En les distàncies curtes sorprén amb un posat relaxat, i, sobretot, amb la suavitat amb la qual parla, que contrasta amb un missatge poderós i combatiu, i sense pèls a la llengua. Després de veure la seva nova pel·lícula i compartir xerrada amb Ladj Ly, fa ganes d'anar a la Plaça Urquinaona a cremar contenidors. “Els nostres polítics ja no estan al servei del poble i només vetllen pels seus propis interessos. Cal replantejar la política, ens hem d'organitzar, crear els nostres propis partits a cada barri. Queixant-nos no aconseguirem res, ens hem de comprometre i prendre el poder. Tant de bo hi hagi una revolució per canviar aquest sistema corrupte i injust”, deia sense aixecar la veu.
Després de veure la seva nova pel·lícula i compartir xerrada amb Ladj Ly, fa ganes d'anar a la Plaça Urquinaona a cremar contenidors
Que Ladj Ly és un dels cineastes europeus més rellevants de la darrera dècada ho sabem des d'un debut tan impactant com Los miserables (2019), una reinterpretació de l'obra homònima de Victor Hugo que denunciava la violència policial i el racisme sistèmic a la França dels nostres dies. La pel·lícula va ser guardonada al Festival de Canes, es va endur quatre dels dotze premis César als que aspirava i va ser nominada a l'Oscar. Cinc anys després, amb l'extrema dreta guanyant les eleccions europees i provocant l'avançament de les eleccions legislatives per part de Macron, films com els seus s'endevinen més necessaris que mai.
Cinema contra un sistema que devora tothom
D'orígens malians i nacionalitat francesa, crescut a la banlieue parisina de Montfermeil, el cineasta vol ser un flagell des del coneixement de causa: ha patit de primera mà les problemàtiques de la immigració, ha viscut el drama d'un desnonament, la violència als carrers i la xenofòbia de les institucions. I, militant des de ben jove, ha acabat portant l'activisme al cinema. Los indeseables, la pel·lícula que estrena aquesta setmana, comença amb un metafòric cop de puny a l'espectador: en una llarguíssima escena que ens porta del dolor a la ràbia, un grup de persones baixen un taüt per les escales d'un edifici que cau a trossos. Allà hi viuen fonamentalment persones migrades en el llindar de la pobresa, i, quan una de les veïnes mor, familiars i amics la vetllen a casa i, després, la baixen a pols fins al cotxe fúnebre que els espera al carrer. La càmera els acompanya en un tens descens de cinc pisos, i algú diu: “Ni morta pot descansar”.
El cineasta vol ser un flagell des del coneixement de causa: ha patit de primera mà les problemàtiques de la immigració, ha viscut el drama d'un desnonament, la violència als carrers i la xenofòbia de les institucions
Aquesta primera seqüència és tota una declaració d'intencions de què veurem a partir d'aquí. L'edifici forma part d'un barri a l'extraradi de París. I aviat sabrem que l'alcalde ha signat contractes irregulars amb una constructora, en un projecte d'habitatges que expulsarà de les seves cases als de sempre. La corrupció no es fixa en qui seran les seves víctimes. O sí, perquè acostuma a preferir-les de classes treballadores, sense recursos per sobreviure amb dignitat ni per enfrontar-se a la injustícia. Diu Ladj Ly que els indesitjables del títol responen a la mirada dels privilegiats sobre els humils, els indesitjables del títol són els del seu equip i ell mateix s'hi inclou: els pobres, els migrants, els negres. Indefensos davant d'un sistema que devora tothom.
Los indeseables posa el focus en tres personatges: per un costat, tenim un nou batlle interí que havia entrat en el món de la política per ajudar als altres, però el seu idealisme de base fa temps que es va esmicolar, incapaç de trobar escletxes en unes estructures de poder perfectament dissenyades per engolir qui aixequi la veu, pujant al carro de la repressió. D'altra banda, Ladj Ly es fixa en dos joves per posar al damunt de la taula dues maneres d'entendre l'activisme: ella, la Haby, és una treballadora social, migrant, negra i musulmana, que intenta canviar les coses des de dins, fent campanya per assolir un càrrec a l'ajuntament... la seva figura va creixent silenciosament. Ell, el Blaz, ha arribat al límit, ha llençat la tovallola després de perdre-ho tot, i les violentes armes que escull per dir prou són tan censurables com lògiques quan ja no queda esperança.
Temes com la brutalitat governamental, el dret a la protesta i un habitatge digne enmig de la selva de l'especulació immobiliària, el racisme i la corrupció, i també l'organització comunitària com a forma de resistència, formen part d'una pel·lícula furiosa
Temes com la brutalitat governamental, el dret a la protesta i un habitatge digne enmig de la selva de l'especulació immobiliària, el racisme i la corrupció, i també l'organització comunitària com a forma de resistència, formen part d'una pel·lícula furiosa que parla d'una realitat parisina perfectament extrapolable als nostres carrers. I és evident que Los indeseables es posiciona del costat dels desafavorits, fent-ho sense vergonyes, tenint clar qui són els bons i qui són els dolents de la història. Maniqueisme sense matisos perquè en aquesta lluita no hi ha equidistància possible.
Dèiem que Ladj Ly és activista des de ben jove, fins i tot (com la Haby de la seva pel·lícula) va arribar a presentar-se a unes eleccions municipals, quedant-se a 150 vots de ser escollit. Però, una vegada va trobar en la càmera una bona forma de combatre la injustícia, el cineasta també va veure clar que era necessària una democratització real del cinema. I, tenint present que les pel·lícules acostumen a tenir un punt de vista blanc i ric, va fundar Kourtrajmé, una escola de cinema amb diverses seus completament gratuïta, que vol animar a ampliar les veus, les mirades i les històries que arriben a les sales. Especialment crític amb el sistema educatiu francès, que reprodueix les mateixes desigualtats arrelades a qualsevol sector, Ly sap del poder polític de l'art. Los indeseables n'és una demostració fefaent i valenta que diu "fins aquí hem arribat". Que cal anar a les barricades i provocar una revolució contra un sistema repugnant i fracassat. Si voleu guerra, la tindreu.