Quan vaig publicar l'article sobre la sèrie Els Durrell vaig rebre un suggeriment d'alguns amics i lectors. "Mira Totes les bèsties petites i grosses", em deien, "no te'n penediràs". I la veritat és que, una vegada acomiadats de la família britànica més excèntrica de la història de la literatura anglesa, es pot allargar el màxim possible el bon gust de boca amb la sèrie basada en els llibres de James Herriot, editats en català per Viena.

Les semblances entre una i altra sèrie, disponibles a Filmin, són evidents: totes dues es basen en obres clàssiques, molt conegudes al món anglòfon, adaptades amb un sòlid i eficaç grup d'actors encapçalat per Nicholas Ralph que de seguida acaben formant part de la família, i una factura excel·lent.

A més, les dues són històries amables de personatges perfectament imperfectes, ambientades als anys 30, just abans de la Segona Guerra Mundial, i plenes d'animals, que us faran oblidar thrillers sanguinaris, distopies al·lucinants i culebrots adolescents, per injectar-vos una bona dosi de bon humor, esperança en la bondat humana i oblit de preocupacions. A més, tant Els Durell com Totes les bèsties petites i grosses usen un tipus de careta en dibuixos animats molt similars, que us farà semblar que heu passat d'una a l'altra sense ni adonar-vos-en. Sumeu-hi, a més, que trobareu de nou l'actor Callum Woodhouse, que donava vida a Leslie, el germà amant de les armes a Els Durrell.

Històries molt humanes amb protagonistes molt animals

La principal diferència entre Els Durrell i Totes les bèsties petites i grosses  és que si una s'ambientava a l'illa grega de Corfú, la segona ho fa als verdíssims camps del nord d'Anglaterra. De totes maneres, si veient la sèrie basada en els llibres del més petit dels Durrell, Gerald, us venien ganes de buscar vols i hotels a Corfú, aquesta producció britànica us farà penedir-vos de no haver estudiat veterinària. O qui sap si, en cas que hi siguem a temps, desvetllarà vocacions de menescal com diu que van produir els llibres de Herriot –nom de ploma del doctor J. Alfred Wight– al seu temps. 

El plantejament de Totes les criatures petites i grans –adaptada al cinema l'any 1975 i convertida en sèrie a finals dels setanta per la BBC– és senzill: El 1937, un jove veterinari escocès anomenat James Herriot (Ralph) es trasllada a Darrowby, un poblet de Yorkshire, com a ajudant de l'excèntric però noble veterinari d'aquesta zona rural, el doctor Siegfried Farnon (Samuel West), que té la seva consulta a Skaldale House. Tot i les dificultats inicials, el veterinari novell acabarà guanyant-se la confiança del seu superior, un vidu veterà de la Primera Guerra Mundial, més bordador que mossegador, amb la complicitat de la senyora Hall (Anna Madeley), la majordoma de la casa, i en Tristan (Woodhouse), el germà tabolaire del Dr. Farnon. 

Mentre demostra la seva perícia i bon cor als pagesos i vilatants dedicant-se a posar la mà i el braç en tots els orificis possibles de les vaques raça short-horn dels Yorkshire Dales, Herriot s'enamora de la Helen Anderson (Rachel Shenton), una jove ramadera promesa amb un ric propietari de la contrada. Entre estables i corrals descobrirà que, com diu el seu mentor, el Dr. Farnon, tractar amb animals és fàcil, però amb les persones és molt més complicat.

 L'únic problema d'aquesta sèrie, que sense complexos amb la nostàlgia d'una Anglaterra rural plàcidament casolana i sense gaires conflictes la vista, on la sornegueria i l'esmorzar calòric són tan vius com el vici d'apostar i el pitjor perill és engatar-se a la fira de bestiar, és que es fa curta. Només són 6 episodis de la primera temporada i un especial de Nadal. De tota manera, Channel 5 està rodant la segona part, on no hi serà l'actriu Diana Rigg (la senyora Pumphrey, propietària del pequinès amb sobrepès), morta l'any passat.