Si heu estat connectats a internet en algun moment des del 2023, segurament —i gairebé de manera inevitable— us heu trobat amb l’empremta digital de la rapera Bb trickz. Ja sigui pels seus talls de cançons virals a TikTok, els fragments de pòdcasts on no té gaire clar si la proclama ¡VIVA ESPAÑA! és de dretes o d’esquerres, o en entrevistes en què es passeja amb feixos de bitllets de vint euros massa arrugats per considerar-ho un autèntic acte d’opulència, allà està. També és possible que hàgiu escoltat tota mena de neollegendes sobre la seva persona: que és una nepo baby, una industry plant, que va tombar un contracte de dos milions d’euros amb un dels segells més importants d’Espanya, que la Bad Gyal la va escridassar en una festa per passar-se de xula a les seves cançons, que la Rosalía i el Tangana n’eren fans des del primer dia o que encara cobra royalties de les fotos d’un workbook en què apareix. Podríem seguir així una bona estona, però l’única certesa que tenim és que cada cop que Belize Nicolau Kazi, BB Trickz, fa un moviment, atrapa totes les mirades.
L’única certesa que tenim és que cada cop que Belize Nicolau Kazi, Bb trickz, fa un moviment, atrapa totes les mirades
Ara, després de dos anys de carrera, aquest passat dimarts 8 d’abril va llançar el seu primer disc: 80’z. Debutar un dimarts és un fet força simptomàtic de la seva trajectòria: ha jugat sense seguir les normes, i de moment, sembla que va guanyant. Tot i que el disc ha estat rebut amb una certa notorietat, res es compara amb els seus inicis. Així doncs, per entendre qui és aquesta rapera que ha fet embogir les xarxes, i per què hi ha un cert valor en aquest debut, cal fer un pas enrere i començar des del principi.
Qui vol la veritat, podent tenir una gran història viral?
Bb trickz, la Truquitos, va entendre des d’un inici el joc de les plataformes. Si et vols donar a conèixer, has de preparar la teva entrada, deixar la gent amb ganes de més i oferir alguna cosa fresca i genuïna que no sembli l’enèsima còpia d’una còpia. Per això, a la primavera de 2023 va penjar un fragment de Bambi. Sobre una base accelerada de cadència drill d’Ice Ice Baby de Vanilla Ice, la seva veu feia burla amb un tarannà ninyatero d’un novio que vagament es devia creure raper. TikTok va embogir; es va convertir en un trend imparable. Qui era aquesta noia amb un rapejar reposat, actitud juganera i llengua viperina? Cap resposta fins que el 14 d’abril d’aquell mateix any va llançar Missionsuicida. Un èxit sense precedents pel que fa a xifres online. Tothom la compartia, tothom en volia tenir una opinió.
Una alenada d’aire fresc amb trampa. La seva primera cançó oficial samplejava la intro de la sèrie Ley y Orden i l’autoproclamava com “la más mala de España”. Vestida de col·legiala als 23 anys, no podia parar de disparar les barres més addictives dels últims temps i es posicionava com algú amb un passat no massa fàcil. Viral a més no poder. Podria ser que estiguéssim davant de l’èxit sobtat d’una artista independent? La veritat és que els seus mitjans deien tot el contrari. La cançó va ser llançada des de Virgin Records, una vertical dins d’Universal, una de les tres discogràfiques més rellevants del món, i el videoclip estava signat per BELLEDENUIT STUDIO, que treballa per a artistes com Amaia, Bad Gyal o Lola Indigo. A més, es va descobrir que el seu pare era un DJ i productor català i que ella havia fet aparicions com a reportera infantil al Primavera Sound. El joc de pistes havia començat. Aquesta doble cara va fer que encara es parlés més d’ella. Tothom volia saber la veritat. Però siguem sincers: qui vol la veritat, podent tenir una gran història viral?
Aquest amor-odi no parava de fer créixer els seus seguidors, i la seva actitud descarada, impertorbable, encara la feia més addictiva
Amb una actitud descarada i unes lletres carregades d'humor que no et podies treure del cap, la seva presència a xarxes cada vegada era més gran. En poc temps va treure el seu primer mixtape. Entre setmana, sense molts preàmbuls, Trickstar va aparèixer a les nostres plataformes. Un soft drill amb barres afilades, on cal destacar el paper dels productors. Ningú rapejava com ho havia fet Bb trickz al panorama nacional, però les comparacions amb la nova estrella del rap nord-americà Ice Spice anaven i venien. Això no va impedir-li signar amb Sony, amb un contracte que es va estimar en un milió d’euros, i que la va portar a llançar aquell mateix any un segon mixtape, Sadtrickz. Aquest EP, molt més fosc —amb homenatge a Lil Peep inclòs—, però igual d’agut que l’anterior, relatava, entre altres coses, part d’un projecte fallit amb una girlband urbana, experiència que posteriorment alimentaria la seva narrativa.
Estratègia de màrqueting o efecte papallona?
Arribats al 2024, tot semblava apuntar que seria el seu any. S’anava a menjar els escenaris. Va debutar al Rolling Loud, un dels festivals de hip-hop més importants del món, però en els vídeos se la veia insegura, amb un públic que no sabia ni tan sols què estava veient. El problema? Mai abans havia fet concerts. S’havia saltat tot el circuit de sales, el saber portar un públic i reaccionar davant seu. Per això, quan va ser anunciada al Coachella, les acusacions que havia comprat el seu slot al cartell es van disparar. Aquest amor-odi no parava de fer créixer els seus seguidors, i la seva actitud descarada, impertorbable, encara la feia més addictiva. No només va cridar l’atenció de fans i detractors, sinó també de diversos artistes. L’any de les col·laboracions: des del jove mexicà Kevin AMF (amb només 17 anys), passant per Omar Montes o Rusowsky, fins a aparèixer en el disc de remescles de l’any —el Brat de Charli XCX— o en la profetitzada col·laboració amb Ice Spice. Però la carrera de Trickz semblava no tenir una direcció clara. Un parell de showcases amb marques, una aparició desmanegada a la Boiler del Primavera Sound i una sobtada desaparició del cartell del FSTVL B. Tot seguit de missatges contra la indústria des del seu perfil personal. Va tancar l’any publicant I Wonder, un tema que barrejava elements de dembow, bossa nova i l’estil més mumble del cloud rap, creant una de les propostes més interessants de la seva carrera. I, just a continuació, va anunciar que es retirava. Hi hauria hagut una gran dignitat i una elevació de la seva llegenda fugaç si hagués estat cert. Però la seva banda més celebrity va continuar activa. Moltes desfilades, molts viatges, molt contingut online. Justament en un vídeo de YouTube va explicar que era precisament el seu segell qui no li deixava treure la música que li agradava. Els seus fans van embogir i, a la setmana, va caure del cel el primer tema del seu debut.
En una tensió constant entre un producte pop pensat per triomfar i una voluntat experimental, els escassos onze minuts i mig que dura el disc semblen no tenir del tot clara la seva identitat sonora
Estratègia de màrqueting o efecte papallona? Sigui com sigui, fa un parell de setmanes Not a Pretty Girl ens va donar la versió més pop de Bb trickz. Seguint amb la seva idea d’egotrips autorreferencials, samplejava l’èxit viral Pretty Girl de Clairo, que la va compartir emocionada al seu perfil. Semblava que els trucs havien funcionat i estava en plena forma quan, amb un bubble beat de sintetitzadors, va arribar Super, que es va fer viral a TikTok en un no res. Però quan es va revelar el disc, no acabava de sostenir-se. En una tensió constant entre un producte pop pensat per triomfar i una voluntat experimental, els escassos onze minuts i mig que dura el disc semblen no tenir del tot clara la seva identitat sonora. Destaca el seu treball en la producció vocal dins de Pepa i Back in the 80’s, però la frescor amb què ens va atrapar sembla perdre força. Una fórmula desgastada per una manca de profundització o potser una sobresaturació del personatge. Així i tot, els senzills continuen sent addictius i encertats; els snips —o fragments que s’utilitzen com a tast online— funcionen a la perfecció, com si treballés per als moments virals, però a l’hora de crear un projecte més llarg i consistent, no trobés uns fonaments ferms des d’on articular-lo. Amb un disc tan breu i un so que no acaba de definir-se del tot, potser estem davant d’un antidebut en un sentit positiu. Això hauria de fer-nos preguntar si el format disc, LP, tal com el coneixem, hauria de continuar sent el baròmetre amb què jutgem un artista. Si més no, els trucs, la fórmula o les estratègies de màrqueting que ha utilitzat BB Trickz l’han portat a ser una de les artistes nacionals amb el so més fresc —i allunyat de la radiofórmula i el mainstream pop— més conegudes dins i fora de les nostres fronteres. Ara, amb les cartes sobre la taula, caldrà esperar a veure quin és el següent pas. Si, més enllà de la persona d’internet, podrà defensar la seva música damunt dels escenaris, o acabarà sent enterrada per les pròximes novetats dins de l’infinit scroll que és internet.