A vegades passa, no és que no ens agradin les coses, és que no les coneixem. Un cas paradigmàtic és el de la música clàssica, que la repudiem per elitista, quan la música per si mateixa mai ho pot ser, d'elitista. Si bé és cert que el monopoli de certes elits sobre les partitures dels grans compositors de la història, ens ha allunyat del seu gaudi. Una llàstima, perquè en les creacions del passat trobem moltes de les claus dels èxits d'avui dia. Només cal recórrer al cas més il·lustratiu, El Cànon de Pachelbel, una obra barroca datada de 1680 sobre la que s'han erigit centenars de cançons pop. Així passa que, quan tenim accés a recitals de música clàssica, sense exigir-nos vestir d'etiqueta ni pagar una fortuna per una entrada (cosa que, siguem realistes i crítics, ja passa també en el món del pop, del rock, el reggaeton), el gaudi és màxim. Així va passar ahir, en el recital que van oferir l'OBC i l'Orfeó Català sota la direcció de Ludovic Morlot a la platja de Sant Sebastià de Barcelona, primera de les dues cites (la segona serà aquest vespre amb el veneçolà Gustavo Dudamel a la batuta) de Clàssica a la Platja que va reunir a més de 24.000 persones. El que vindrien a ser dos Palau Sant Jordis. 

Visca Barcelona

La nit d'ahir a la platja de Sant Sebastià de Barcelona, va ser una gran oda als himnes dels grans esdeveniments esportius. Dirigits per Ludovic Morlot, l'OBC i l'Orfeó Català han reviscut un repertori que ha homenatjat cites com els Jocs Olímpics o la Champions League amb la interpretació de clàssics com Nessun Dorma i Turandot de Puccini o l'O Fortuna de Carmina Burana. Hi han posat veu la soprano Serena Sáenz, la mezzosoprano Rinat Shaham, el tenor Freddie De Tommaso, el baríton Josep-Ramon Olivé i el cantant Arnau Tordera. El públic, una onada immensa que ha cobert tota la platja, ha fruït des de la primera nota, aquella que puntualment ha sonat a les nou del vespre, fins a la peça final, un emotiu record als ja llunyans (ens fem grans, ens agradi o no), Jocs Olímpics de Barcelona. 

Dirigits per Ludovic Morlot, l'OBC i l'Orfeó Català han reviscut un repertori que ha homenatjat cites com els Jocs Olímpics o la Champions League

Ha estat el cantant d'Obeses, Arnau Tordera, una persona de talent extraordinari que sovint acaba engolit pel personatge, qui s'ha atrevit a emular Freddie Mercury. L'empresa era gran. El repte, majúscul. Se'n va en sortir amb excel·lència. Ha estat brillant. L'acompanyava la soprano Serena Sáenz. Ella recordava Montserrat Caballé. Meravellosa. Junts han fet aquella Barcelona que va posar banda sonora oficiosa a la flama olímpica que va prendre la capital catalana el 1992. Ha estat el perfecte colofó final a la vetllada. "Friends until the end... Viva! Barcelooona!”.