“Tenim mesos amb l'espasa sobre el cap”, explica a El Nacional un dels empleats a Europa de DowJones (DJ), una de les tres grans companyies d’informació financera del planeta, més coneguda per editar el diari The Wall Street Journal i menys per serveis com Newswire o Factiva –que venen dades, notícies i anàlisi financeres i econòmiques– i d’on provenen més de la meitat dels ingressos de DJ. La primera ronda d’acomiadaments i retallades a les sucursals europees es va executar la setmana passada (150 despatxats) “i en ve una altra de pitjor en els propers dos mesos” fins a sumar els 450 previstos.

L’any 2017 serà un divisor d’aigües per a DowJones. L’ingrés publicitari del diari ha caigut un altre 21% al 2016 i la venda de dades pateix des del 2013. Al 2017 ja no es faran ajustos o retallades com des del 2015 sinó, directament, amputacions. “Actuen una mica empesos pel pànic”, explica un analista de DJ.

D’aquestes penes i fatigues, qui se’n pot beneficiar és Barcelona, perquè part del pla de salvació, anomenat WSJ 2020, consisteix a concentrar oficines disperses per tot Europa en dos nuclis: Londres i la capital catalana. Sobre els plans concrets només se’n coneixen engrunes. Per exemple, se sap que l’oficina de Budapest ­es tancarà perquè Margit Fehér, una de les periodistes que hi treballa, ho ha dit al seu Facebook.

Més serveis a BCN

Barcelona no és una novetat per a DowJones. A las seves discretes oficines de la Diagonal hi reballen unes 300 persones. Cap periodista. Ara “estudien posar-hi més serveis i gent dels wires [de Newswires, un servei d’informació en temps real]”, afegeix l’analista. “Tenen dos o tres mesos per reorganitzar-se”.

A les diverses unitats de DJ (el diari, Newswires, Barron’s, MarketWatch, Factiva, Financial News i altres) hi treballen 4.400 persones, de les que 1.400 són periodistes. Barcelona és el 8% dels empleats. No és una seu petita.

La capital catalana “els va bé i tothom n’està content”. Per això “el seu instint és potenciar-la”, diu un empleat de DowJones. Potser no serà de la manera més vistosa. Barcelona no és una capital financera i difícilment s’hi traslladaran operacions periodístiques de relleu.

Fins ara, els periodistes de DJ a la península estaven concentrats a Madrid. Però les retallades s’han cobrat el seu preu. “Fa dos anys i mig, a Madrid hi havia uns vuit periodistes de The Wall Street Journal, més unes deu persones a Newswire entre periodistes, traductors, etcètera. Ara en queden dos del diari i tres o quatre per la resta”, explica un dels periodistes de DJ.

Mal moment

DowJones passa el mateix tràngol que altres companyies informatives. Fa deu anys, aquestes empreses eren les favorites de la publicitat, especialment els seus productes impresos. Ja no. En el cas de DJ, la publicitat, que suposava el 50% dels seus ingressos al 2006 suma ara només el 30% ­–i cau, cau, cau. Aquesta és la magnitud de la tragèdia.

Ara, aquestes empreses proven d’adoptar una estructura d’ingressos més diversificada, on el pagament per continguts (subscripcions) en sigui la part principal. En aquest sentit, Dow Jones té com a objectiu aconseguir tres milions de subscriptors digitals (tot sumat, ara en tenen 2,5 milions).

DowJones fa temps que malda per aconseguir-ho. El 2012, per a posar el dia el seu negoci de venda d’informació, va adoptar l’estratègia de simplificar el seu ventall de productes i els preus de subscripció. Van llançar DJX, un producte que integrava informació de serveis ja existents amb només dues tarifes mensuals: 249 i 399 dòlars. Es cobrava per usuari, no per empresa, i es reduia la capacitat de triar serveis dels subscriptors, que llavors eren vora de 600.000.

DJ va imitar el model dels seus rivals Bloomberg i Thomson Reuters, líders en aquest serveis des dels anys 90 del segle passat gràcies a que s’han adaptat millor a la tecnologia i als mercats digitals. DJ passaria de vendre a empreses (business to business) a vendre a individuals (business to customer).

Aquesta operació va acabar com el rosari de l’aurora: el CEO, despatxat; els subscriptors, en descens.

Murdoch

El promotor de tots aquests canvis era el nou propietari (des del 2007) de DowJones, Rupert Murdoch. Els mals resultats van obligar el magnat australià dels mèdia a separar les seves propietats en dues empreses. D’una banda, tots els rendibles negocis audiovisuals (Fox, Sky…). De l’altra, News Corporation, que aplega totes les propietats amb productes impresos, com DJ. Els beneficis de l’audiovisual ja no cobririen les pèrdues de la resta.

La gestió de Murdoch al capdavant de DJ no ha estat gaire reeixida. Apart del fiasco de DJX, The Wall Street Journal, el seu buc insígnia, ha anat degradant la seva qualitat informativa, mentre que nous competidors –des de Business Insider (del grup alemany Axel Springer) o el Financial Times (dels japonesos Nikkei)– li han anat segant l’herba sota els peus sense que DJ proposés cap iniciativa realment competitiva.

Dragon Khan

La prova de foc per al Journal ha estat la llarga campanya per les eleccions presidencials dels EUA. Mentre que altres mèdia importants, com The New York Times i The Washington Post, cobrien Trump agressivament, el Journal adoptava un enfocament més suau.

El director del diari, Gerald Gerry Baker, un antic columnista del Times de Londres (també propietat de News Corporation) i vell conseller de Murdoch –de qui té l’orella– és reticent a permetre que el diari identifiqui com a “mentides” les falsedats de Trump i ha tendit a restar importància a les transgressions de l’ara president, mentre instava als seus periodistes a ser durs amb Hillary Clinton.

El resultat és una redacció amb la moral molt baixa. Per postres, la setmana passada, el Times de Nova York anunciava el fitxatge de Rebecca Blumenstein, la directora adjunta del Journal, una veterana de 22 anys al diari.

Baker, que ha convocat per aquest dilluns una reunió oberta de tots els periodistes, “no té el suport de la redacció”, ha dit un dels caps dels Journal a Politico. Tant se val. Vagi la reunió com vagi, Dow Jones cavalca el Dragon Khan: de moment han eliminat dos dels quatre quadernets del diari i tenen pendents els esmentats 300 acomiadaments. Els propers mesos seran decisius.