Durant el confinament vam ser un miqueta més conscients de les cases dels altres. Dels casoplons dels altres. O de com de xungues eren les nostres. Entre pèrdues de curro, embafamentes de biblioteca de Netflix i milers de partides en l'inframon Chess.com, vam tenir temps d'endrapar molt, però que molt, Instagram. Ens passa una mica igual ara a alguns: arriben les vacances, però no els calers per tocar el dos. Però és igual si viatgem o no, que ens ho puguem permetre o no. Viatjar està en les nostres ments (puag). I a les nostres pantalles.
És fàcil passar-se tot el dia bussejant en els viatges dels altres a les xarxes socials. I escoltar de fons, posant-lo banda sonora a la Torre Eiffel o a platges turquesa:
Caramelo de chocolate
Empápame así.
Como un pionono de vitrina
Enróllame así.
Con azúcar en polvo, endúlzame.
Y es que tú eres mi rey,
qué lindo eres tú, eres mi bebé:
Mi bebito Fiu Fiu.
(Qué lindo eres tú, eres mi bebé
Mi bebito Fiu Fiu)
La cançó de l'estiu
'Mi Bebito Fiu Fiu', per a alguns serà la cançó de l'estiu, amb el respecte pertinent de 'Bam bam' (Camilla Cabello i Ed Sheeran) o 'Así bailaba' (Amaia i Rigoberta Bandini), però per a d'altres serà la cançó de no tenir estiu. L'insuportable de la dolçor del tema que ha fet furor a TikTok –a les plataformes només hi ha versions, no se sap del tot cert d'on va sortir l'original–, ajuda a perdre's en un mar de voyeurisme, enveja i plantofades de classe.
No vaig arribar a viure això de les fotos del viatge a Egipte de la germana en diapositives o cinta VHS. Però això pinta molt pitjor. És 24/7
Després d'un parell de temporades amb el teló mig baixat, ja fos pel tancament de fronteres o per les restriccions Covid, han tornat els viatges. I amb ells, la pornografia del trip aliè. No mentiré, no vaig arribar a viure això de les fotos del viatge a Egipte de la germana en diapositives o cinta VHS. Però això pinta molt pitjor. És 24/7.
Semblava que la pandèmia ens havia fet veure que allò d'exorcitzar tot, viure en un kleenex emocional a cop de bitllet low cost, no estava bé. Vam llegir el Manual de l'antiturisme (Rudolphe Christin) i vam pensar sobre el nostre impacte en les ciutats, la seva gent, el planeta. Ja ho oblidem? Sembla que sí: els americans, que tenen noms increïbles per a tot, ho han anomenat –traducció xunga- turisme de la revenja. "Aquest any me'n vaig, sí o sí." Empremta, traçabilitat i impacte mediambiental se n'han anat al calaix de l'hedonisme que comporta la permacrisis. Què coi hem de cuidar si qui sap quan tornarem a...? Hem oblidat també que no tothom pot elegir: n'hi ha que fan l'avió amb la mà. Fiu, fiu. Sense bebito.
Vacances a Instagram
I davant de la falta d'embarcaments, sopeta de telèfon. És duríssim passar-se la vida a Instagram, però a l'estiu ho és encara més. Hi ha un engany generacional en això; com escrivia el també col·laborador d'aquest diari, Marcel Beltran, en aquest cas a Panenka i comparant la cultura futbolística del highlight –si breu, dues vegades breu, millor– amb Instagram, la cosa és que "tot és meravellós [a la xarxa social] fins que t'assabentes que va caldre disparar la foto 34 vegades". "Forcem la realitat fins a trencar-li la muntura", concloïa.
És duríssim passar-se la vida a Instagram, però a l'estiu ho és encara més
Viure l'estiu al mòbil és, no esperin grans analogies, una merda. I la realitat de molts que no tindran vacances, que no podran viatjar. Si ets un d'aquests, sabràs què és el 'Bebito fiu fiu'. Si et va fer gràcia, OK. Si és la banda sonora de les teves últimes hores i patrocinador dels teus últims enfurrunyaments, capa Instagram, surt de la pantalla i fes aquestes poques coses gratis que encara queden a les ciutats: mira per la finestra –la xarxa social més gran del món–, ves a la platja, passeja... Caramelo de chocolate, pira de TikTok.