Junts contra Esquerra, Laporta contra Font, nord contra sud. El descens de l’Espanyol a Segona ens ha deixat orfes de rivalitats sanes i ens ha obligat a buscar contraposicions sota les pedres. L’última, cortesia de TV3, va arribar aquest diumenge: quin monument és millor, Tarraco o Empúries?

El cert, però, és que Batalla Monumental —la nova producció de la CCMA— va fallar en una comesa tan accessible com la d’enfrontar-nos, quelcom que, si ens regim per criteris purament històrics, és increïblement fàcil d’aconseguir. I el motiu del naufragi —intel·lectiu, no pel que fa al share— és ben senzill: el debat que el programa plantejava és, simplement, inexistent.

A diferència de les arts, que a casa nostra sempre han generat disputes —carnerians, fills de puta, ribians, figaflors—, l’arqueologia és una ciència poc amiga de les guerres. Almenys fora dels cercles estrictament professionals. Ens ho volien fer creure però no ho han aconseguit: la gent no va pel carrer defensant les totxanes del seu poble.

Bona prova del fet que el debat era sintètic és que els encarregats de defensar els seus jaciments —arqueòlegs, enòlegs o catedràtics de cada indret— van passar olímpicament de criticar el rival. “Prou cascat està el nostre sector per anar tirant-nos pedres entre nosaltres”, devien pensar. I això que de pedres no els en falten.

Però ei, punt pels arqueòlegs. En lloc de criticar els seus veïns, gairebé tots es van limitar a assentir quan els conductors del programa esperaven una fanfarronada. La producció hauria d’haver calibrat que els professionals no presumirien dels seus aqüeductes. Entre altres coses, perquè els aqüeductes no són seus. I perquè són arqueòlegs, no quillos estrenant un Golf GTI.

En qualsevol cas, la qüestió és que el debat que plantejaven és estèril. Posem per cas que la teva mare t’abandona en una Zodiac i vas a parar al bell mig del Golf de Roses. Posem per cas que t’has d’alimentar a base d’anxoves de l’Escala durant tota la teva infantesa. Posem per cas, ara, que l’única cosa que veus des de la teva embarcació són les ruïnes de la costa empordanesa. Doncs fins i tot així, si tinguessis dos dits de front, hauries de reconèixer que Tàrraco és més important que Empúries. De fet, l’argument dels emporionliebers és que només s’ha desenterrat un 25% del jaciment. O en altres paraules: que el 75% restant és, a efectes pràctics i fins que no es demostri el contrari, inexistent.

I sense debat real, què queda? Doncs Fermí Fernández disfressat de Juli Cèsar —si Juli Cèsar se n’anés de comiat de solter—, dades històriques per a nens de 6è de primària, un debat surrealista sobre el futur de la moneda més propi de Valor Afegit i, per sobre de tot, la banda sonora d’Indiana Jones —perquè sí, perquè alguna calavera hi deu haver per allà tirada— quan la càmera enfoca un jaciment greco-romà.