Filosofia del disseny. L'ésser humà com a destinatari de la creació artística que ha de tenir un propòsit i una utilitat per a les persones, per a la societat. Racionalitat, funcionalisme i heterodòxia estètica en període d'entreguerres. Un corrent integral i integrador de l'art a l'arquitectura.
Això era, a grans trets, la Bauhaus: una avantguardista escola d'art fundada el 1919 en la localitat alemanya de Weimar per l'arquitecte i urbanista Walter Gropius.
Walter Gropius, fundador de la Bauhaus / Louis Held
Malgrat que va durar només 14 anys, més o menys des que l'imperi alemany va perdre la Primera Guerra Mundial fins que el 1933 l'escola va ser clausurada pels nazis, coincidint amb el temps de vida de l'efímera República de Weimar, la Bauhaus, en la qual van participar artistes com Paul Klee i Vassily Kandinsky, va establir les revolucionàries bases de la relació entre disseny i practicitat.
Potser l'exemple més reconeixible en el qual pugui intuir-se el llegat de l'Escola de la Bauhaus sigui IKEA, la multinacional sueca de mobles que en l'últim mig segle ha democratitzat i abaratit el disseny amb funcionalisme i estètica dirigits al gran consum.
"Un nou projecte cultural"
I aquesta és, a grans trets, l'empremta intel·lectual que, un segle després, la presidenta de la Comissió Europea, l'alemanya Ursula von der Leyen, vol imprimir la Unió Europea, per generar una nova transició econòmica que actualitzi els fonaments de la Bauhaus amb sinergies entre les noves tecnologies i la cura del medi ambient.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen / Efe
"No es tracta només d'un projecte mediambiental o econòmic: ha de ser un nou projecte cultural per a Europa (...). Hem de donar al nostre canvi sistèmic la seva pròpia estètica diferenciada, per alinear estil i sostenibilitat", va dir Von der Leyen quan, al setembre, va esbossar les línies mestres d'aquesta transformació el seu primer discurs de l'Estat de la Unió.
"Crearem una nova Bauhaus europea"
Des d'aleshores, Von der Leyen ha abundat en aquesta idea, especialment des que aquesta setmana l'Executiu comunitari presentés la seva estratègia per a una nova "onada" verda per renovar en la pròxima dècada uns 35 milions d'edificis, responsables del 40 % de les emissions de CO2, i contribuir així a assolir la neutralitat climàtica europea el 2050.
"Hem de pensar la forma en què vivim (...). El Pacte Verd és un canvi sistèmic que necessitarà ampli suport i molta imaginació i creativitat (...). La nova Bauhaus Europea és un pont entre el món de la ciència i la tecnologia i el de les arts i la cultura", va dir l'alemanya per reforçar filosòficament aquesta onada arquitectònica en nom de la sostenibilitat.
Logo de l'Escola Bauhaus, dissenyat per Oskar Schlemmer
No és casualitat que el moment elegit hagi estat la presentació per part de la Comissió Europea d'un projecte immobiliari a gran escala, encara per plasmar en textos legals, ja que la Bauhaus, que va fundar un arquitecte, Gropius, i van continuar uns altres dos, Hannes Meyer i Mies van der Rohe, entenia l'arquitectura com la conjunció de totes les disciplines artístiques.
L'enfocament holístic de Brussel·les, empaquetat ara com a corrent cultural que inclou des de la reducció d'emissions, eficiència energètica, digitalització, economia circular o agricultura a les arts plàstiques o el disseny, guarda punts en comú amb la Bauhaus original.
Tecnologia i consum de masses
Aquell corrent va ser contemporània a una nova indústria que entrellaçava tecnologia i consum de masses i es va servir de nous materials arquitectònics, com l'acer, les estructures de vidre o el formigó armat per crear edificis diàfans, rectes i lluminosos.
La Bauhaus Europea del segle XXI està cridada a desenvolupar-se amb bioplàstics, tèxtils reciclables o impressió 3D per a una societat moderna i sostenible.
"Crearem una nova Bauhaus Europea, un espai de creació conjunta en el qual arquitectes, artistes, estudiants, enginyers i dissenyadors treballin junts per aconseguir-ho", explica Von der Leyen.
Racionalitat tècnica i funcional
Tanmateix, de materialitzar-se, l'entelèquia de racionalitat tècnica i funcional a escala humana que alimenta el projecte de Von der Leyen serà necessàriament diferent de la Bauhaus original en la seva concepció, ja que es tracta d'una iniciativa que sorgeix de dalt a baix i no de baix a dalt.
És el poder polític, al més alt nivell i encarnat en la presidenta de la Comissió Europea, el que en aquest cas sembra, abona, rega i intenta que germini i floreixi aquest nou moviment, i no un grup de professors, intel·lectuals i estudiants, com que fa un segle van impulsar aquest corrent a través de la cèlebre escola d'art de Gropius.
Arxiu de l'Escola Bauhaus a Berlín / Oliver Reichardt
En tot cas, fa temps que la Unió Europea està intentat regenerar-se filosòficament, buscant un projecte intel·lectual per a les pròximes dècades que inspiri i aglutini a la ciutadania la que la Segona Guerra Mundial li queda cada vegada més lluny.
Ho va intentar el 2018 el predecessor de Von der Leyen, el luxemburguès Jean-Claude Juncker, per commemorar els 60 anys del Tractat de Roma.
Va convocar una cimera extraordinària i simbòlica en aquesta ciutat italiana. I a continuació va proposar una sèrie d'escenaris que havien de ser objecte d'un intens diàleg ciutadà, per triar el camí que volia prendre Europa, iniciativa de refundació que va caure ràpidament en l'oblit.
Imatge principal: Edifici de la Bauhaus a Dessau, de l'arquitecte Walter Gropius / Mewes