaborats, que mostren l'evolució de la ciutat i de la seva població.
Cap al nou MUHBA
Joan Roca apunta que aquesta exposició és un "experiment" o un "laboratori" de cara a la creació del nou MUHBA, que se situarà a la Casa Padellàs, al recinte actual, i a l'edifici veí, amb l'objectiu de crear la "Casa de la Història de Barcelona". El projecte museogràfic, doncs, no és definitiu. "Si d'aquí a sis mesos veiem que ho hem de fer d'una altra forma, ho canviem", explica el director del museu. El que sí està més avançat és el disseny del nou museu: el projecte bàsic ja va ser aprovat, i el definitiu està pendent de concurs. Una cosa està clara: al pis inferior hi haurà el Museu-àgora i el Museu-escola, que es volen més oberts a la ciutadania. Al pis superior s'hi establiria el Museu-centre de recerca i debat.
Missió impossible?
Aquesta és una exposició molt ambiciosa en un espai reduït. Per una banda vol oferir una visió de conjunt de la història de Barcelona, el que només es pot fer traient profunditat al debat. Hi ha un petit nombre de peces de cada període històric que només poden reflectir aspectes determinats de la realitat d'aquell temps. I en triar els temes que s'analitzen, òbviament també s'orienta les conclusions que pot treure el visitant. L'exposició s'inaugura amb una sèrie de verbs que definirien la ciutat, com "arribar", "estimar", "lluitar", "treballar" o "celebrar". Però, a quina ciutat no s'arriba o no es celebra? A quina no s'hi ha lluitat o estimat? Hi ha alguna ciutat en què no s'hi hagi treballat mai? Com a colofó de l'exposició "i com a metàfora final" s'hi mostra el rellotge dels flamencs. Una peça de museu fantàstica que havia marcat el pas del temps de la ciutat, però que marca les mateixes hores i els mateixos quarts que tants i tants rellotges d'altres bandes del món. Barcelona flashback pot ser una exposició interessant, però tal vegada seria exagerat qualificar-la d'"instrument per viure la ciutat".