Passa estacionalment: els moderns veuen en el barri el next big thing. Per algun motiu, quan s'arriba a la trentena, amb una feina acomodada i un Twitter amb uns quants seguidors, es necessiten fogonades de pantalons Nike i ronyoneres per sentir que la cultura no és morta. Que no estem morts. No és res nou: tot allò popular ha viscut d'aquesta fogonada des que existeix... Els colons il·lustrats van començar a venerar la música dels afrocamericans, fins que es van quedar el jazz. Els jamaicans van exportar ritmes preciosos, com l'ska i el reggae. Fins que mil i una bandes italianes els van destrossar en festivals on se servia pizza en forns de pedra. El reggaeton va fer ballar els clubs de tot Puerto Rico. Però no va ser fins que J. Balvin el va portar a Nova York que aquest mateix reggaeton va tenir estatus de música en majúscules. Fins aleshores, els periodistes culturals no van aprovar el perreo.
Quan s'arriba a la trentena, amb un feina acomodada i un Twitter amb uns quants seguidors, es necessiten fogonades de pantalons Nike i ronyoneres per sentir que la cultura no és morta
Poques cançons i molts tuits de suport
Té un punt bo –potser bonista– tot aquest rotllo|llauna: som curiosos. Ens agrada veure el que fan altres pobles, altres classes socials, altres races i altres gèneres. El fumut del tema és que moltes vegades ens mola massa explicar-ho també i, per tant, apropiar-nos-en. És dificilíssim discernir, en menys de 2.500 caràcters, quan la indústria musical i els mitjans com a part d'ella, visibilitzen una proposta per diferent, destacada, extraordinària i no per exòtica, desconeguda o, simplement, cool perquè sí. El hype pel hype.
Ens agrada veure el que fan altres pobles, altres classes socials, altres races i altres gèneres. El fumut del tema és que moltes vegades ens mola massa explicar-ho també i, per tant, apropiar-nos-en
És un fenomen, el de l'exaltació del carrer, que recentment va adoptar força total amb el trap. Yung Beef no ens podia semblar més trap. Però al mateix temps també ens ho semblava la Bad Gyal, qui no recorda (set anys han passat ja!) el videoclip al Raval de PAI i aquesta samarreta del PSG? Era pur carrer. S'enganxava de mala manera. Alba Farelo no va tardar a desmarcar-se d'aquesta estètica i fer oposicions a alguna cosa semblant a una gran estrella pop. Era carrer. Però un carrer més aviat de la upper Diagonal.
Bb trickz té unes quantes cançons, però molts tuits de suport
Els últims dies ha tornat a córrer per Twitter, les xarxes socials que continuen utilitzant per pontificar els membres de la indústria musical, una nova estrella en potència, amb un videoclip també pel Raval, parlant d'avorriment juvenil i amor pel fum dels cigarros i els likes. Bb trickz té unes quantes cançons, però molts tuits de suport i unes quantes ressenyes a mitjans que la situen com el-que-s'ha-que-escoltar.
Bb trickz va llançar el febrer d'aquest any Bambi, el seu primer tema. Des d'aleshores, C. Tangana ja ha compartit un dels seus versos i entre els seus seguidors a Instagram trobem a Rosalía o a Bizarrap. N'hi ha que la comparen amb l'americana Ice Spice. Recentment, ha publicat el seu primer EP. La realitat? Trickstar és una mescla agradable de rap i virals de TikTok. Drill inofensiu i una mica de swag (en temes sobretot com Sentimental).
Trickstar és una mescla agradable de rap i virals de TikTok. Drill inofensiu i una mica de swag
El millor i el pitjor de l'artista: les lyrics. Mig gangsta, ja molt escoltades en l'última dècada en l'urbà de per aquí, mig –ironia– la dura vida d'una jove (és divertit l'spoken word de Lo siento mamá). Tot, marinat amb alguna cosa d'impostura: molts problemets del cora i la vida (Treachory), però amb un IG immaculat; pur mercat, col·labos i marques. Yung Beef ja s'ha encarregat de recordar-li això últim.
Molts problemets del cora i la vida, però amb un IG immaculat; pur mercat, colabos i marques
Quina veracitat té ell per qualificar-la d'industry plant (artistes aparentment espontanis, però que crea el propi sector)? Alguna cosa del que es mou a Barcelona, sabeu. El granadí ha tirat a matar, pel que sembla, per picabaralles de la jove amb excol·laboradors de Pxxr Gvng: “Es que tú estás firmá' [con una discográfica], damn/ Comerse un menú 'e Bizarrap/ No eres calle, no eres gitana/ Yo soy puro beef, tú menú de Aitana”. El raper no enganya: Belize Kazi, així es diu Bb trickz, ha firmat el seu debut amb Virgin Music.
El temps dirà si es referma aquesta destrucció o dura menys que un storie
Hi ha una cosa innegable: les seves primeres propostes li han reportat reproduccions a milers. I ben aviat això, més el soroll al seu voltant, la portarà als festivals més in de la ciutat. Aquells, els satèl·lits del qual, digui's Los Xavales, ja han dit que té tot el necessari per distreure els assalariats nascuts a l'Eixample: slang indesxifrable per als ja millennials de la sala, un punt d'irreverència, sudaconyisme i una mica de porno-extraradi. "No era squirt, era pis", n'hi ha que veuen en aquests versos el que "destrueix els suposats dolentots del trap espanyol". El temps dirà si es referma aquesta destrucció o dura menys que un storie.